A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

passolidàde , nf Definitzione pasia, unu tanti de personas Frases una passolidade la cheret cota e una passolidade la cheret cruda (G.F.Sedda).

passolitórtu , agt, nm Definitzione chi o chie portat is peis trotos de posidura (cun is puntas chi s'istésiant a fora o chi si acostint apare) Ètimu srd.

passoníu , nm Definitzione its Frases in su tassiau passoniu de cabidanni de guàrdia in sa funtana de Bia Lada po iscrufi s'imperu de s'arrabiori tedescu bufamu paga àcua, ma pischendu timoria meda (A.Ruggiu).

pàssu , nm Definitzione incambionada o tretu chi si faet cun is peis camminandho; apertura de longu de is cambas, su tretighedhu chi cabet tra unu pei e s'àteru postos su prus atesu (si pigat fintzes coment'e misura de longària, tanti po bíere cantu podet èssere unu tretu); genia de móvia chi si faet cun is peis ballandho; mutúgiu, moida chi si faet cun is peis camminandho; in sa màdria o vite, apertura de su surcu a caragolu o distàntzia tra ferme e ferme, inter duas cristas; fintzes tretu significativu de iscritura Maneras de nàrrere csn: fàghere a p. in carrela = passai ananti de una domu sentza de si firmai mancus a saludai; caminare a p. istracu = abbellu, azummai trazendhe sos pes, a passu istasiu; annare a p. pasatu = caminare pàsidos, abbellu; andai a p. istirau = lestros; betare p. = pònnere passos, caminare, mòeresi; illonghiare, istirare, allegrare, spetiai su p. = caminare prus impresse; camminai a p. = andhare chentza cúrrere; èssiri de passu, in su passu = in passera, in colada; mòghere de p. = mòere unu passu; castiai is passus a unu = zúghere a unu a oretu; su p. torradu = zenia de ballu chi no serrat a chircu Frases custa bronchita no mi lassat isperriai passu ◊ torrat pro bídere ue sos primos passos at betadu ◊ apu fatu una poriga de passus ◊ tanti funt bàtero passos de sa fiera de Abbasanta a bidha!…◊ no cumences gasie a passos mannos a t'ischertzare sa persona mia! 2. cussu terrinu l'apo medidu a passos 3. in sos ballos, isse daiat su passu e su tonu a su cantu ◊ tue ballas bene, ma custu passu no l'ischis 4. s'intendint passus in foras: funt issus torrendi! 5. nci portaus custa cosa a domu sua, po cantu ca seus in su passu ◊ dae inoche no s'est móghiu de passu ◊ onzi pitzinna mirat s'amoradu e fintz'a chelu si altzat su piúere a donzi colpu de passu torradu (A.Casula)◊ bai in bonora, fortuna, giai chi ses de passu! ◊ torrat a bidha a passu istasiu ◊ gei coidat a torrai… portat passu de sitzigorru! Sambenados e Provèrbios prb: cunformi a sa camba tira su passu Ètimu ltn. passus Tradutziones Frantzesu pas Ingresu step Ispagnolu paso Italianu passo Tedescu Schritt.

pàsta , nf Definitzione farra ammesturada cun abba, unu pagu tostada, po fàere a pane, macarrones e fintzes is macarrones etotu (fintzes sicaos) e su papare chi si faet cun custos; genia de druche chi faent is ofellerias (es. p. sciringa); satzada de calecuna cosa (o fintzes múngia, pelea, arrennegu, tzacu) Sinònimos e contràrios macarrone / pastícia / papada, satzada Maneras de nàrrere csn: sa p. podit èssiri ciueta, axeda, ispongiada, corriatza; donaisí una p. de àcua = fàgheresi una bentre de abba, fàghere una bella bufada de abba; ómine de bona p. = de naturali bonu; èssere una p. de mele (nadu de unu) = èssere bonu meda, de naturale chi piaghet; p. impelciada = macarrones cun casu furriadu 2. poneidhas in su frigoríferu cussas pastas ca sinuncas si guastant! 3. si at fatu una pasta de risu, de prantu, de arrejonu, de tússiu ◊ nos fachimus una pasta de gurugliones ◊ proigat piús sa peta comporada chi no sas pastas de peta furada (M.Dore) Terminologia iscientìfica mng Ètimu ltn. pasta Tradutziones Frantzesu pâtes Ingresu dough Ispagnolu pasta Italianu pasta Tedescu Teig, Nudeln, Gebäck.

