A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

procíli porchíle

procinàli , nm Definitzione genia de terramíngiu.

próciu pòrci

prociuànu , agt Definitzione genia de terramíngiu Frases terra prociuana at a diventai s'arrocraxa.

proclàma , nm Definitzione genia de bandhu, prus che àteru iscritu Sinònimos e contràrios pragoni.

prócu pólcu

procuàbba , nm Definitzione trèmene, terra chi si che calat o abbàsciat totu impare mescamente in temporadas de abba meda Sinònimos e contràrios isteremamentu, smuronamentu, smuroni.

procumuntòni , nm Definitzione corru de memei o babballoti arrumbulutzu, bobboi in colore de chinisu, de forma ovale ciatu asuta e cucurúciu in pitzu, totu peis, chi abbitat asuta de is pedras o de àtera cosa, in logu friscu, e candho dhu tocant si faet a bocitedha (dhu narant fintzes a ingiúliu); a logos est su serrone o bobboi chi andhat totu asuta, in terra, papandhosi s’arraighina modhe de sa cosa prantada Sinònimos e contràrios abbericúngia, poburedha / cugumeràrgiu, margianedha 3. filla mia, dona cura candu passas aundi bivit Procumuntoni! Terminologia iscientìfica crp, philoscia muscorum, porcellio laevis, armadillium granulatum; gryllotalpa gryllotalpa Ètimu srd.

procúra percúla

procuradòre, procuradòri perculadòre

procurài, procuràre pelcuràre

procuràu pelcuràdu

pròde , nm: proe, proi Definitzione cosa de bonu, torracontu po ccn., nau mescamente in augúrios Sinònimos e contràrios giuamentu, probamentu, próigu / cabbale, frutu Maneras de nàrrere csn: bonu proe! = augúriu chi si torrat a chie at nadu "Saludu!" bufendhe; bonu proe ti fatat! = si narat fintzas candho unu no bi podet fàghere prus nudha, no si ndhe podet pagare de unu dannu o male chi li ant fatu; pònniri in proi su dinai, sa cosa = ispèndhere cun cabu, pro cosas de zudu Frases a proe insoro su de totu impreant, títulos altos a trampa si dant ◊ po no ndi tenni proi, gravellu, ti apu amau! ◊ tota sa vida sua l'at impreada a proe de sa zente sarda ◊ logres bonos proes! ◊ allegru indovinendhe su beneditu proe (A.Casula)◊ ita malu proi, ita légiu pratu! 2. bonu proi ti fatzat… che s'ambuatza a is gatus! ◊ sa fortuna fut tocada a Luisicu e nemus fut imbidiosu: bonu proi dhi fatzat! ◊ bonu prode e saludu! ◊ bonu prode bos facat su meda brostu! ◊ bonu proe ti fetat chi mi che ses fuidu: ma si m'intras in ungras!… 3. at comperau sa televisioni: ge dh'at postu in proi su dinai!… Sambenados e Provèrbios prb: sa cosa furada no fait mai proi Ètimu ltn. prode Tradutziones Frantzesu profit Ingresu cheerio Ispagnolu pro, provecho Italianu prò Tedescu Vorteil.

prodèsa , nf Sinònimos e contràrios balentia, proesa*.

prodéssu , nm Definitzione unu fossu, unu buidu in is orrocas, inue si dhue arregollet abba próina Sinònimos e contràrios alabatu 1, lutone 1, presete*, pressu 1.

pròdha , nf Definitzione brutore, mància o fintzes orrughedhu de cosa modhe meda apicigau in su bestimentu / abarrai o èssiri prodha prodha = a irmasionu, tropu abbellu,prodhigabródhiga Sinònimos e contràrios màcia, taca 3 / apódhiu, immajonu Frases portu su fentallicu totu a prodhas a prodhas 2. cussu ti fait istentai cun sa prodha chi portat e cun is chistionis chi bogat a pillu (I.Pillosu). 3. cérria sa dotoressa, curri, no t’abarrist prodha prodha!

prodhàncu , agt Definitzione chi o chie fae is cosas abbellu abbellu e male Sinònimos e contràrios cagallente, immajonadu, prodhincu Ètimu srd.

prodhigabródhiga , avb Definitzione abbellu abbellu, a irmasionu, comente faent is prodhincheris.

prodhinchéri , agt, nm Definitzione chi o chie est prodhincu, tropu addasiau Sinònimos e contràrios cagallente, immajonadu.

prodhíncu , agt, nm Definitzione chi o chie faet is cosas abbellu abbellu e male, no dhas ischit fàere Sinònimos e contràrios cagallente, immajonadu / managu Frases cussu est una lambuga: prodhincu, bovu e culu grai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu empoté Ingresu clumsy Ispagnolu torpe Italianu imbranato Tedescu ungeschickt.