A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

prenétu 1 penètra

prèni plèniri

prenidórgiu , nm Definitzione totu su chi si ponet de cundhimentu po prènnere calecuna cosa fata po papare (podet èssere un'animale piticu, sa pala de s'angione o de su crabitu, is culurgiones) Sinònimos e contràrios prenimentu Frases su prenidórgiu de is culurgiones si fait cun casu de fromma de ervè trisinau ◊ candu si fait sa pudha fata a prenu, su prenidórgiu si segat a fitas Ètimu srd.

prenidúra prenadúra

preniméntu , nm Definitzione su prènnere calecuna cosa (fintzes terras a sèmene); totu su chi si ponet de cundhimentu po prènnere calecuna cosa chi depet istare prena (culurgiones, pala de angione, de crabitu, animale piticu) o fintzes àteru (es. sa banita) Sinònimos e contràrios imprenimentu, prenadura, prenidórgiu, preníngiu / semenóngiu | ctr. sbuidamentu Frases su semíngiu est fintzas su tempus de fai su prenimentu, de seminai 2. fatzu su prenimentu po una pala de angioni a budhiu ◊ su prenimentu de is matalafus dhu fadiant de lana, de palla Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remplissage, rembourrage, rembourrement Ingresu stuffing Ispagnolu llenado, mullido, relleno Italianu riempiménto, imbottitura, ripièno Tedescu Füllen, Füllung, Polsterung.

preníngiu, prenínzu , nm Definitzione su prènnere; cosa chi si ponet po prènnere, a prenimentu Sinònimos e contràrios ceninzu, imprenimentu, prenadura, prenimentu Frases ita at postu in su preníngiu de is culurgionis? Ètimu srd.

prènna prènda

prènnere prèndhere

prènnere 1, prènni, prènniri plèniri

prènsa , nf: prentza Definitzione genia de erba, a fogighedhas piticas agiummai tundhas, a cambighedhos longhitos, unu pagu crocaos, de fragu bellu, bona a cundhire in is papares cotos Sinònimos e contràrios limpidedha, maidana, pérsiga 1 2. o mata bella de prensa, sa matana mi sensa! Terminologia iscientìfica cndh, Origanum majorana Ètimu itl.t persa.

prènsa 1 prència

prensadítzu , agt: prentzaditzu Definitzione nau de cosa, chi si podet prentzare, chi faet a dhu prentzare, a dh'istrínghere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu compressible Ingresu compressible Ispagnolu compresible Italianu compressìbile Tedescu komprimierbar.

prensagiólu , nm: prensajolu Definitzione genia de istrégiu tundhu e a punta po incracare e iscolare cosa (es. feghe) Sinònimos e contràrios iscolaveghe Ètimu srd.

prensài prenciài

prensajólu prensagiólu

prensàre prenciài

prensípiu , nm: prentzípiu, princípiu, printzípiu, priscípiu Definitzione su cuménciu de cosas, de chistiones e fatas; genia de régula, fundhamentu (de cumportamentu morale, de isciéntzia o àteru) Sinònimos e contràrios comintzu / régula | ctr. acabbu, finitia Frases ant tentu printzípiu sas istellas, o sunt eternas totu, Sole e Luna? ◊ bonu printzípiu e menzus fine! 2. non sigast s'arrexoni de "su tallu" si cuss'arrexoni est contras a is princípius e is valoris cosa tua! ◊ cussa est una pessone de printzípios sanos, onesta ◊ si Samanta depiat lassare sa Sardinna cheriat nàrrere po issa sa morte de sos printzípios e de sas raichinas suas ◊ su cerbedhu de us ómines tenet princípius coment'e régulas de grammàtica chi no si ndhe rendhet contu Tradutziones Frantzesu commencement, principe Ingresu principle, beginning Ispagnolu principio Italianu princìpio Tedescu Anfang, Prinzip.

préntios, prèntos , nm pl: prentus Definitzione genia de isfortzu o istrinta de sa brente, ispinta de aintru chi benit fatuvatu desesi po andhare de su corpus candho unu est a iscurrentziadura e fintzes totu impare a dolore a bentre, coment'e a puntas; dhu narant fintzes po is istentinas, is longus Sinònimos e contràrios conos, iscussinos, isprémidos, prémidas, puntas / longus Frases est a prentos de dolore de mata ◊ torra allodhus is prentus cun ràfigas de bentu, súrbius e iscupetadas, iscórrius e isciarrocadas!◊ m'est pigau a prentus, bai e iscí si est po su chi apu papau! 2. is prentus dhus bendint in macellu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épreintes Ingresu contractions Ispagnolu tenesmo, pujo Italianu prèmiti Tedescu Druck.

prentòxa paltòlza

préntula , nf Definitzione genia de casu chi si faet a Pasca Terminologia iscientìfica csu.