A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

preoríssa , nf: priorissa 2 Definitzione priore fémina Frases cad'annu, su duos de freazu, duas preorissas ch'essint (ma abbarrant in sa rega po chimbe annos) e duas intrant Ètimu itl. prioressa.

preparài, preparàre , vrb Sinònimos e contràrios abrontai, allinzare, ammainare, ammanitzare, apariciai.

preparaméntu , nm Sinònimos e contràrios ammanionzu, ammanitzamentu, apariciamentu, aprontamentu, preparonzu Tradutziones Frantzesu préparation Ingresu preparation Ispagnolu preparación Italianu preparazióne Tedescu Vorbereitung.

preparasciòne , nf Sinònimos e contràrios ammaniada, ammanitzu, ammàniu 1, apariciamentu, preparonzu.

preparónzu , nm Sinònimos e contràrios ammanitzu, ammàniu 1, apariciamentu Ètimu srd.

prepàru , nm Sinònimos e contràrios ammanitzu, ammàniu 1, apariciamentu, aparéciu Ètimu srd.

prepàulu prapàulu

prepessòne , nf: pripissione Sinònimos e contràrios acumpagnamentu, brefessioni, crufassoni, poltiscione Frases a su sonu de sas campanas bessit sa pripissione (G.Farris)◊ sa prepessone est un'acumpannamentu pro 'picare in ziru' sos santos…: bellu respetu!◊ ponent su costúmene po essire a sas prepessones.

preposàta , nf Definitzione nada o essia de foedhos pagu adata, chentza crabbu.

prepósitu , nm: propósitu Definitzione cosa chi si tenet in mente o chi si narat de bòllere fàere, una genia de impromiténtzia / a p. de… = po su chi pertocat a…, como chi s'est chistionendhe de… Sinònimos e contràrios intessione, promissa, promiténcia, proponimentu Frases dhi fatzu fiantza po is propósitus bonus de sa tzia ◊ Pinóchiu si fiat iscarésciu de is bonus propósitus chi iat fatu 2. a prepósitu de novedhas, inténdhiu dh'ais it'est sutzédiu? ◊ a propósitu de binu, si nd'eus bufau unu fiascu.

prepositzionàle , agt Definitzione chi pertocat is prep. (o cumportat de manigiare una prep.): si narat de su cmpl. ogetu candho, in sardu, custu est unu númene o unu pronúmene ca pigat sa prep. a (es. Apu biu a Giuanni ◊ Aus atobiau a Maria ◊ Chie iscultat a bois iscultat a mie).

prepositziòne , nf Definitzione (in su DitzLcs. sèmpere inditada cun prep.) genia de foedhu chi serbit prus che àteru is númenes ponendhosidha innanti po aciúnghere a su significau de su númene ideas prus precisas, diferentes segundhu sa prep. e in raportu a calecuna àtera parte de sa fràsia (es. sa prep. de giaet s’idea de istesiamentu – so torrendhe de campu, essi de inoghe –, o fintzes de possessu: custas mígias funt de sa pobidha; sa prep. cun serbit a inditare cumpangia o aina – andho cun tegus, apu segau su pani cun su gortedhu –, sa prep. in inditat su istare); is prep. prus impreadas funt a, chin/cun, dae/de/dea, in, inter, po/pro, ma dhue at foedhos chi funt avb. e a bortas si manígiant a prep. puru Tradutziones Frantzesu préposition Ingresu preposition Ispagnolu preposición Italianu preposizióne Tedescu Präposition.

prepoténsia , nf: prepoténtzia, prepotéssia Definitzione cosa chi si faet e su fàere mancari s'àteru no bògiat o andhet male, mancari ibballiau, chentza iscurtare s'arrexone (mescamente nau de chie tenet podere mannu, cumandhat) Sinònimos e contràrios aminia, brafantaria, bràglia, cogorone, iscòcoro, ispudrédhiu / cdh. priputéntzia, ttrs. ipotigumu Frases sa supérbia cun sa prepoténtzia setzint e partint a cadhu currendhe (Cubeddu) Tradutziones Frantzesu despotisme Ingresu despotism Ispagnolu despotismo Italianu dispotismo Tedescu Despotie.

prepotènte, prepotènti , agt, nm Definitzione chi o chie bolet cumandhare prus de su chi depet, a dannu de àtere, chentza iscurtare s'arrexone de s'àteru e fintzes chentza arrexone Sinònimos e contràrios botoi, immagliatzu, rovarollu Frases sos prepotentes de mala zenia l'ant a trinta tres annos incravadu ◊ dhu bis, a su cristianu prepotenti, trotu, chini dh'arerèciat?!

prepoténtzia, prepotéssia prepoténsia

prepútu , agt Definitzione chi est fungudu, tuvucu, prus che àteru nau de fossu Sinònimos e contràrios burgutu, fucudu, fungudu, tofuncu, trevucu.

préri prède

prèsa , nf Definitzione in is impiantos elétricos, aparíciu a ue lompent is filos (línia) e faet a pigare sa currente / fai p. (fuedhendi de ciumentu impastau) = intostare, essire forte Tradutziones Frantzesu prise de courant Ingresu plug, setting Ispagnolu toma, enchufe Italianu présa Tedescu Steckdose.

presàu pregiàu

prescèndiri, prescíndi , vrb: pressèndhere, pressènnere Definitzione fàere farta, fàere a mancu, tasire o istare de fàere Frases Babbu miu no sentzat mai is òperas suas e dèu puru no prescendu (Ev)◊ bosatrus no prescendeis de fai sa circoncisioni fintzas su sàbudu ◊ nosu no podeus prescendi de nai su chi eus biu e inténdiu ◊ sa cosa est apretada e non potzu prescindi unas cantu dis ◊ no abbarro ca no potzo pressèndhere.