A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

rogliàna , nf: (ro-gli-a-na) arrolliana, orrolliana, rolliana, rugliana Definitzione genia de lóriga lada chi si ponet intremesu de un'orroda e sa crae chi intrat in su fusu (o fintzes asuta de unu dadu), a manera de fàere giogu tra unu e àteru (o de istrínghere méngius) Sinònimos e contràrios treminedhu Ètimu ctl. rottlana Tradutziones Frantzesu rondelle Ingresu washer Ispagnolu rondana, disco Italianu rondèlla Tedescu Unterlegscheibe.

rógliu , nm: arrógliu*, rólliu, rollu Definitzione nau de gente, su istare postos a inghíriu, a fúrriu de ccn. o de calecuna cosa, mescamente a chistionu; logu tundhu po acorru de bestiàmene rude, fossu a inghíriu de calecuna cosa, ma fintzes logu e bastat, leada Sinònimos e contràrios arrodeu, rotólliu / camarada Maneras de nàrrere csn: batire a unu a rógliu = obbrigare a unu a fàghere o atrogare cosa, a istare; intrare in rógliu = fàghere fortza totugantos Frases unidos sunt in rógliu sos destinos ◊ - A rólliu? - Ei! Ghirendhe? (genia de saludu candu si atóbiat genti firma a chistionu)◊ pallosu, candu ses in rógliu cun àtera genti ti abantas ca tenis dinai! ◊ sa zente fit a rólliu ispinghèndhesi pro bíere cudhos marengos de oro 3. e tandho candho che pigat a custos róglios? (S.Saba)

ròi , nm: arrobi*, orròali Definitzione genia de linna chi faet a mata manna Sinònimos e contràrios chelcu Terminologia iscientìfica mtm, Quercus pubescens.

róida , nf Sinònimos e contràrios arroidura Ètimu srd.

roidúra , nf: arroidura* Definitzione su matziamentu a orrunchinadura chi faent unos cantu animales; su papóngiu o consumidura chi faent s'abba e is àcidos in minerales e metallos Sinònimos e contràrios arróigu, arroimentu, róida.

roiméntu , nm: arroimentu* Sinònimos e contràrios arroidura, arróigu.

roína roghína

ròiri ròdere

ròja rògia

rojàru , nm: arrosàriu*, orrosàriu, rosàriu, rosarju Definitzione genia de pregadoria a chimbe postas o pasias de avemmarias, babbunostu e glória; lobu de pibionedhos piticos intraos a filera e ispartzios in chimbe postas, cun su santugristos, po nàrrere sa pregadoria Sinònimos e contràrios arroseri, corona Maneras de nàrrere csn: su rosàriu in denti e su dimóniu in brenti… = manera de fàghere chi no torrat paris; mastigare o isprunire rosàrios = istare sempre a rosàriu in manu, sempre preghendhe Frases apo arrasadu totu sas postas de su rojaru.

rolài , vrb: arrolai* Definitzione iscríere in su rolu, pònnere in sa lista.

rolàre , vrb Definitzione prànghere a suncutos a ora meda Ètimu spn. llorar.

roliài , vrb: arrogliai*, orrolliare, rolliare Definitzione istare a rólliu, a inghíriu, a rodeu de calecuna cosa, de unu logu o fintzes de una chistione, andhare a inghírios, istare perdendho tempus girandho Sinònimos e contràrios arrodeare, bagamundai, garronai, zirare.

roliarrólia , avb: rollarrolla Definitzione andai r. = istare a rodeu, a su gira gira a inghíriu de calecuna cosa Sinònimos e contràrios rodiaródia.

rollàriu , nm: arrolàriu*, orrolari, rullàriu Definitzione orrosa de ladhérighe, de margiani, orrosa canina o de rullari Sinònimos e contràrios arrosabburda, badherinu, fusighitu, ninnieri, pibirillò, rosagadhina, rosagràbina, tutussi Terminologia iscientìfica mt, Rosa canina.

rollarròlla roliarrólia

rolliàna rogliàna

rolliàre roliài

rólliu rógliu

rólliu 1 , nm Definitzione vena de abba de pagu contu Sinònimos e contràrios rógiu Tradutziones Frantzesu source d'eau Ingresu pool Ispagnolu venero, manantial Italianu pólla d'acqua Tedescu Wasserader.