A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

rosinzòla , nf: rusinzola Definitzione genia de màchina, orroda chi posta apicada serbit a fàere fortza meda po artzare cosa grae (est una leva)/ partes de una r.: gànciu (de pitzu e de asuta), fusu, orroda (o orrodas) a canale de pòdere passare fune o cadena de tirare po fàere fortza inartandho sa cosa Sinònimos e contràrios arrejola, tagiola Frases est arrivadu a tanta glória ca che l'ant pigadu in rosinzola, no tzertu pro su tropu riguardu chi at usadu a su Pópulu sardu (L.Ilieschi) Tradutziones Frantzesu poulie Ingresu pulley Ispagnolu polea, garrucha Italianu carrùcola Tedescu Flaschenzug.

rosinzólu rassaniólu

rosmarínu , nm: arrosomarinu Sinònimos e contràrios cípari, ramasinu / cdh. rosumarinu Ètimu itl. rosmarino.

rosolgàdu resegàdu

rosóliu resóliu

rosòne , nm Definitzione prus che àteru in fràigos antigos, elementu architetónicu tundhu fatu po bellesa, totu a disegnos o figuras.

rosoníta rasoníta

rossanniólu, rossignólu rassaniólu

ròsta , nf: arrosta Sinònimos e contràrios afantallu Ètimu itl.t rosta.

ròsta 1 , nf Definitzione sa crogorista de is pudhos; nau in cobertantza, genia de coràgiu, atrivimentu Sinònimos e contràrios chichirista, cocorosta, crilta, ogroista, pibirita, proborista 2. ista seguru chi suta sa crosta bi at unu coro forte a dogni rosta (P.Casu). Ètimu srd.

rostídu , agt, nm Definitzione chi est fatu a orrostu, papare orrostiu Sinònimos e contràrios arrustu Frases in festas de campagna so istada cun binos bonos, gustosos rostidos e àteros papares.

rostúdu , agt Definitzione nau de su pudhu, chi portat crogorista manna; in cobertantza, nau de unu, chi est atriviu, coragiosu meda Sinònimos e contràrios achighiristau, cogorostudu Ètimu srd.

rósu , nm: arrosu*, orrosu Definitzione s'umidore de su note chi si ponet in is cosas coment'e istidhighedhos de abba, fintzes astraos (orrosu gelau) Sinònimos e contràrios arrosada, saurra Sambenados e Provèrbios smb: Rosu.

rósu 1 , nm: arrosu* 1, orrosu 1 Definitzione laore a granighedhos biancos, de mannària e forma agiummai che a su trigu, unu pagu prus minudu; genia de minestra de còere po sa chena de gióbia santa Sinònimos e contràrios arrisu 1 2. sas baroniesas fachent su rosu, chi est sa minestra de còchere pro sa chena de zóbia santa Terminologia iscientìfica lrs, mng.

rósu 2 , pps, agt: arrósiu Definitzione de ròdere Sinònimos e contràrios rosicau.

rosúra , nf: rusura Definitzione orrunchinadura, ma fintzes cosa orrunchinada meda (nau pruschetotu de pàsculu) Sinònimos e contràrios rosicadura, rosidura, rosigamentu Frases como in su padente abbrusau bi at solu morte e rosura Ètimu srd.

ròta ròda

rotàglia , nf Definitzione is ferros longos massissos ue passant is orrodas de unu trenu Sinònimos e contràrios binàriu Frases carralzada de rú, onzi rotàglia paret fatendhe sa matessi frundha de su trenu arrimadu.

rotíu rodíu

rotólliu , nm Sinònimos e contràrios arrógliu Frases su molinu no fit ebbia logu de fadiga, ma de rotólliu ue po búglia si riiat isetendhe a maghinare.