A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

rochellàre , vrb Definitzione sighire a foedhare a rochella, arrespòndhere ancora fintzes chentza arrexone Sinònimos e contràrios abbetiae Frases sa connada at sighidu a rochellare e li at légidu sa vida Ètimu srd

rochellía , nf Sinònimos e contràrios rochella Ètimu srd.

rochellósu , agt, nm Definitzione chi o chie acostumat a èssere a rochella Sinònimos e contràrios aperradu, barrosu, campianàgliu, coteu, cotilosu, redortu, testarrudu Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu arrogant Ingresu arrogant Ispagnolu arrogante Italianu arrogante Tedescu arrogant.

rochètu , nm: arrochetu*, orrochetu Definitzione orrugu de cosa (cartone, linna o àteru fatu coment'e a cannedhu curtzu) ue s'imbodhigat filu (prus che àteru de cosire) Sinònimos e contràrios carrúciu 2, lòtoro, ródulu, rudhurinu.

rochètu 1 , nm Definitzione bestimentu biancu fine, largu, longu agiummai a benugos, chi su preide ponet in pitzu de s'àbbidu po unas cantu funtziones Sinònimos e contràrios parapillíssiu, subrapellissu Terminologia iscientìfica prdc.

rochíle, rochíli , nm: arrochibi*, orrochile Definitzione logu totu orrocas; terrenu a pigighedhu fine de terra, ue si paret sa pedra Sinònimos e contràrios arrocaxa, nodera, rocàgliu, rocaria, rochedu Frases istat subra de sos rochiles che un'àbbile ◊ giompesint prima e istesint isetendhe tant'ora cuados in d-unu rochile.

rochíli 1 , nm Definitzione its Frases no nc'est aturau prus logu in su rochili, prenu coment'e un'ou: a cracu prenu tipiu de boxis e de sonus.

rochíta , nf Definitzione min. de roca: orroca chi essit pagu pagu de terra, orroca bascitedha; orroca pitica, nodischedhu Sinònimos e contràrios noditolu Sambenados e Provèrbios smb: Rocchitta.

rochitàrzu , nm Definitzione logu de orrocas Sinònimos e contràrios crastaza, marràgiu, nodera, rocàgliu Frases custos caminos sunt pienos de rochitarzos ◊ su boe frúschinat e che iscàdriat a su rochitarzu a manu de suta Ètimu srd.

rochítu , nm Definitzione rocu piticu, orrugu de linna a punta, fustigu grussu.

rocósu , agt Definitzione nau de logu, chi est totu orrocas Sinònimos e contràrios codinatu Frases logu rocosu de lanzos poetes, indulchidos a pulpa de chiriasa chi narant: Su chi podes fàghere cras oe no fetes!

rócu , nm Definitzione orrugu de linna puntudu cravau (o de cravare) in terra po acapiare animale o, prus piticu, in su muru po apicare cosa, orrugu de nae curtzu chi abbarrat in sa mata de una nae immuciurrada, cantighedhu de linna puntudu po fàere fossu in terra a pònnere prantàgia, sèmene / min. rochitu Sinònimos e contràrios brocu*, fuste Maneras de nàrrere csn: semenare, prantare cosa a r. = faghindhe unu fossitedhu cun d-unu rocu e betendhe su ranu o ponindhe sa prantaza; téteru che rocu = (nadu de ccn.) téteru che fuste, intreu, chi si creit meda; rocu de arxola = postubbariu, puntellu ficadu in mesu de s'arzola pro bi prèndhere sos cadhos triulendhe; manigare erba de rocu = nudha (ca s'animali acapiau no podit andai) Frases prèndhere un'animale a su rocu ◊ faghe sa regulada a sos faedhos malos, o ti as a bídere presu sentza rocos! ◊ pro ordire ponent sos rocos in terra 2. sa prantaza (latuca, chibudha, e gai), candho est de pònnere si prantat a rocu Sambenados e Provèrbios smb: Roccu Tradutziones Frantzesu pieu, piquet Ingresu pin (wooden ) Ispagnolu gancho, plantador Italianu pïòlo, cavìcchio Tedescu Pflock, Bolzen.

