rugàle , avb: rujales Definitzione de r. = de tressu, andendi de una parti a s'àtera (ma fintzes in su sensu de andhare fora de su camminu segandho in curtzu po fàere innanti a lòmpere) Sinònimos e contràrios rucadis Frases atulaiant sa terra arada, de rujales, ispeendhe sos sulcos a manera chi s'abba in prus, irrundhendhe, s'avieret in s'abbarzu ◊ at bidu unu coloru mannu, isterrujadu de rugale in su caminu (G.Addis). Ètimu srd.
rugàre ruciàre
rugàre 1 , vrb Definitzione fàere… sa ruga, sa faina de s'erruca (a si papare totu) Frases si sa ruga si ponet a rugare distruet totu, est una disaura! Ètimu srd.
rugarúga , nf Definitzione erruca, genia de bobboi longhitu chi naschit de sa cria chi ponet su calagasu: a bortas pilosu, ponet mescamente a unas cantu erbas e che dhis papat sa fògia modhe Sinònimos e contràrios arruga, berruca, cucurra, mamarúcola, mamaruga, ruda 1 Terminologia iscientìfica crp.
rúge, rúghe rúche
rughèdha , nf Definitzione genia de latúrighe, lua Sinònimos e contràrios runtzedha Terminologia iscientìfica mt.
rughèra , nf Definitzione grughe de fustigos chi si ponet aintru de is casidhos; tretu inue duos camminos o orrugas si atóbiant a grughe Sinònimos e contràrios forchidhadura, ingrugiada, ingrugiadura, ingruxeri 2. caligunu zuraiat de àere atopadu sa protzessione de sas ànimas in rugheras de caminu Ètimu srd.
rúghere rúchere
rúghes , nf pl Definitzione
tretu in s’ischina de un'animale mannu, in s’oru de sa punta de is palas, ue cumènciat su tzugu, coment’e una síngia de pilu diferente chi, andhandho de una pala a s'àtera, faet a grughe cun su filu de s'ischina
Sinònimos e contràrios
almu
Terminologia iscientìfica
crn
Tradutziones
Frantzesu
garrot
Ingresu
withers
Ispagnolu
cruz
Italianu
garrése
Tedescu
Widerrist.
rughevíssu , nm: rughifísciu Definitzione una grughe pitichedha cun su Cristos incravau, de pònnere prus che àteru apicau in sa domo Sinònimos e contràrios santugristos Frases leat su rughevissu, lu basat e giurat tochèndhelu cun sa manu dresta ◊ cussu rughifísciu lu at fatu su pintore Antoni Mura de Aritzu.
rughiàre , vrb Definitzione its, rughinare?, rugare?, rúghere?, fadhina? Frases li beniat a conca chi su pitzinnu intrat in sa bida, ube sos àteros lu podent azudare o… rughiare, it'errore!
rughidúra , nf Definitzione su rúghere Sinònimos e contràrios rughinzu Ètimu srd.
rughifísciu rughevíssu
rughína roghína
rughinàre roghinàre
rughinàu , pps, agt Definitzione de rughinare; arruinadu, ispérdiu, andhadu male; orruinau, chi portat orruina Frases sa fiza s'at a cojubare chin cudhu chi at rughinau a tziu Manca 3. picat una padedha betza e l'at postu su copertore ligau a filiverru rughinau.
rughíntzu rubínzu
rughínu , avb Definitzione a r. = a gruxi, postu a istúturu, a dortu e a rugadis Frases sas concas de sos bator moros sunt postas a rughinu in sa bandhera ◊ zurant ponindhe sos pódhighes a rughinu ◊ sos puzones ant postu sos rampighedhos totu a rughinu faghindhe su nidu Ètimu srd.
rughinzàre roghinàre 1
rughinzàu , pps, agt: ruinzadu Definitzione
de rughinzare; chi est totu ruinzu
Sinònimos e contràrios
orroinau,
urruingiau
2.
sa falche de messare, lúghida unu tempus, como est rughinzada
Tradutziones
Frantzesu
rouillé
Ingresu
rusted
Ispagnolu
mohoso,
herrumbroso
Italianu
arrugginito
Tedescu
verrostet,
rostig.