A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

presòrza 1 presòrgia

presórzu presógliu

prèssa , nf Definitzione genia de màchina po incracare cosa, fintzes po imballare fenu o àteru deasi Sinònimos e contràrios prència, supressa Frases benit sa pressa pro mi che imballare su fenu.

prèssa 1 , nf, nm: presse, pressi Definitzione bisóngiu de acoitare, de no istentare, de no pèrdere tempus, manera de fàere a sa lestra, in paga ora, fintzes pentzamentu, idea o ispédhiu de fàere lestros, de coitare / min. pressixedha, nau mescamente in su sensu de p. manna, meda, tropu Sinònimos e contràrios acaloramentu, acoitamentu, coidade / cdh. prissichina, ttrs. imprissamentu Maneras de nàrrere csn: leàresi p. = tènnere presse; de pressi, in presse (debressi, impresse), in presses = deretu, coitendhe; èssere impresse = impressidu, tènnere coidadu meda, faghindhe a sa lestra; pònnere p. a unu = apretare, dimandhare de o obbrigàrelu a fàghere lestru, coitendhe, luego; a presse = de innòi a unu pagu, chentza istentare, luegus; pressis pressis = de inoghe a un'iscuta, de inoghe a pagu Frases tenzo presse de arare ca sinono sa terra si che intostat ◊ aisti presse e ti ndhe ses andhadu ◊ eh, una pressixedha chi tenit!…◊ no ti pighit su pressi! ◊ za no ti bochit sa presse, a tie, irmasionadu! ◊ Pepe, sa presse la deves lassare: no podes sendhe topu andhare a fua! (R.Marras)◊ ti at a bociri sa pressi… paris unu tostoinu trebiu! ◊ dèu no pòngiu pressi ◊ pòneli presse, ca sinono si la leat a lecuancas! ◊ don Moritu puru già podet fàghere piús in pressa! ◊ bae, si tenes presse coladiche! 2. a presse tocat a binnennare ca sa ua est cota ◊ faghe impresse, che si mai ndhe apas fatu! ◊ mancari impresse sia, un'iscuta mi apo a sere Sambenados e Provèrbios prb: chini errat po sa pressi si pentit bèni addàsiu Ètimu ltn. presse Tradutziones Frantzesu hâte Ingresu hurry Ispagnolu prisa Italianu frétta Tedescu Eile.

prèssaba , nm: préssua, préssuba, préssula Sinònimos e contràrios pénsiu*, pérsiga, péssiche Frases nemus si permitiat de furai anàngiu, préssua o piricocu in s'ortu de sa crésia ◊ apu portau pira, préssuba e mebixedha ◊ custu prèssaba est tropu caru! Terminologia iscientìfica frt, Prunus persica.

pressàda , nf Definitzione su pressare Ètimu srd.

pressàdu , pps, agt Definitzione de pressare 2. tenet una bella munnedha pressada ◊ tue pomposa e lizera che bentu chin brusa noa e fardeta pressada!

pressadúra , nf Sinònimos e contràrios pressada Ètimu srd.

pressàre , vrb Definitzione fàere a pinnigas o gajas totu paríviles de largària e longària, foedhandho de gunnedhas, camisas, devantales; incracare, fortzare Sinònimos e contràrios aggajai, apeciare, apinnigonai, illetimare, infrinzire 2. pressàdelos vene, acobore chi che lis istratzedas carchi francu pro sa festa! Tradutziones Frantzesu plisser Ingresu to pleat Ispagnolu plisar, tablear Italianu plissettare Tedescu plissieren.

pressarósu , agt Definitzione chi tenet presse, chi faet impresse Sinònimos e contràrios pressighinosu, impressaridu, impressidu, pressosu | ctr. adasiau, immajonadu Ètimu srd.

prèsse prèssa 1

pressèi passèi

pressèndhere, pressènnere prescèndiri

pressétu pertzétu

prèssi prèssa 1

pressiàre prejàre

pressighída , nf Definitzione su pressighire, su cúrrere a ccn. po dhi fàere male, dannu, po dhu trummentare Sinònimos e contràrios acanarjada, acanarjadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu persécution Ingresu persecution Ispagnolu persecución, acoso Italianu persecuzióne Tedescu Verfolgung.

pressighína , nf Definitzione presse meda Sinònimos e contràrios furighedha.

pressighinósu , agt Definitzione chi tenet presse, chi faet impresse Sinònimos e contràrios impressaridu, impressidu, pressarosu | ctr. adasiau, immajonadu Ètimu srd.

pressighíre, pressighíri perseghíre