A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

passíbi , nm: passili Definitzione sa parte de su sartu lassada a pausare duos annos (a pastura o fintzes semenada a fae, chíghere, lentígia) Sinònimos e contràrios pabadili / apassiadorzu, pasciale.

passidòre pascidòri

pàssidu pàrsidu

pàssidu 1 pàsidu

passiéncia, passiénsia pascénscia

passientósu passentziósu

passiéntzia pascénscia

passiéntzias passéntzias

passientziósu passentziósu

passiéssia pascénscia

passigéri passegéri

passighédhu , nm: passixedhu Definitzione passu curtzu Sinònimos e contràrios passitu.

passígia , nf Definitzione genia de arma po iscúdere a pedra / tirai a p. = iscúdere a frundha Sinònimos e contràrios fróndula, frundha Ètimu ctl. passetja Tradutziones Frantzesu lance-pierres Ingresu sling Ispagnolu honda Italianu fiónda Tedescu Schleuder.

passigiàda , nf: passillada, passillara, passizada, passizata Definitzione su passigiare; logu inue si acostumat a passigiare Sinònimos e contràrios caminada, ispassizada Frases fatu fatu si bint in sa passillara, bistius chi faint arriri, duus chi si creint abborsadoris ◊ funt essios a fàere una passigiada in s'istrada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu promenade Ingresu walk Ispagnolu paseo Italianu passeggiata Tedescu Spaziergang.

passigiadòri , nm Definitzione chie est àbbile a iscúdere a passígia, a frundha Sinònimos e contràrios frundhadore Ètimu srd.

passigiàre , vrb: passillae, passillai 1, passillare, passitzare, passizare Definitzione istare a su andhetorra ponendho passos deasi tanti po si mòvere, fàere camminada po fàere movimentu; fintzes pigare a su passígia passígia (es. unu pipiedhu po dh'asseliare, o fintzes àteru ma nau cun ifadu, coment'e po cosa chi no serbit a dha portare de unu logu o tretu a s'àteru) Sinònimos e contràrios ispassigiae Frases colaiat passitzanne in su cursu chin sos pastores ◊ cussu est passillendi, nervosu ◊ portant a manu pigada is nebodedhus passillendi ananti de is paradas ◊ sas monzas de Paule essint a passizare a su cunventu nou… 2. sos trenos líchidos ite sunt, passizendhe sos sediles?! Ètimu itl. passeggiare.

passígiu , nm: passillu 1, passizu 1 Definitzione su istare passigiandho Sinònimos e contràrios passigiada, passizonzu Frases besseus impari a passillu ◊ in su passarissu nc'est passillu de genti nendi e fendi ◊ che sunt essidos a passizu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu promenade Ingresu stroll Ispagnolu paseo Italianu passéggio Tedescu Spaziergang.

passiléntu , agt, nm Definitzione chi o chie camminat a lecuancas, abbellu meda Ètimu srd.

passíli passíbi

passilirànti passailànti