A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

ríscia , nf Definitzione lísciu, illascinu, cosa chi calat illascinandho Sinònimos e contràrios cola 1 Frases su suore in càvanos a ríscias nos falaiat ballendhe a s'antiga.

riscialàre , vrb Definitzione bogare in abba límpia s'orrobba posta a modhe, samunare Sinònimos e contràrios samunae Frases iscarridas almas s'abba riscialat.

riscialínzu , nm Sinònimos e contràrios riscialu Ètimu srd.

risciàlu , nm Definitzione su riscialare s'orrobba samunada Sinònimos e contràrios riscialinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rinçage Ingresu rinse Ispagnolu enjuague Italianu risciàcquo Tedescu Spülung.

risciolàdu , agt Definitzione its (S'Ischíglia 2,95,51), atzirbisonau?, aprighizonadu? Frases sa pedhitza, ne trofigada ne risciolada, si che bogat dai modhe e si ponet a isgutare.

ríscu , nm: arriscu*, erriscu Definitzione perígulu de àere dannu, male Sinònimos e contràrios pergiudísciu / cdh. rísicu, ttrs. rísigu Frases cantu riscos passados in su mare!

risèrva resèrva

riservàre reservài

risichédhu , nm: arrisixedhu, risighedhu Definitzione min. de risu, genia de errisu, ischiríngiu de errisu, apertura pagu pagu de is lavras erriendho; segundhu comente est nau, errisu meda Sinònimos e contràrios risitu Frases isse est de bonumore, sempre cun su risighedhu in laras ◊ risighedhu su chi s'at fatu, candho li apo contadu su contu… pro che troulare a terra! Tradutziones Frantzesu sourire Ingresu smile Ispagnolu sonrisa Italianu sorriso Tedescu Lächeln.

rísida , nf Definitzione su erríere, iscracaliada o pasta de errisu Sinònimos e contràrios iscacagliada, iscacàgliu, iscacaratzu, iscracanzu, iscracaxu / cdh. risaredha Frases est de una rísida ischifosa! ◊ li fruscieit in orijas una rísida manna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclat de rire, petit rire Ingresu laughter, small laugh Ispagnolu risotada, carcajada, risilla, risita Italianu risata Tedescu Lachen, unterdrücktes Lachen.

risidórju , nm Definitzione su erríere de medas totus impare Ètimu srd.

rísidu , pps, agt: errísiu, rísiu Definitzione de rídere; nau de ccn., chi est de bona ispétzia, chi aperit unu pagu is lavras coment'e po erríere, alligru Sinònimos e contràrios risu 2 / errisu / allegru, rísinu | ctr. pirmatu, tristu Frases candho at intesu gai si ndh'est rísidu ◊ nos ndhe semus totu rísidos bidindhe comente at fatu sa cosa ◊ custa cheret rísita! ◊ su peus fit passadu e bi amus fena rísidu 2. isse fit sempre rísidu, cun cudhos ojos totu bonumore ◊ eo m'istao, rísidu, apartadu a mirare ballos e càntigos ◊ mi pares rísidu e cuntentu Tradutziones Frantzesu ri, souriant Ingresu smile, smiling Ispagnolu risa, sonriente, risueño Italianu riso, sorridènte Tedescu gelacht, lächelnd.

risidúra , nf Definitzione su erríere, nau de sa manera Ètimu srd.

risidurísidu , agt Definitzione chi erriet meda, est sèmpere erriendho.

risigadúra rasicadúra

risighédhu risichédhu

risigóngiu , agt Definitzione chi est alligru, erriendho, chi dhi praghet a erríere Sinònimos e contràrios rísidu, rísinu / risulanu Frases piciocas risigòngias funt isciacuendi arrobba Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu riant Ingresu laughing Ispagnolu risueño Italianu ridènte Tedescu lachend.

risinnàdu resinnàdu

rísinu , agt Definitzione nau de ccn., chi est alligru, erriendho prexau Sinònimos e contràrios allegru, rísidu | ctr. pirmatu, tristu Tradutziones Frantzesu souriant Ingresu smiling Ispagnolu sonriente, risueño Italianu sorridènte Tedescu lächelnd.

risinzólu rassaniólu