A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

rótu ródu

rótula , nf Definitzione cosa tundha chi orrúmbulat, chi podet orrumbulare Sinònimos e contràrios arrumbuloni, gromeredhu, grómeru, lómberu, lombiscedhu, lórimu.

rótulu , nm: arrótulu Definitzione cosa allomborada, mescamente paperi pinnigau tundhu a cannedhu; a logos est una calidade de pane, fatu coment'e ispianada manna (cogone) cun figuras de isposos, de pigiones, chi is isposos donant a su preide a s'intrada de sa missa isposandho Sinònimos e contràrios tórulu 2 Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu rouleau Ingresu roll Ispagnolu rollo Italianu ròtolo Tedescu Rolle.

rotundài retundài

rotundèsa , nf: arredundesa Definitzione su èssere tundhu, nau de is cosas Sinònimos e contràrios tundhària, tundhesa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rondeur Ingresu roundness Ispagnolu redondez Italianu rotondità Tedescu Rundheit.

rotúndha retúndha

ròtza , nf Definitzione calidade de àghina niedha unu pagu orrúbia Sinònimos e contràrios arroza* Terminologia iscientìfica frt.

rotzigàre rosicàre

rótzigu , nm Definitzione rosigadura, su orrunchinare, fintzes crantu de cosa tostada a papare, avantzada, coigiada Sinònimos e contràrios rosicadura, rósicu, rosidura / cdh. róntzicu / ràtula Ètimu srd.

rotzulàre , vrb Definitzione girare, ballare a molinadura Sinònimos e contràrios dummidare Frases sempre rotzulendhe apas su fusu fintzas a candho s'isperdet sa lana Tradutziones Frantzesu tourner, tournoyer Ingresu to twirl Ispagnolu girar Italianu prillare Tedescu herumdrehen.

rovaróllu , nm Definitzione unu chi dha bolet bínchere sèmpere issu a poderiu, ammalaògia Sinònimos e contràrios immagliatzu, margiatzu Ètimu itl.p Rivarolo Tradutziones Frantzesu autoritaire, impérieux Ingresu overbearing Ispagnolu prepotente Italianu prepotènte Tedescu anmaßend.

ròza rògia

rózita , nf Definitzione arrasigamentu chi si faet in su gúturu cun sa boghe Sinònimos e contràrios ilmàschiu, iscrémiu.

rú , nm: arrú, orrú, rubu, rugu 1, ruo, ruvu Definitzione sa tupa e su frutu de sa mura de orruo / min. ruedhu (orruo etotu); pl. ruos / rubu berbeghinu = ruburbinu, rú cadhinu, rú cràbinu: su chi bogat sa rosa canina o rosa padedha, rú màsciu / tupale, tupa, mata de rú; canna de rú = tentalza, àlamu Sinònimos e contràrios amura, lama 1, murarrú Frases bi faghes mala figura che berveghe tenta a ruos! ◊ est una cresura de ruo ◊ tiria, teti, rugu e garduleu mi ant bistu vortulandhe a brente a susu (A.Nanni)◊ no si collit àchina dae su rubu! Sambenados e Provèrbios smb: (De)rrú, Ru Terminologia iscientìfica mt, Rubus fruticosus Ètimu ltn. rubus Tradutziones Frantzesu ronce Ingresu bramble Ispagnolu zarza Italianu róvo Tedescu Brombeere.

rúa , nf: arrui 1, rui Definitzione genia de pigione cun su tzugu longu e is cambas longas, raru in Sardigna Sinònimos e contràrios grua*, grughe, gruni Frases sa rua at intradu sa conca in su tuju de su lupu pro ndhe li bogare un'àscia de ossu chi li fit arrézida in bula ◊ andheint fuendhe che ruas chi a setentrione bolent e palte a sa terra brujada Terminologia iscientìfica pzn, grus grus.

rúa 1 , nf: arruga* 1, orruga 2, ruca 4, ruga 1 Definitzione logu largu po passare in mesu de is domos e a ue su prus de is domos tenent sa essia, in is bidhas; fintzes piegadura, atzirbisonadura de sa carre (pedhe)/ sa ruga majore = sa carrela mazore Sinònimos e contràrios bia, caminu, carreba / frungidura, pícia 1 Frases est aturau totu sa noti girendi is rugas 2. sas ruas li sinzabant sa cara allinnada.

ruàda , nf Definitzione roadia, genia de costuma de fàere trebballu; faina fata male, chentza régula, a improdhu 2. dèu si pagu, ma non bollu chi su marróngiu siat fatu a sa ruada (G.Mura).

ruàgiu, ruàlzu, ruàrzu , nm: arruàrgiu, orruàlgiu, rubarju, ruvàgliu, ruvàrgiu, ruvarzu Definitzione donnaghe de orruo, tamale de ruvu, padente de orruo, logu prenu de tupas de orruo; busa, tupa de orruo / abbulutziatu che ruvàgliu = abberrisonadu, betadu apare Sinònimos e contràrios rubarja, ruedu Frases su cunzadu est totu calarighes e rualzos ◊ sas erveches nche fint in mesu de unu ruvàgliu ◊ cudhu ruvarzu fit brujandhe ma non b’ispitiat! ◊ sa tanca est derruta, totu unu ruarzu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ronceraie Ingresu brumble bush Ispagnolu zarzal Italianu rovéto Tedescu Dornbusch.

ruàza , nf Definitzione s'orruo, totu s'orruo Ètimu srd.

rubàrja , nf Definitzione donnaghe de orruo Sinònimos e contràrios ruàgiu, ruedu Ètimu srd.