A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

prenàdu , pps: prenatu Definitzione de prenare; chi est o dh'ant prenu Sinònimos e contràrios pienu | ctr. illichidadu, sbuidau Tradutziones Frantzesu rempli Ingresu filled Ispagnolu llenado, relleno Italianu riempito Tedescu gefüllt.

prenadúra , nf: prenidura Definitzione su prenare; su sèmene de su laore chi s'ispainat in sa terra; genia de puntu po ricamare su cugudhu de unu bestimentu Sinònimos e contràrios prenimentu, umprinzu / semenadura | ctr. illichidadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remplissage Ingresu filling Ispagnolu llenado Italianu riempiménto Tedescu Anfüllung, Füllung, Auffülung.

prenàre pienàre

prència , nf: prensa 1, prentza 1 Definitzione aina o màchina a bisura de istrégiu po incracare sa binatza a ndhe múrghere su mustu, o s'olia mólia po ndhe bogare s'ógiu / partes de una prentza a manu po binatza (prentza a bangu): is còscias o peis, su bancu o piatu, su canale, is costaos o paradas (fatas a doas lascas fissadas in mesos cricos de ferru, in duas perras de intrare apare postas prantadas in pitzu de su bancu e de prènnere de binatza e agguantasas intradas apare cun craos), su covecu (duas mesas lunas de linna grussa cun orrugos grussos paríviles de linna o istrupedhos de pònnere in pitzu e subràbari a duos a duos giraos de noranta grados), su fusu a berrina de mesania a punta, sa gioca o ‘fémina’ (chi intrat in su fusu, fata in duos petzos cun duas cotzas de ferru e un'istanga: custa parte est fata a manera chi, movendho s'istanga a s'andhetorra, su petzu de fundhu, po comente funt fatas e postas is cotzas a punta a triàngulu totu a una parte, giret sèmpere a una matessi bandha abbasciandho e incracandho a forte apitzu de sa linna e de sa binatza, o fintzes – ponendho is duas cotzas a su contràriu – artzandho e illascandho) Sinònimos e contràrios supressa Maneras de nàrrere csn: binu de p. = su binu chi essit de s'ainata supressendhe; fai sa p. a unu = zogu pesante de pisedhos abbatighendhe a unu postu a palas a terra Frases su binu de prentza no si ammisturat cun su binu de iscupu ◊ candu s’olia fut mólia si ndi bogàt sa pasta, si preniant is isportinus e si poniant in sa prensa Sambenados e Provèrbios smb: Prenza Terminologia iscientìfica ans Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu pressoir Ingresu press Ispagnolu prensa Italianu tòrchio Tedescu Presse.

prenciadòra pranciadòra

prenciadúra pranciadúra

prenciài , vrb: prensai, prensare, prentzai, prentzare Definitzione incracare a prentza Sinònimos e contràrios imprentzai, supressare Frases sa benàcia depit èssi prenciara po ndi bogai totu su binu ◊ teniat sa prensa e binzateris meda che leaiant sa binata pro la prensare Ètimu spn. prensar Tradutziones Frantzesu presser, pressurer, comprimer Ingresu to squeeze, to crush Ispagnolu prensar Italianu torchiare, comprìmere, pressare, pigiare Tedescu pressen.

prenciài 1 pranciài

prènda, prèndha , nf: prenna Definitzione lallanu de oro o àteru metallu bellu fatu po pònnere in pitzu, mescamente in pódhighes, in su brúciu, in su tzugu, in origas, o fintzes in su bestimentu; in su nàrrere carosu, si narat de gente istimada forte, de cosa chi balet o est pretziada meda e, in cobertantza, a disprétziu puru; css. cosa chi si giaet o chi si ponet coment'e a ndhe assegurare àtera Sinònimos e contràrios arra, imprendha, lallanu, relichiaris Maneras de nàrrere csn: sas prendhas = s'oraria; donai o pigai in prenda = imprendhare, preare Frases cherrer mi dia istramare su coro pro ndhe dare dogni trama fata a prendha (P.Casu)◊ sant'Aleni de Cuartu portat prendas de òru ◊ mamma est una de cussas chi bit in is mascus is prendas de sa lassa! ◊ che prendha lughent élighes e chessas 2. no istes in tristura, prendha ’e oro! ◊ de morrer milli bortas apo gustu, ma de lassare a tie, prendha, no! ◊ cantas boltas, prendha mia, pro te sola apo cantadu! ◊ inoghe pasaiat una prendha chi tantu mi amaiat ◊ no li noghet tribàgliu ne sufrire: ite prendha chi tenzo pro teraca! (B.Figus)◊ profumant de amore e de amistade sas prendhas chi bi sunt in su Banzelu (F.Satta) 3. su pitzocu fit prendha mala dae candho fit minore ◊ bella prendha chi ses, coromeu carigadu!… Ètimu ctl., spn. prenda Tradutziones Frantzesu bijou, ornement, gage Ingresu jewel, pawn Ispagnolu joya, alhaja, prenda Italianu gioièllo, monile, ornaménto, pégno Tedescu Juwel, Schmuck, Pfand.

