A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

prestadúra , nf Definitzione su prestare, nau prus che àteru de sa manera o sensu de giare cosa Sinònimos e contràrios prestamentu Ètimu srd.

prestài , vrb: prestare Definitzione giare, lassare o pigare a préstidu; nau de cosas, materiale, cèdere, trantzire o incrubare unu pagu; rfl. andhare a agiudare, giare una manu de agiudu, su si adatare a una dificurtade, a su bisóngiu de s'àteru Sinònimos e contràrios imprestai / dòrchere / agiudai Frases is pòboros si faiant prestare su bestiredhu dea chie ndhe teniat ◊ bona fémina, nos dhu prestais su frammentarzu? ◊ compare Pepe mi prestat una pariga de brocas de binu ◊ su dinare chi bosi serbit bosi dhu presto zeo ◊ fiaus arrenéscius a si fai prestai is taulonis ◊ is amigus mi prestant is líbburus po pagus dis 3. lampu ca no si prestat nudha: bidet sa cosa ma no faghet una betada de manu!

prestaméntu , nm Definitzione su prestare Sinònimos e contràrios presta, prestadura, préstida Ètimu srd.

prestàmpu , nm Sinònimos e contràrios imbusta, ingannia, trampa, troga.

prestànte , agt, nm Definitzione chi o chie tenet prus capacidade, abbilesa Frases unu de sos prestantes nche aiat picau su nitzu (S.Spiggia).

prestànte 1 paristàntu

prestàre prestài

prèste , nm: presti Definitzione su preide chi narat sa Missa (cantada) Sambenados e Provèrbios smb: Presti Terminologia iscientìfica prdc Ètimu spn. preste Tradutziones Frantzesu officiant Ingresu officiant Ispagnolu oficiante Italianu officiante Tedescu Offiziant.

prestèsa , nf Sinònimos e contràrios coidade.

prèsti prèste

préstida, préstidu, préstitu , nf, nm Definitzione css. cosa chi si lassat a unu po si ndhe serbire a unu bisóngiu ma faendho su contu de si dha torrare apustis Sinònimos e contràrios fidu, impréstidu, presta Maneras de nàrrere csn: torrare sa préstida = torrare s'azudu tentu, pagaresindhe de un'ofesa; pan'e préstidu (in suspu) = vindita, dirbetu torradu; dies préstidas (agt) = prestadas, fatas a càmbiu apare Frases sos massajos dant su trigu, torrendhe dediai sa préstida de sa peta de Pasca a sos ervegarzos ◊ si ses a serru de capitale ti giànt préstidos a torrare in annos medas ◊ chie azuat a fàghere sa faina torrat sa préstida 2. sas furas a bortas fint "pan'e préstidu" o àteras bengas ◊ lassaiant bínchere sos istintos piús bàscios e respondhiant a su sàmbene torrendhe sa préstida Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu prêt, emprunt Ingresu loan Ispagnolu préstamo Italianu prèstito Tedescu Leihgabe.

prestocàu pertocàdu

préstu , avb Sinònimos e contràrios chito, luego.

préstu 1 , iscl, agt: pristu! Definitzione boghe chi si betat po pònnere coidau, presse, ma mescamente po asseliare su cane: naendho a medas, fintzes pristos! Sinònimos e contràrios ajó!, pristute! / lestru Frases prestu a triballare, ca sinono pagu bi la faghimus! ◊ prestu a un'ala, cane malu! ◊ pristu innedha, mih! ◊ pristu, torrade insegus! ◊ pristos, benie pro azudare una pòvera fémina guasta chi no si podet mòghere! ◊ prista, Pepí, tuca dereta a dare contu a sorre tua ca est malàdia! ◊ prestu de innòi, ca si dòngiu una surra! 2. pro andhare a festa onzi mandrona est presta ◊ lestros e prestos li suprint e li crompent a corfos de ramu!

préstu 2 prèsta

présu , pps Definitzione de prèndhere Sinònimos e contràrios acapiau | ctr. isortu, iscapu Tradutziones Frantzesu lié Ingresu tied Ispagnolu atado Italianu legato Tedescu gebunden, zusammengebunden.

présu 1 prégiu

présu 2 , avb: apresu* 1 Sinònimos e contràrios acanta, acurtzu Frases non si fut torrau a biri ne in bidha e mancu in is bidhas de presu.

presuméntzia , nf Definitzione su pecu de chie si credet tropu, su si crèdere prus de su chi unu est, o fintzes de crèdere o pentzare calecuna cosa in manera ibballiada, comente no est Sinònimos e contràrios prejumu, presumia Ètimu srd.

presúmere , vrb: presúmiri Definitzione pònnere, pentzare, crèdere chi…, mescamente chentza fundhamentu, chentza bòllere bíere chi sa farta est segura Sinònimos e contràrios presumiri Frases locura est chi presumant sos cocois, ca giughent corros, a pòdere arare! (Cubeddu)◊ si mancat a sas aves sa poténtzia, cosa tet fàghere s'ómine a presúmere de altzare subra a mie! Ètimu itl. presumere.