pastàgna , nf Sinònimos e contràrios breu, contramazina, foltilesa, punga, scritu Frases pastagna de sas súrbiles Ètimu spn. pestaña.

pastàrgiu , agt, nm Definitzione chi o chie faet meda in sa pasta, dhi praghet a papare macarrones Ètimu srd.

pastarràgna, pastarràina , agt: pistarràina Definitzione nau de s'espu, chi tenet su niu in terra Sinònimos e contràrios espivorràini, muscone Terminologia iscientìfica crp.

pastèdha , nf: pasteta Definitzione ispétzia de colla fata de farra cun abba o de imbidonu cota po atacare cosas diferentes Ètimu ctl. pasteta.

pastèra paltèra

pasteràtzu , agt, nm Definitzione nau a disprétziu, pasteri Sinònimos e contràrios pasterone, sassagoni Frases sangunera pasteratza chi satzas is bramas chi ti assogant sangrendu a chini t'istimat (F.Onnis) Ètimu srd.

pasteréntzia , nf Definitzione su èssere pasteri, papadore meda Sinònimos e contràrios bentrania, inguglioneria, inguglionia, ingurtímine, ingurtionia, pasteria Ètimu srd.

pastéri , agt, nm Definitzione chi o chie papat meda, ma nau pruschetotu in su sensu de bòllere tropu, totu issu / èssere cafudu e p. = zúghere bentre manna e… manigare meda Sinònimos e contràrios allambridu, allupidu, bentranu, inguglionalzu, iscorpargiau, livone, mangiufoni, sassagoni, sgalluponi, tuvonarxu Frases pasterone, ti màndhigas un'armentu! ◊ su corvu e s'unturzu sunt ambos pasteris: s'isméntigant in d-unu corpus mortu! ◊ e ite sos pasteris si podiant… continu fint istados sempre in gherra pro lu pòdere otènnere unu sartu! ◊ ita cani pasteri chi est su miu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gros mangeur Ingresu heavy eater Ispagnolu comilón Italianu mangióne Tedescu Fresser, Vielfraß.

pastería , nf Definitzione su èssere pasteris, sa gana malammodida de bòllere totu unu Sinònimos e contràrios bentrania, inguglioneria, inguglionia, ingurtímine, ingurtionia, pasteréntzia Frases abbà sa pasteria tua: no ndhe as dadu a neune de cussa cosa e como che la frundhis guasta! Ètimu srd.

pasteròne , nm Definitzione nau a menisprésiu, pasteri etotu Sinònimos e contràrios pasteratzu.

pasterúmini , nm Definitzione su èssere pasteris, asuriosos Sinònimos e contràrios bentrania, inguglionia, ingurtionia, pasteréntzia, pasteria Ètimu srd.

pastèta pastèdha

pastícia , nf Definitzione pasta, druche de tantas genias chi faent in is ofellerias.

pastifíciu, pastifítziu , nm Definitzione fàbbrica chi faet macarrones a bèndhere.

pastíglia, pastílla, pastíllia , nf Definitzione meighina a bisura de caramelledha, prus che àteru tundha, de ingurtire intrea, o iscagiada in s'abba, a bufadura Sinònimos e contràrios muscardinu, péndhula 1 Frases dàemi unu ticu de abba ca mi bufo sa pastíglia! ◊ pighissí una pastíglia! ◊ su dutore li at dadu una meighina a pastillas ◊ pigu una pastíllia po su dolori de casciali ◊ seu pighendi tres pastíglias grogas a mengianu e tres asullas a merí ◊ su vinu inoghe no lu vivent po víssiu: est coment'e una pastíglia po su dolore de conca!