prèndhere , vrb: prènnere Definitzione pònnere o poderare a istrintu cun calecuna cosa – acàpiu – a inghíriu (faendho coment'e a fasche), agguantare apostadamente arréschiu a calecunu logu o cosa cun fune o css. àteru acapióngiu a bisura de fune, codriola, filuverru o àteru deasi; in cobertantza, agguantare a ccn. impreau, obbrigau de no pòdere fàere prus totu su chi bolet o chi iat a pòdere / pps. presu Sinònimos e contràrios acapiae, alliongiae, apresorzare, liai, muciullai | ctr. iscapiae, isòlbere, isprèndhere Maneras de nàrrere csn: no b'àere filu ’e prèndhere = (fuedhendi) nàrriri cosas sentza de fundóriu, chi no tenint sétiu, chi no bi at ne cabu e ne coa; prèndhere a nodu mortu, o a nodu biu = fàghere unu nodu malu a isòrbere, chi no b'isorbet, o unu nodu fàtzile de isòrbere; prèndhere a peràulas fortes = fai mazinas, afaturai; prèndhere s'imbíligu a unu = furcare, ingannai a unu Frases sa buca de su sacu si prendhet pro no che essire sa cosa ◊ prendhiat sa craba a fune longa a pàschere ◊ sa lóriga in su muru bi est a prèndhere animale ◊ sa linna si prendhet a fasche ◊ impàrali a prènnere sas corrias de sas iscarpas! ◊ prendhindhe dàeli duas incropadas pro agguantare de prus! 2. cun totu custos impitzos de binzas, de ortos e bestiàmine so presu chentza fune 3. fit giradu de carvedhu e candho faedhaiat no bi aiat filu de prèndhere ◊ in su chi naras no bi at filu de prèndhere ◊ no ti fides, mighi cussu prendhet s'imbíligu fintzas a su dimóniu! ◊ sos canes lapaos nanchi no si lassant prèndhere chin sos berbos… Sambenados e Provèrbios prb: chie bene prendhet mezus isolvet Ètimu ltn. prehendere Tradutziones Frantzesu lier, ficeler, lacer Ingresu to tie Ispagnolu atar Italianu legare, allacciare Tedescu binden, zusammenbinden, festbinden, zubinden.

prendhidòre , nm Definitzione chie prendhet, acàpiat Ètimu srd.

prendhidoría , nf Definitzione su prèndhere, su acapiare, siat cun cosa e siat cun berbos a sa manera de is majàrgios: in poesia, manera de fàere rimare is versos Sinònimos e contràrios acapióngiu, acàpiu, ligamentu, prendhidura Frases in sa "dispedida" no b'est sa prendhidoria de dever bortare sempre sos endecasíllabbos (P.Pillonca) Ètimu srd.

prendhidórju , nm Definitzione logu adatu ue faet a acapiare ccn. cosa Sinònimos e contràrios ligadorju Ètimu srd.

prendhidúra , nf Definitzione su prèndhere, fintzes s'acàpiu chi si ponet Sinònimos e contràrios acapiadura, annodadura, atróciu, liadura | ctr. isorbidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu liage Ingresu tying Ispagnolu atadura Italianu legatura Tedescu Binden.

prènere plèniri

prenèta pranèta

prenetài, prenetàre , vrb Definitzione intrare, andhare aintru (de logu, cosa, chistione) cun dificurtade, passare in mesu de ccn. cosa, cricare de cumprèndhere, fintzes pentzare Sinònimos e contràrios intrae, passae Frases sa paghe selena prenetat che carignu in su coro ◊ chie s'istifinzu no prenetat ◊ a ue ses prenetendhe? 2. ses totu su manzanu faghindhe milli giros in s'aera prenetendhe, birbante, dogni manera pro su tou propósitu inumanu (A.Masia Arru)◊ no ti abbizas chi ti atristas solamente prenetendhe su comente si sanat dogni angustia! (G.A.Cossu)◊ a ite ses prenetendhe? Ètimu itl. penetrare.

prenetéri , agt, nm Definitzione chi o chie si pigat prenetu, istat sèmpere prenetandho, pentzandho de imbentare o de agatare o fàere cosas noas, bínchere dificurtades o àteru Sinònimos e contràrios prenetosu Frases cussos amministradores las sunt pessendhe própiu totu chei sos preneteris pro fàghere assuprire s'abba a bidha Ètimu srd.

prenetósu , agt Definitzione nau de ccn., chi est capatzu de intrare in is chistiones, de cumprèndhere Sinònimos e contràrios acussu, abbistu, preneteri, prontudu Frases ite chircas, mente mia, chi ses tantu fastizosa, sempre bolendhe prenetosa cun s'alada fantasia? (G.A.Cossu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu perspicace Ingresu perceptive, shrewd Ispagnolu penetrante Italianu penetrante, pespicace Tedescu scharf, scharfsinnig.

prenétu pranèta