A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

róncu , nm: arroncu* Definitzione su roncare, sa boghe o corrighinu de molente Sinònimos e contràrios arroncadura, arroncamentu, arrónchidu, órriu Frases che lis essiat roncos aininos e ronchendhe a mannu faghiant "Ihohn! ihohn!" ◊ li daet ifadu su roncu de s'àinu Terminologia iscientìfica bga.

rondò , nm Definitzione genia de muru tundhu, in agrugadura o ingruxeri de is bias, i pratzas, coment'e po fàere unu tretu prus in artu fintzes inue faent gara poética, ballos Frases Moi, insolenti provocas! Ma ti rispundu pei po pei, notesta, in custu rondò! (Frigau)

rondòni , avb: rundoni Definitzione de r. = totinduna, de un'improntu, de supetoni, desuncunas Ètimu spn. rondón.

ropòni , nm Definitzione bestire de is varones chi faent s'iscravamentu sa chenàbara santa Ètimu spn. ropón.

ròsa , nf: arrosa, orrosa Definitzione genia de linna ispinosa agiummai che a s'orruo (est una calidade), a tupighedha, chi si prantat e faet unu frore (a upighedhu cun fògias meda impare cracas cracas, istrintas) pretziau meda po sa bisura e po su fragu; calidade de àghina (triga, rosa); su granu de su moriscu crepau orrostindho; in cobertantza, e po delicadesa, si narat de una giovonedha bella, galana, de sa fémina istimada; nau de colore, chi est orrúbiu craru; si ponet coment'e paragone de bellesa e meda a númene de fémina: Rosa, Rosedha Maneras de nàrrere csn: r. ispinniada = isfollada, irfozida; butoni de r. = sa rosa candho no est galu isparta, candho est serrada, a portzedhu; r. canina o aresti = arrosa burda, rosa padedha, rú cràbinu; r. de monte, de Limbara = arrosa de margiani, de padenti, itl. peònia ròsa (Paeonia officinalis); rosa de murdegu = su frore de su mudrecu burdu o murdegu fémina (Cistus incanus) e fintzas su "Cytinus hypocistus" o caboniscu de murdegu; r. de priuchedhu = babaoi, papaule Frases ses frisca che rosa ◊ a s'isposa li ant ghetau unu pratu de tricu cun fozas de rosa ◊ sos butones de sa rosa padedha si abberint in su ruo 4. connosco chi sas rosas de su mundhu, miradas cun atentu cunsideru, cuant su pecu e mustrant su veru 5. sa bellesa sua, che una lughe benindhe dae cussas lavras colore de rosa, lu fit incantandhe 6. una rosa ruxa li abberit tota sa petorra: l'ant mortu a balla! Sambenados e Provèrbios smb: (De)rosas, Rosa, Rosas Terminologia iscientìfica frs, clr Ètimu ltn. rosa Tradutziones Frantzesu rose Ingresu rose, pink Ispagnolu rosa Italianu ròsa Tedescu Rose.

ròsa 1 , nf: arrosa 1 Definitzione maladia apicigosa chi pigat prus che àteru a is piciochedhos e faet a essiduras orrúbias in cara e in totu sa carena, e a callentura Sinònimos e contràrios ociada, pigone, rusete Terminologia iscientìfica mld.

rosabeónia , nf Definitzione rosa de Limbara, de padenti o de monti, una genia de erba, de montes, chi faet unu bellu frore, paret un'orrosa Sinònimos e contràrios arrosabiónica, peónica Terminologia iscientìfica rba, Paeonia officinalis.

rosàda , nf Definitzione sa braxa ammuntonada in buca de forru Sinònimos e contràrios bràgia, brusta, tzidha, tzipa 1.

rosàdu , agt: rosau Definitzione nau de colore, chi est orrúbiu craru craru, in colore de orrosa / àcua rosada, binu, meli rosau Terminologia iscientìfica clr.

rosagadhína , nf Definitzione tupighedha de orruo cràbinu e frore chi faet Sinònimos e contràrios arrolàriu, arrosabburda, badherinu, fusighitu, pibirillò, rosagràbina Ètimu srd.

rosaganína , nf Definitzione su frore de s'orruo cràbinu, ma fintzes sa mata etotu Sinònimos e contràrios arrolàriu, rosagadhina, rugràbinu Ètimu srd.

rosagràbina , nf Definitzione rosa de ladhérighe, de margiani Sinònimos e contràrios arrolàriu, arrosabburda, badherinu, fusighitu, pibirillò, rosagadhina, tutussi Terminologia iscientìfica mt, Rosa canina Ètimu srd.

rosamarína , nf Definitzione genia de frore chi faet in s'arena in oros de mare Terminologia iscientìfica rba, Armeria pungens.

rosariàre , vrb: arrosariai*, orrosariai Definitzione nàrrere s'arrosàriu, resare orrosàrios a meda Frases pregant su Segnore rosariendhe chin fide ◊ est sempre cun sa corona e a manos in giae rosariendhe.

rosàriu, rosàrju rojàru

rosàu rosàdu

ròsca , nf Definitzione farinedhu de calesiògiat cosa, fintzes s'areste de is ispigas Sinònimos e contràrios arritzu 1, frosa, imbratu, pimpirida / cdh. rosca Frases det bolare in milli roscas vanas cudhu chervedhu nóbbile (P.Casu)◊ annotas sa rosca in s'oju anzenu mentres no bides sa trae in s'oju tou (G.Sini)◊ su trigu at fatu bellas ispigas in colore de oro o cun sa rosca niedha.

roschidàre , vrb: ruschidare, ruscidare Definitzione fàere una genia de moida, de sonu a sorrogu in s'ogroena e in buca torrandho àlidu candho unu est dormiu Sinònimos e contràrios arroncai, corroschiare, cosconare, currungiai, farroscai, sarrascare / rusciare Frases drommendhe, roschidaiat coment'e unu porcu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ronfler Ingresu to snore Ispagnolu roncar Italianu russare Tedescu schnarchen.

rosédu , nm Definitzione giardinu de orrosas Sinònimos e contràrios rosera Frases sa chéxia fit piena che rosedu.

rosellíta , nf Definitzione granu de moriscu orrostiu, fatu a orrosa, tzacau, crepau Sinònimos e contràrios panincedha, prudha.