A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

roadía , nf: arroadia* Definitzione genia de costuma, de sótziu o trebballu po calecuna faina o ispesa manna.

ròbba , nf: arrobba, orrobba Definitzione cosa bastat chi siat, ma mescamente cosa téssia (es. r. de dossu, de letu), fintzes cosas o benes chi si tenent Sinònimos e contràrios cosa, cótili, interessu, tessinzu, traste Maneras de nàrrere csn: unu mari de robba = unu muntone de cosa; r. de prammu = arrobba chi bendint a metru; r. trata = bestimenta malibigada, bècia; frigare sa r. a pítighe de úngia = samunendhe, frigare sa robba in pódhighes, cun sos pódhighes; illoltiare sa r. = illimpidare, bogare sos trastes dae su sabone Frases in cussa butega bi tenent robba de prammu ◊ custa est robba forte pro pantalones 2. a un'oru bi aiat robba de linna segada ◊ cussas pro cumpàrrere sunt bàrrias de arracadas e pendhinas, totu robba valorada Sambenados e Provèrbios smb: Robba Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu tissu, étoffe, biens Ingresu cloth Ispagnolu ropa Italianu tessuto, stòffa, ròba Tedescu Stoff.

ròbba 1 , nf Definitzione su bestiàmene bastat chi siat, pigau totu a unu, coment'e tàgiu: dhu narant sing. ebbia / min. robbita, tàgiu de pagos pegos Sinònimos e contràrios bama, bestiàmine, tàgiu Maneras de nàrrere csn: r. istella = su mardiedu chi dhi anti bociu s'angioni; r. anzonada = su mardiedu chi portat s'angioni avatu; èssere, o èssereche, in sa r. = èssiri castiendi su bestiàmini; segaresiche una punta ’e r. = bèndheresi una parte de su bestiàmine; r. istraca (nadu in suspu) = fémina mala, bagassa; (nau de ccn.) èssereche in sa chida de sa r. = faendho sa chida chi dhi tocat de atèndhere su bestiàmene, candho dhu contivígiant a chida chida Frases su pastore est immandrendhe sa robba ◊ sa robba in maju cheret tusa ◊ tenet sa robba in sa cussòrgia de fúrriu ◊ s'intendhet sa robba gramuzandhe a trachedhu ◊ maridu meu ch'est in sa robba ◊ una punta de robba mi che sego, ca mi bisonzat dinari ◊ Fulanu tenet in pastore sa robba de frades Piras ◊ fit tempus malu e sa robba morta de fàmine fit dendhe pagu late Tradutziones Frantzesu bétail Ingresu livestock Ispagnolu ganado Italianu bestiame Tedescu Vieh.

robbatía , nf: arrobbatia Definitzione trastu de coghina ue si chistit cosas de papare, o fintzes aposentedhu serrau cun arretza de dhue passare ària ma chentza intrare bobbois Sinònimos e contràrios arrebustu Frases si ponzeit a cumpidare totu sas beradas e sas robbatias in chirca de un'aizu de pane.

robbéllu rebbèlle

robbichèdha , nf: robbixedha Definitzione min. de robba, orrobba de pagu contu, pagu cosa.

robbíta , nf Definitzione min. de robba 1, robba, tàgiu de pagos pegos Sinònimos e contràrios cedhita, tagiolu.

robbixèdha robbichèdha

robbotizàdu , agt Definitzione fatu a robbotu, chi est o faet che unu robbotu Frases bintos dae sa música a dischíssiu che a sos ursos ballant e s'istentant cun su ballare che robbotizados.

robbòtu , nm Definitzione genia de màchina fata e cumandhada a manera de fàere unos cantu movimentos e trebballos a usu 'e persona Frases semus sessendhe de èssere ómines pro diventare robbotos chentza zajos e chentza nebodes.

ròca , nf: arroca, orroca Definitzione pedra, minerale, po su prus ammesturu de minerales, de duresa manna, chi format bona parte de sa crosta de sa Terra, pro su prus carragiada de terra e a tretos fora, nua: si narat mescamente de cust'úrtima, chi essit a puntas, a bortas fintzes artas meda Sinònimos e contràrios marràgiu, nodu 1, pedra, trocu Maneras de nàrrere csn: frimmu, apoderadu che r. = firmu de no dhu mòviri peruna fortza; r. a calàscios = a pizos Frases in sa cava si ndh'at istacadu una lavra de roca ◊ no ti fides, columba, ca s'astore est prammizendhe sa roca inue soles abbitare! 2. fatei s'apostada: restei firmu che una roca vigiulendhe ◊ ite bellu ammentare cussos annos candho che roca apoderadu fia! (C.Ortu) Sambenados e Provèrbios smb: Roca, Rocca Terminologia iscientìfica mnr, slg Tradutziones Frantzesu roche, rocher Ingresu rock Ispagnolu roca Italianu ròccia, rupe Tedescu Fels.

rocàgliu , nf, nm, agt: rocalza, rocalzu, rocarju, rocarzu Definitzione logu de orrocas; chi dhue at orrocas Sinònimos e contràrios arrochibi, crastaza, marràgiu, nodera, rocaria, rochedu, rochitarzu / cdh. rucatógiu Frases campugliaiant cun s'incunza chi betaiant in sos chírrios de terra tostada a sa rocalza ◊ inoghe ammiro montes e rocarzos, meravizas de custu logu 2. dae logu rocalzu comintzei a cunsiderare su nuraghe monumentu de barritu mannu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lieu rocheux Ingresu rocky place Ispagnolu peñascal Italianu luògo roccióso Tedescu felsiger Platz.

rocàle , nm Sinònimos e contràrios crastarzu, pedriaxu, praicàrgiu, rochile Ètimu srd.

rocàle 1, rocàli , nm: arrocali* Definitzione genia de pische: a su mascu dhi narant babbasuni Terminologia iscientìfica psc.

rocàlza rocàgliu

rocaría , nf Definitzione logu de orrocas Sinònimos e contràrios arrocaxa, arrochibi, nodera, rocàgliu, rochedu Ètimu srd.

rocàrju, rocàrzu rocàgliu

rochedhàrzu , nm Definitzione logu totu orrocas Sinònimos e contràrios arrocaxa, arrochibi, nodera, rocàgliu, rocaria Ètimu srd.

rochédu , nm Definitzione logu totu orrocas Sinònimos e contràrios arrocaxa, arrochibi, nodera, rocàgliu, rocaria.

rochèlla , nf Definitzione su fàere o nàrrere de is barrosos chi repicant pretendhendho tropu e cosas trotas puru, su abbarrare abbetiandho fintzes po su chi no andhat bene o po cosas difíciles Sinònimos e contràrios abbétia, bicàcara, rochellia, tostorrímine Frases e andhe rochella sa chi zughes: candho ti fissas a una cosa za faghet gai a ti che la bogare dae conca! ◊ apo bidu sas avrinas de sas dies e sas rochellas ◊ frúndhiche sa presse e sas rochellas! 2. piús forte de onzi tribbulia est sa rochella nostra de bi agatare de paghe, prima o poi, unu lughinzu (T.Rubattu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrogance Ingresu arrogance Ispagnolu arrogancia, altanería Italianu arroganza Tedescu Arroganz.