A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

róllu rógliu

rológiu, rolózu rellózu

rólu , nm Definitzione prantu a suncutos a ora meda Sinònimos e contràrios rea, teroju Frases cherzo piànghere solu, che criadura, a rolu e a toroju Ètimu spn. lloro.

rólu 1 , nm: arrolu, ruolu Definitzione genia de registru, de elencu de númenes; genia de impreu, de faina chi unu o una cosa funt postos a fàere / intrare in r. = pigai un'incàrrigu fitianu, po sempri, in calincunu postu o impreu Sinònimos e contràrios lista Frases po ti ponni in rolu de bancheris mannus ci bollit capitali!

romadía, romadíu ramadía

romagliète, romajète, romallète ramagliète

romàna , nf: arromana* Definitzione pesa fata de unu pratu apicau cun tres cadenedhas e unu bratzu o canna cun is intacos a duas bandhas (una fine - is intacos pesant prus pagu -, e una grussa - is intacos inditant pesu prus mannu), su pirone (o pilloni) e duos gàncios a dh'aguantare apicada (unu po pesare pagu cosa - a sa fine -, e unu po pesare cosa meda - a sa grussa)/ sa canna de sa r. = su bratzu de s'istadea, ue bi sunt marcadas sas intacas e si ponet e moet su pirone Sinònimos e contràrios istadea, pesa Frases bieus romanas chi pesant brillantis e marengus de òru Sambenados e Provèrbios smb: Romana Terminologia iscientìfica mds.

romanàju ramanàju

romanéssia , nf Definitzione cosa de papare avantzada, coigiada Sinònimos e contràrios afrantzuchena, arremusulla, coaratzina Frases carchi pratu de romanéssia b'at, chi so recuidu famidu?

romanínu , nm: arromaniu, romaniu Definitzione genia de linna chi faet a tupighedha, a fogighedhas piticas e longhitas, fragosas, bonas po giare sabore e fragu coment'e cundhimentu a sa petza orrostia Sinònimos e contràrios cípari, ramasinu Terminologia iscientìfica mt, cndh, Rosmarinus officinalis Ètimu ctl. romaní.

romaníre , vrb Definitzione èssere débbile, flacu, chentza de fortzas / pps. romasu = marriu Sinònimos e contràrios iltasire, isteniai Ètimu itl. romanere.

romaníscu , nm Definitzione genia de foedhóngiu de is arramenàrgios isilesos Sinònimos e contràrios arbarescu.

romaníu romanínu

romànnere , vrb Definitzione abbarrare, restare / pps. romasu Sinònimos e contràrios abarrai, avansare 1, soberare | ctr. faltai, mancai Frases de tempus da ne l'at a romanner senna a isse! (M.A.Mula)◊ si fizis bénnidu innanti aiazis manigadu sa peta: como bi est romasu su brou ebbia! 2. babbu che frundhiat s'abba romasa e mi mandhaiat a ndhe batire frisca (P.Fogarizzu)◊ sa capa chi bi romaniat fatendhe pabassinos la daiant a línghere a su minore.

romànu , agt Definitzione de Roma, sa capitale de s'Itàlia / casu r. = calidade de casu, prus che àteru fatu in Sardigna, a pischedhos mannos mannos, saliu meda Sambenados e Provèrbios smb: Romanu.

romanzéri , nm Definitzione iscritore de romanzos.

romanzería , nf Definitzione cosas, argumentos, contos de romanzu, comente ndhe ponent in is romanzos Frases totu mi las ant contadas sas romanzerias tuas! (G.Raga)

romànzu , nm, agt Definitzione genia de contadu longu, imbentau e iscritu deghile de pràghere a dhu lígere; coment'e agt., nau de limbas bennias de s'ammesturu e cambiamentu cun su latinu (sa limba de is Romanos, de su Latium) 2. sa limba sarda, che a s'italianu, su frantzesu, s'ispannolu e àteras, est una limba romanza Tradutziones Frantzesu roman Ingresu novel Ispagnolu novela Italianu romanzo Tedescu Roman, romanisch.

romàriu , nm Definitzione logu apartau, fintzes serrau, po chistire cosa Sinònimos e contràrios almàriu*, immàriu.

romasínu ramasínu