Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
rughínzu , nm Definitzione
su rúghere, arruta
Sinònimos e contràrios
rughidura
Ètimu
srd.
rughíta 2 , nf: rugita Definitzione
min. de rughe, grughe pitica / dim. rugigedha
Sinònimos e contràrios
rughítula.
rughítula , nf Definitzione
min. de rughe, grughe pitichedhedha de apicare in dossu, de pònnere in s'orrosàriu, fintzes de cudhas chi faent de pramma; singialedhu fatu a pinna
Frases
a sos mutilados de gherra lis ant dadu una rughítula a si l'apicare in petorras.
rúgia , nf: ruja,
ruza Definitzione
rúbbia tinzosa, genia de erba (e su frutu puru) bona po fàere tinta orrúbia, tinta de sorixedha, po intínghere orrobba, lana, àteru (a s'arraighina a logos dhi narant intinta)
Sinònimos e contràrios
arrúbbia,
atzotalimba,
ciorisedha,
orighedha 1,
pigalati,
pitziculosa,
ratalimba,
tintaruja
Terminologia iscientìfica
rba, Rubia tinctorum
Ètimu
ltn.
rubia
Tradutziones
Frantzesu
garance
Ingresu
madder
Ispagnolu
rubia
Italianu
róbbia
Tedescu
Färberröte,
Krapp.
rugiòne , nm Definitzione
male a is viulas, genia de maladia chi faet a ufradura asuta de is origas
Sinònimos e contràrios
buturones,
origanas,
origonis
Frases
su rugione ponet frebba, faghet unfiare sas orijas e sas ràndhulas de sas barras ataleschí no lassat mandhigare
Terminologia iscientìfica
mld.
rugiòre , nm: rujore,
ruviore Definitzione
su èssere orrúbiu (nau prus che àteru de sa pedhe de su cristianu); maladia chi faet a essiduras orrúbias
Sinònimos e contràrios
arrubiori,
rubiesa
/
elmizolu,
òrcia,
purciada,
russete
Frases
sa peta est cochendhe a focu lenu, a rujores ◊ li lughiant sos ojos de cuntentu, sas massidhas pintadas de rujore (P.Fae)◊ sa zovanedha si li est acurtziada ispossiandhe unu surrisu e improvisos ruviores de cara
2.
custas dies su pitzinnu zughet su rujore e no est andhendhe a iscola
Terminologia iscientìfica
mld
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rougeole
Ingresu
measles
Ispagnolu
sarampión,
eritrosis
Italianu
morbillo,
eritròsi
Tedescu
Masern.
ruglièta , nf: origlieta* Definitzione
druche fatu cun pasta a tiras longas longas, segadas a orrosinita e atacadas coment'e a frocu, fríssiu in ógiu e isciustu in mele.
rugòne , nm Definitzione
chie rugat, chie cun sa màchina imbistit a ccn., rugat sa gente
Sinònimos e contràrios
imbistidore
Frases
rugone, fintzas in sa furriada ca sonas intras a manca: tzertu, ti dh'as fata franca, ses istadu fortunadu! (V.Mura)
rugràbinu , nm Sinònimos e contràrios
rugurbinu
Ètimu
srd.