A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

rucratínu rucradínu

rucratórju , nm: ruxadorzu Definitzione logu inue si passat, a rugadura, po fàere prus pagu tretu andhandho a unu logu fora de su camminu Sinònimos e contràrios curtzadroxu, incultzatóriu, istrissiada, tressàrgia / caminera Frases in rujadorzos apo pérdidu sa giae Ètimu srd.

rucràu , pps, agt: rugadu Definitzione de rucrare; chi est fatu a orrugos, segau / èssere unu rugradu (nau de ccn.)= castigadu, managu, de pagu impita, isente 2. so totu rugada, m'intendho débbile meda Tradutziones Frantzesu cassé, traversé, heurté Ingresu broken, crossed, run over Ispagnolu partido, cruzado, atropellado Italianu spezzato, attraversato, investito Tedescu gebrochen, überschritten.

rúcru , nm: arruxu, rugru, rúgiu 1, rugu, ruju 1 Definitzione donniuna de is partes de una cosa segada; una parte (pitica) de su bestiàmene, de su tàgiu Sinònimos e contràrios acantu 1, arrogu*, bículu, cabone, istallada, orrogu, pitzuedhu, tancu / fiotu, grústiu, rucrada, tropedhu Maneras de nàrrere csn: lassare una cosa, una faina, unu triballu a rugos = a mesincumentu, chentza agabbadu; faedhare a rugos = male, de no si cumprèndhere bene su chi si narat; marghinare sa cosa a ruju, mastigare a rugos = male, a cantos russos Frases altzat sa lepa unta a una manu e l'abbassat punghindhe faca a terra su rugu mezus ◊ fit mastighendhe calchi ruju de zigarru 2. unu rugu de sa robba si est iscambadu 3. sa muzere lassaiat sa faina a rúgios e leaiat sos fizos a bídere su babbu chin sos boes Tradutziones Frantzesu morceau, partie Ingresu piece Ispagnolu trozo Italianu spezzóne, pèzzo Tedescu Stück, Teil.

rúda , nf: arruda, eruda, orruda Definitzione calidades diferentes de una genia de erba linnosa, bona (segundhu sa calidade) po meighina e fintzes a fàere licore Sinònimos e contràrios rutedha Frases faghide provista de rudas, romasinos e atentos pro fàghere fumentos! Sambenados e Provèrbios smb: (De)ruda, (De)rudas, Ruda, Rudas, Ruta Terminologia iscientìfica rba, cndh, Ruta chalepensis, R. lamarmorae, R. divaricata Ètimu ltn. ruta

rúda 1 , nf Definitzione erruca, genia de bobboi longhitu chi naschit de sa cria chi ponet su calagasu: a bortas pilosu, ponet mescamente a unas cantu erbas e che dhis papat sa fògia modhe Sinònimos e contràrios arruga, berruca, mamarúcola, ruca* 2, rugaruga Terminologia iscientìfica crp.

rudàlzu , agt Definitzione de ruda, nau de erba: elva rudalza (ruda), bona po curare sa bolàdiga Ètimu srd.

rudàu , agt Definitzione chi est fatu cun arruda, nau de s'ógiu po meghina (ma nau fintzes de aghedu) Ètimu srd.

rúde , agt: arrui 2, orrue, rudu, rue Definitzione si narat prus che àteru de animale mannu chentza domau, ma fintzes de bestiàmene prus minudu (es. brebès, crabas) chi no si domat po trebballare / carchina rude = a pedra, chentza imbartzada (itl. calce viva) Sinònimos e contràrios agreste, buldu, faràstigu | ctr. domau Frases a su pudhedru rue li at betadu sa soga ◊ so dego sa calabrina rude mala a domare! ◊ fit abbrembonadu e incherridu che cadhu rude ◊ tandho fia lizeri e brincaia che fiadu rude! Ètimu ltn. rude(m).

rudédha , nf Definitzione r. de monte o frore de santa Maria, genia de erba Terminologia iscientìfica rba, Tuberaria guttata.

rudéu rodéu

rudéula , nf Definitzione s'ossu tundhu o giogulana de su benugu Sinònimos e contràrios ruédhula*, zoculana Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu rotule Ingresu knee-cap Ispagnolu rótula Italianu ròtula Tedescu Kniescheibe.

rúdha , nf Definitzione su fundhurúgiu de s'ógiu, de su cafei; merda de fraile, iscadra de ferru, s'iscartu de ferru iscagiau in sa forredha de su ferreri o in logu inue iscàgiant ferru; fintzes cosa mala de fuliare Sinònimos e contràrios mucra / ferríghine / refudu Frases a fàghere mi obbligànt sos fiorinos chi tres caratos de rudha bi aiat 2. cussas sunt mostres, rudha de s'inferru! ◊ sa mente andhat infatu a sos ammentos pro che suspire sa sustàntzia frundhèndheche sa rudha (A.M.Pala) Tradutziones Frantzesu scorie Ingresu slag Ispagnolu escoria, desecho Italianu scòria Tedescu Bodensatz, Feilstaub, Abfall.

rudhósu , agt Definitzione nau de su cafei, chi portat rudha, fundhurúgiu, avolotau Ètimu srd.

rudhurínu , nm Sinònimos e contràrios arrochetu, lòtoro, rodinedhu, ródulu Ètimu srd.

rudiàre , vrb Definitzione prènnere unu terrenu sa primu borta Sinònimos e contràrios irrudiare.

rudíglia rodíglia

rudíu, rúdiu rodíu

rúdu, rúe rúde

ruédhula , nf Definitzione su pesu de su fusu de filare; s'ossu de su benugu Sinònimos e contràrios rudéula / badhadori, ortiedhu, rueledha, ruella, turuledha, zoculana / ttrs. rubédhula Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fusaïole Ingresu whorl Ispagnolu tortera Italianu fusaiòlo Tedescu Spinnring.