A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

rispiàre , vrb Definitzione ispudare salia de buca Sinònimos e contràrios arruspire, carraschiare, gruspiare, gruspire, iscupiri, ispudai.

rispisòne raspisòne

ríspiu , nm Definitzione genia de mufa, maladia de is pipiedhos a buca: buca mala, essia Sinònimos e contràrios cdh. scia Terminologia iscientìfica mld, Candida albicans Tradutziones Frantzesu muguet Ingresu thrush Ispagnolu especie de afta Italianu mughétto Tedescu Mundschwämmchen.

rispòndhere, rispònnere respònnere

rispòsta respòsta

rispóstu , pps Definitzione de rispòndhere Tradutziones Frantzesu répondu Ingresu answered Ispagnolu contestado Italianu rispósto Tedescu geantwortet.

rispramiàre reprammiàre

rissinólu rassaniólu

rísta ràsta 1

rísta 1 , nf: crilta*, grista Definitzione is chígios, su concale de s'ogu, is pilos de su concale de s'ogu Frases sos ojos mios fissaiant sena mòvere rista sa gianna de sos ballos (A.M.Pinna).

ristàmpa , nf Definitzione foedhandho de líbberos, imprenta fata un'àtera borta de sa matessi òpera chentza cambiamentos.

ristellàre rastellàre

ristéllu rastéllu

ristéllu 1 , nm Definitzione genia de candheleri a tres candhelas po su sàbudu santu Sinònimos e contràrios cristeri, lumencristi.

ristíga restíga

ristigàlzu restigàju

ristorànte , nm Definitzione logu fatu apostadamente po dhue fàere a papare a pagamentu.

ristrúcu, ristúgiu restrúcu

rísu , nm: arrisu, errísiu, irrisu Definitzione alligria chi si paret aperindho is lavras o fintzes faendho una genia de boghe a iscracàliu, a bortas po cuntentesa, po cosas curiosas, a befa; a logos est fintzes pps. / min. risichedhu, risighedhu, risedhu, risitu / genias de errisu: r. a iscàsciu, a iscracàlliu, a lódhuru (de orrúere a terra, de no ndhe pòdere prus), r. matzoninu (falsu, befandho, faendho fintas), r. de sa melagranada (su corgiolu si tzacat, totu, e faet a bíere su granu), de sos crabitos de Pasca (chi parent erriendho a buca aperta, mortos, nau cun tzacu) Sinònimos e contràrios befa, bischíglia / rísidu | ctr. piantu Maneras de nàrrere csn: èssere a risu de ccn., de cada unu = èssere o fàghere a manera chi àtere si ndhe potat befare, ríere; fàghere una mata, una pasta de risu = ríere a piaghere; fuíreche su r. = no arrennèsciri a poderai s'arrisu; èssere a tróulu de risu = arriri a rúmbulu, ríere gai meda de si rúere Frases fateit fàghere una mata de risu fentra ai cussu muduleu (N.Musso)◊ sas carrelas fint un'andha e beni de zente e de iscàscaros de risu ◊ totus si ne fachiant su risu de su travàgliu suo, ca fit merderi ◊ bae chi deo no so a risu tou e si ti abbaidaias a carrones!…◊ bidindhe cussa funtzione mi ch'est fuidu su risu ◊ za si ndhe at a fàghere de su risu bidindhe chi mi at fatu dannu e leadu in ziru puru!… 2. at risu unu pacu a malaggana ◊ deo mi ndhe fui risu Ètimu ltn. risus Tradutziones Frantzesu sourire, rire Ingresu laugh Ispagnolu sonrisa, risa Italianu sorriso, riso Tedescu Lächeln, Lachen.

rísu 1 , nm: arrisu 1 Definitzione laore a granighedhos biancos, de mannària e forma agiummai che a su trigu, unu pagu prus piticu Sinònimos e contràrios arrosu 1 Ètimu itl. riso.