A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

romasíza, romasízu, romassíza , nf, nm: romasuza Definitzione cosighedha chi abbarrat, cosa avantzada, coígiu Sinònimos e contràrios afrantzuchena, arremusulla*, cífrinu, coaratzina, cruscuza, fafaruza, fratamuza, frataza, piciualla, pispisa, resuzu, vèglia Frases curade, Sardos, sos manizos de tantos, tantos àteros produtos: no bos ndhe istedas cun sos romasizos mentres chi atesu si papant sos frutos! (P.Casu)◊ naraiat peràulas in latinu, romasuzas de istúdios fatos in seminàriu ◊ sos piatos fint brutos, pienos de romasiza Tradutziones Frantzesu reste, résidu Ingresu residue Ispagnolu sobras, restos Italianu rimasùglio Tedescu Rest.

romàsu , pps, agt Definitzione de romanire, ma impreau pruschetotu coment'e agt.: chi est chentza grassu, làngiu, cun pagu prupa Sinònimos e contràrios abarrau / lagnu, marriu / ttrs. rumasu | ctr. rassu Maneras de nàrrere csn: fàula r. = chi no fait a dha crèiri; èssere romasu fàdigu = istasiu, longu e fini marriu marriu Frases sos macarrones chi bi sont romasos ponidechelos in s'ammarzu ca bi chenamus! (S.Saba) 2. lampu a fiadu romasu: si li podent contare sos ossos! ◊ est un'ómine artu e romasu ◊ sos voedhos romasos de su carrulante curriant chei su ventu (A.Pau) 3. custa est tropu romasa: no la torres a contare ca no ti cret neune! Sambenados e Provèrbios prb: a béstia romasa cada titupiu si atacat Ètimu ltn. rema(n)sus Tradutziones Frantzesu mince Ingresu thin Ispagnolu delgado Italianu magro Tedescu schlank, mager.

romàsu 1 , pps Definitzione de romànnere: abbarrau, coigiau.

romasúza romasíza

romàticu reumàticu

rómbu , nm Definitzione genia de figura prana cun bàtoro latos oguales e àngulos contràrios oguales a duos a duos (ma de diferente apertura), cun is duas diagonales de diferente longària Sinònimos e contràrios pabassinu Tradutziones Frantzesu rhombe Ingresu rhomb Ispagnolu rombo Italianu rómbo Tedescu Rhombus, Raute.

rómbulu , nf, nm: arrúmbulu 1, rúmbula, rúmbulu 1 Definitzione genia de pische de mare, ladu (assimbígiat a sa palaja, ma prus tundhu e prus mannu)/ calidades de r.: de fangu, lisu (mannos fintzes otanta centímetros); r. de arena = arrumbuledhu Terminologia iscientìfica psc, psetta maxima, scophthalmus rhombus Ètimu itl.s rúmmulu Tradutziones Frantzesu turbot Ingresu rhombus Ispagnolu rodaballo, rémol Italianu rómbo Tedescu Steinbutt.

romigadúra , nf Definitzione su romigare, su istare a màtzigu, matzigandho Sinònimos e contràrios gramuzadura, ramuzu / masticadura Ètimu srd.

romigài, romigàre , vrb: arramigai, orromigai, rumigare Definitzione istare matzigandho prus che àteru sa cosa ingúrtia papandho, comente faent is animales chi ndhe dha torrant a buca po dha torrare a passare; istare a su papa papa, sèmpere cun calecuna cosa in buca matzigandho, fintzes orrunchinare Sinònimos e contràrios aggrumiai, gramunzare, grominigai, ramunzare / manicare Frases cussu pane risultat romigadu cun murmutos e prus ascrosu de su pane de su cane (S.Are)◊ su mascu apretau, bastit chi siat foras de cuili, romigat pani mancai amucorau! (E.Sanna) 2. a rumigare ant àpidu sa brilla sos pastores e zente illuminada! ◊ is topis iant romigau s'istoja Ètimu ltn. *rumicare Tradutziones Frantzesu ruminer Ingresu to ruminate Ispagnolu rumiar Italianu ruminare Tedescu wiederkäuen, herumkauen.

romígu , nm Definitzione su romigare, su istare orrumigandho Sinònimos e contràrios gramuzadura, gramuzu, ramuzu Ètimu srd.

romíta , nm Definitzione chie si che istat a solu, abbandha de sa gente in logu solu Sinònimos e contràrios eremitu* Tradutziones Frantzesu ermite Ingresu hermit Ispagnolu eremita Italianu eremita Tedescu Einsiedler.

romolétu ramagliète

romosúglia , nf: arremusulla* Definitzione coígiu, orrughedhu de cosa chi abbarrat in sa mesa papandho Sinònimos e contràrios afrantzuchena, cífrinu, fafaruza, frataza, piciualla, pispisa, romasiza, tzimuca, vèglia.

romulàre , vrb: arrembulai*, rumbulai, rumbulare Definitzione andhare orrumbulandho, a orrúmbulu Sinònimos e contràrios arrodulare, cadhinare, codulare, lodhurare, lumburare, rodhulare, trodhulare.

romúriu remòre

rònca , nf Definitzione èssere de r. = tostorrudu che àinu, pagu abbistu a cumprèndhere Frases cussu est de ronca, ma su mossu chi li at dadu sa fémina, ca la cheriat tocare chentza chèrrere, li friet!

roncàda , nf: arroncada Sinònimos e contràrios arroncadura, corrinada.

roncàli , nm Definitzione orroca, rochile, pedra Frases nosus seus cudhus calaus in su duamila, casi in s'erari de su roncali, esémpiu de disapegu e disamparu (E.Collu).

roncàre , vrb: arroncai* Definitzione fàere o bogare sa boghe, nau de su burricu; nau de gente, fàere una genia de sonu tra buca e nasu coment'e de sorrogu, dormios Sinònimos e contràrios corrighinare, irronchiare, orriare / corroschiare, farroscai, roschidare, sarrascare Frases bae e ronca, pegus peitundhu! ◊ ronchendhe a mannu faghiant "Ihohn! ihohn!" 2. Frantziscu Ranca, chi a denote roncat, si drommit bisendhe chi at pérdidu sa conca… Tradutziones Frantzesu ronfler Ingresu to snore Ispagnolu roncar Italianu ronfare Tedescu schnarchen.

ronchinài , vrb: arronchinai, orrunchinare, runchinare Definitzione pònnere su bruncu, fichire is dentes a calecuna cosa po si dha papare; fintzes furare, arrapiare, pigare a rúnchinu Sinònimos e contràrios arrosigai, arrusurare, mandhicare, papae Frases bi aiat unu cane runchinendhe un'ossu 2. cussu andhat pirillí pirillà a runchinare fardetas anzenas! Ètimu srd.