pressiòne, pressiòni , nf Definitzione pesu o fortza chi si faet apitzu o a betu contràriu de calecuna cosa / p. atomosférica = su pesu de s'ària; falare sa p. (de su sàmbene)= essire o èssere bàscia Frases bufade, bufade, chi boche àrtziat unu pagu sa pressione! ◊ che li est falada sa pressione azummai no si reziat ritzu Tradutziones Frantzesu pression Ingresu pression Ispagnolu presión Italianu pressióne Tedescu Druck.
pressiósu presciósu
pressipàle , agt, nm: principale, principali, printzipale, printzipali Definitzione su prus importante, fintzes sa parte prus manna o solu sa parte chi prus interessat; nau de unu in raportu a una propriedade, su mere, cussu chi cumandhat, un’erricu, chie tenet siendha meda e gente de cumandhare Sinònimos e contràrios donnu Frases custa petza est prus s'aciunta chi no su principali 2. nemmos si est móghiu a chircare sa ponidura pro isse ca fit unu printzipale Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu principal Ingresu principal Ispagnolu principal Italianu principale Tedescu Haupt, hauptsächlich, Chef.
pressipalía , nf Definitzione is principales, is erricos.
pressisprèssis , avb Sinònimos e contràrios acoitu, allestru, debresse, impresse | ctr. abbellu Ètimu srd.
pressísu pertzísu
préssiu pénsiu
préssiu 1 préciu
préssiu 2 prégiu
pressòna, pressòni pelsòne
pressòne prasòni
pressórju presógliu
pressósu , agt Definitzione chi tenet presse meda: si narat prus che àteru candho sa presse no est su chi serbit e mescamente candho si tenet coment'e naturale Sinònimos e contràrios adheriosu, furighedhosu, impressidu, impressighinidu | ctr. immajonadu Frases cessandhe est s'Ave e che divinu incantu abbivandhe s'est totu in allegria: s'aera, ancora lughente a porfia, piús pressosa est mudandhe mantu (A.Serra)◊ passendhe, su tempus est pressosu! ◊ ita cosa cust'abbisita pressosa?! Sambenados e Provèrbios prb: cane pressosu catedhu aurtidu ◊ sa cani pressosa fait canixedhus tzurpus Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pressé Ingresu hurried Ispagnolu apresurado, presuroso Italianu frettolóso Tedescu eilig.
préssu pénsiu
préssu 1 , nm Definitzione in is orrocas, buidu chi si prenet de abba próina Sinònimos e contràrios presete, prodessu.
préssua, préssuba, préssula prèssaba
pressulànu , agt Definitzione chi est sèmpere impresse Sinònimos e contràrios impressidu, impressighinidu, pressosu | ctr. immajonadu Frases sos pressulanos za coitant a ti apitzigare un'idea!… Ètimu srd.
pressútu presciútu
prèsta , nf, nm: prestu 2 Definitzione totu su chi si giaet a un’àteru po si ndhe serbire ma faendho su contu de dhu torrare; fintzes su càmbiu, cosa chi si torrat in càmbiu de cosa arrecia Sinònimos e contràrios fidu, impréstidu, préstida Maneras de nàrrere csn: prestas càmbias = agiudu torrau, cosa chi si fait po s'agiudai s'unu cun s'àteru; torrare sa p. (in cobertantza) = torrare unu dirbetu, pagaresindhe, de un'ofesa; pan'e presta (in suspu) = vindita, dirbetu torradu Frases immoi dhi torru s'arrevesa, su pan'e presta! ◊ acabbada sa provista, immoi pigaus a presta 2. cini fait una befa si depet aspetari sa presta! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prêt, emprunt Ingresu loan Ispagnolu préstamo Italianu prèstito Tedescu Leihe, Leihgabe.
prestadòre , agt, nm Definitzione chi o chie prestat Sinònimos e contràrios imprestadore*.