A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

rubàrju ruàgiu

rubbaíre rebbaíre

rubbànu , agt, nm Definitzione nau de colore, chi est coment'e orrúbiu; su sarmentu, pruschetotu su pàmpinu, sa pértiga lómpia de sa bide po su colore orrubiastu chi portat Sinònimos e contràrios aranginu, rujatu, rujonzu, subilinu / isammentu Sambenados e Provèrbios smb: Rubanu Terminologia iscientìfica clr Ètimu ltn. *rubanus.

rúbbia , nf: arrúbbia*, rúvia Definitzione r. tinzosa, genia de erba (e su frutu puru) bona po fàere tinta orrúbia, tinta de sorixedha, po intínghere orrobba o fintzes àteru Sinònimos e contràrios atzotalimba, ciorisedha, pigalati, pitziculosa, ratalimba, rúgia, tintaruja Terminologia iscientìfica rba, Rubia tinctorum, R. peregrina.

rubbínu , nm Definitzione genia de pedra orrúbia che binu: fata a prendha, essit lúghida Terminologia iscientìfica mnr, prd.

rubbòni , nm Definitzione ispétzia de bestire antigu Terminologia iscientìfica bst Ètimu itl. robbone.

rubèschere , vrb: arrubèschere* Definitzione essire orrúbiu orrúbiu in cara Sinònimos e contràrios arrabatzonare.

rubièsa , nf Definitzione su èssere orrúbiu Sinònimos e contràrios rubiscori Ètimu srd.

rubínzu , nm: arruíngiu, orroghinzu, rughintzu, rughinzu 1, ruinzu Definitzione s'óssidu de su ferru, ossígenu cun ferru, genia de pígiu in colore de castàngia chi si faet in su ferru e chi si dhu papat fintzes a dhu segare Sinònimos e contràrios arroina, arrúngia 1, orrúngiu Frases cussu traste si est prenanne de rughintzu, imbolatu in palas de sa domo ◊ su ferru si lu mànigat su ruinzu ◊ custos ciois sunt garrigaos de rughinzu Ètimu ltn. *aerugineus Tradutziones Frantzesu rouille Ingresu rust Ispagnolu herrumbre Italianu rùggine Tedescu Rost.

rubiòri , nm: arrubiori, orrubiore*, rubore Definitzione su èssere orrúbiu, orrúbios Sinònimos e contràrios rubiesa, rubiscori.

rubisconài , vrb: arrubisconai* Sinònimos e contràrios arrabatzonare, irrujire Frases fiant domandas chi fiant rubisconai sa picioca.

rubisconàu , pps, agt: arrubisconau Definitzione de rubisconai; chi s'est fatu orrúbiu meda Sinònimos e contràrios arruvischedhau, ingrujatzadu, rubiscu.

rubiscòri , nm: arrubiscori* Sinònimos e contràrios arrubiori, rubiesa.

rubíscu , agt Sinònimos e contràrios arrúbiu.

rúbiu , nm, agt: arrúbiu, orrúbiu, rúgiu, ruju, rúviu, ruxu, ruzu Definitzione genia de colore, su de su sàmbene, de su fogu, prus o prus pagu cotu o càrrigu; chi est in colore inchesu, in colore de su sàmbene, de su fogu / genias de ruju: ruju pràchidu (colore de fràmula de fogu, r. che pudhu, che pumata, che coradhu), ruju meru, ispabajau (ruju deunudotu, totu, meda) Sinònimos e contràrios porporinu, rubiscu, rusu Maneras de nàrrere csn: fàgheresi ruju in cara de sa birgonza, fàghere sa fatza ruja = faisí arrúbiu, arrubèschere; bortàresi a su ferru ruju = no tènniri arrispetu po nudha e po nisciunus; frades rujos = su fogu fuidu; àrias rúgias de sole… faghet tempus malu! Frases no s'ischit si est niedhu, rúviu o biancu ◊ si est fatu ruju ruju e no resultat a nàrrere paràula ◊ giuto sos càvanos ruxos che pumatos ◊ sas àgheras si sont fatas rujas dae sas lampitzatas ◊ issa fuit bene fata, galana, bianca e ruja che una mela rosa ◊ ite bellas chi sunt, chie niedha chie ruza, custas féminas! ◊ in bidha sa chéxia est ruxa Sambenados e Provèrbios smb: Rubiu, Ruggiu, Rugiu, Ruiu, Ruju Terminologia iscientìfica clr Ètimu ltn. rubeus Tradutziones Frantzesu rouge Ingresu red Ispagnolu rojo Italianu rósso Tedescu Rot.

rubòre rubiòri

rubósu , agt: ruosu, ruvosu Definitzione nau de logu, chi est totu orruo, carragiau de tupas de orruo, fatu a ruedu Frases fit istracu de s'ispinniare ifatu de sas crapas in sas andhatas rubosas ◊ est unu zassu ruvosu ◊ cussu est unu tirighinu ruosu Ètimu srd.

rúbu

rúca , nf Definitzione genia de erba a frore grogo, bona po insalada Sinònimos e contràrios arruchita Terminologia iscientìfica rbz, Diplotaxis muralis, viminea Ètimu itl.

rúca 1 , nf: arrucas Definitzione arruca a fògias mannitas chi assimbígiant a sa fògia de s'ambulartza (ma prus piticas) e faet su frore biancu cun bàtoro fogighedhas a grughe Terminologia iscientìfica rba, Eruca vesicaria.