A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

rítu , nm Definitzione unas cantu fatas chi si arrepitint sèmpere oguales, nau mescamente de funtziones de crésia, de sa manera de giare o pigare is sacramentos, o fintzes de una costumàntzia Sinònimos e contràrios funsione Frases su ritu de su filóngiu si fait in su liminàrgiu de sa porta candu s'isposa, acabbada sa funtzioni in crésia, nci torrat a domu Terminologia iscientìfica sntz Tradutziones Frantzesu rite Ingresu rite Ispagnolu rito Italianu rito Tedescu Ritus.

rítu 1 , nm: aritu, eritu*, iritu, oritu, ritzu 1 Definitzione genia de animale cun sa pedhe totu ispinas (arritzoni de mata); genia de animale de mare, tundhu e deasi etotu a ispinas longas a dónnia parte (arritzoni de mari); su primu corgiolu de sa castàngia (deasi etotu, totu ispinas longas a dónnia parte) Sinònimos e contràrios arrescioni, ischissone 2. est annada bundhantziosa de gioga marina e ritzu Terminologia iscientìfica anra.

rituàle, rituàli , agt Definitzione chi est própriu de unu ritu, chi pertocat is ritos.

ritzadúra , nf: arritzadura* 1 Definitzione faina chi si faet a is pilos po los anedhare Sinònimos e contràrios anedhadura, frisadura.

ritzài, ritzàre , vrb: arritzai* Definitzione fàere is pilos totu anedhaos, a lorighitas Sinònimos e contràrios allorichitare, anedhai, arritzolare, frisai, incincinnare, riciulare.

ritzevidòre retzidòre

ritzíre recíre

ritzòla , nf Definitzione genia de pische.

ritzólu rezólu

ritzòne, ritzòni , nm: arriscioni* Definitzione genia de animale de mare, tundhu, a ispinas longas a dónnia bandha Sinònimos e contràrios aritu.

rítzu , agt: arritzu 2 Definitzione chi est postu prantau in terra, cun is peis (genti) o sa parte bàscia (cosa) in terra coment'e candho si camminat, nau fintzes in su sensu de èssere fortes, de agguantare in is dificurtades Sinònimos e contràrios daretu, ficadu, intentarzu, istantàrgiu, prantau, reu, tolu | ctr. corcadu, sétzidu Maneras de nàrrere csn: a sa ritza = istrantaxu, sentza de si sètziri, sentza de s'incruai; règhere, no règhere ritzu = abarrai, no abarrai istrantaxu; pilos ritzos = artudhados Frases sacu bóidu no rezet ritzu ◊ si est pesatu ritzu mancu si l'aiant puntu a resòglia! ◊ su chi dabant chin sa tèssera non bastabat a si règhere ritzos ◊ seide: ite faghides ritzos?! 2. isse colabat in cussa zanna a sa ritza, chene s'incurbiare Sambenados e Provèrbios smb: Ritzu, Rizzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu droit, debout Ingresu upright Ispagnolu derecho, erguido Italianu ritto, verticale Tedescu aufrecht.

rítzu 1 rítu 1

rítzu 2 , nm: arritzu* 1 Definitzione biculedhu de àliga Sinònimos e contràrios abighíngiu, brutura, grisu 1, rena, renza, solla Frases dógnia ritzu ti parit una traja.

ríu ríbu

riuniòne reuniòne

riuníre, riuníri reuníre

riurràu raurràu

rivelatziòne revelatziòne

rivèra revèra

rivèsa revèsa