rócula , nf Sinònimos e contràrios roca Frases Mosès at arciadu sa manu, at iscutu sa rócula chin su bàcalu duas vias e b’at essidu abba a bundhu (Núm.) Ètimu srd.

ròda , nf: arroda, orroda, rota Definitzione genia de imbentu, de forma tundha, chi girat in d-unu fusu intrau in mesu in mesu, de impreu mannu meda po comente rendhet fàcile su movimentu e faet fortza meda (funtzionat coment'e leva); fintzes tupa, mola de matedu / min. arrodedha, rodedha, rodighedha, rotedha; partes de una r. = su butu (nughe de s'orroda, ue intrat su fusu), is ràgios (crantos de cosa chi de sa nughe andhant a su cricu), su cricu (oru de fora, lisu, a dentes o fintzes a canale), sa crae (genia de cotza chi s'intrat a istúturu in su bruncu de su fusu po no ndh'essire s'orroda); genias de orroda: a dentes, a ràgios, prena, a càmera de ària Maneras de nàrrere csn: r. de mannugros (de vinti a chimbanta) = postorzu; fai sa r. = zogu chi si faghet tirendhe un'incannada unu pagu de costazu, ponindhe sas manos in terra e moindhe su restu de sa carena a zisa de roda, ponindhe a borta a borta manos e pes; r. de camisa = fardali, sas coedhas Frases ndhe zuchiat de intràcanos e rotedhas e pesos su rellotzu de sa turre!…◊ in pratza de s'amore so coladu fachendhe brullas che rotas de carru 2. sa terra l'apo ispatada dae sas rodas Sambenados e Provèrbios smb: Roda, Rodas / prb: sa peus roda de su carru tzichírriat Ètimu ltn. rota Tradutziones Frantzesu roue Ingresu wheel Ispagnolu rueda Italianu ruòta Tedescu Rad.

rodàdu , pps, agt Definitzione de rodare; chi segat, arrodadu Sinònimos e contràrios acutzau, segante | ctr. irmarradu.

rodadúra , nf: arrodadura* Definitzione su rodare, su fàere prus segante un'aina, prus acutza s'atza chi portat Sinònimos e contràrios acutadura, afiladura, arrodada | ctr. ingurdadura.

rodài , vrb: arrodare 1, rodare 1, rodeare Definitzione girare che orroda, istare o andhare a inghíriu de calecuna cosa, a rodeu Sinònimos e contràrios arrogliai, inghirare Frases rodendhe s'ojada totu intundhu abbratzo de su criadu sos ispantos ◊ s'istella est rodeandhe a un'istedhu, paret chi che lu cheret ingullire 2. chie est rodeadu de giustíssia no balet chi apat coro e ne malíssia! ◊ est rodeadu de butzinos e de zente mala Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourner autour Ingresu to turn, to stroll about Ispagnolu rodar Italianu girare, stare attórno Tedescu drehen.

ròdana , nf Definitzione orroda po medire Tradutziones Frantzesu mètre circulaire Ingresu round meter Ispagnolu cinta métrica Italianu mètro circolare Tedescu Kreismeter.

rodànsa, rodàntza , nf: orrodantza Definitzione orrosinita, aina po segare (o fintzes pintare) pígiu fine de pasta Sinònimos e contràrios rodíglia Frases pro fàere sas lisanzas su cumassu s'illàdiat e si segat a corriolos cun sa rodantza ◊ sa pasta cariada l'apo segada a rodantza e fatu puzones e fiores Ètimu srd.

rodantzàre , vrb Definitzione segare a rodantza Frases sos culurzones, candho si apítzigant bene sos duos pizos de sa pasta, si rodantzant e si assétiant in su cherrigu Ètimu srd.