A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

relatàda , nf Sinònimos e contràrios relata Ètimu srd.

relatadòre , agt, nm Definitzione chi o chie relatat, ma nau in su sensu chi faet s'ispia Sinònimos e contràrios aporridore, bugoni.

relatài, relatàre ralatài

relatívu , agt Definitzione chi tenet valore, balet, segundhu ite si ponet in contu; chi pertocat calecuna cosa (es. prn.).

relàtu relàta

relatziòne, relatziòni relassiòne

relíca, relíchia rechíglia

relichiàris , nm Definitzione totu s'oraria, totu is prendhas chi si ponent in dossu po muda Sinònimos e contràrios imprendha, lallanu, prenda.

relichínu , agt Definitzione arrelichinu*, nau de ccn., chi tenet una naturalesa chi praghet; chi si bestit bene.

relicuàri, relicuàriu , nm Definitzione vasu inue si chistint is relíchias de unu santu.

religiòne, religiòni , nf: relizone Definitzione totu su chi est unu fàere, unu crèdere o èssere regulau de sa fide in Deus o in css. àteru ente crétiu divinu Tradutziones Frantzesu religion Ingresu religion Ispagnolu religión Italianu religióne Tedescu Religion.

religionósu , agt: relizonosu Definitzione chi tenet meda a pràtiga sa religione, chi abbitat meda a crésia Sinònimos e contràrios crejiàsticu, religiosu Frases sa bichina fit relizonosa e si prestaiat a cada mortóriu Ètimu srd.

religiosidàde, religiosidàdi , nf Definitzione su èssere religiosos.

religiósu , agt, nm: relizosu Definitzione chi tenet unu cumportamentu, ideas e fàeres regulaos cunforma a una religione, o chi tenet coment'e iscopu sa religione; chie bivet bàsciu ccn. istitutu o órdine religiosu Sinònimos e contràrios religionosu Terminologia iscientìfica prdc Tradutziones Frantzesu religieux Ingresu religious Ispagnolu religioso Italianu religióso Tedescu religiös, fromm, Ordensbruder.

relizòne religiòne

relizonósu religionósu

relizósu religiósu

rellatàre ralatài

rellozàju, rellozàzu , nm: arrelogiaju*, lorozaju Definitzione chie faet, bendhet o acònciat arrellòrgios Sinònimos e contràrios arrellogeri.

rellózu, relógiu, relózu , nm: arrellógiu, errelógiu, lellozu, orellozu, rológiu, rolozu Definitzione genia de aparíciu chi marcat su tempus ispartziu in oras, minutos primos e minutos segundhos / genias de arrellórgiu: de brúciu, de apicare (sa péndhula), de busaca, de campanile, a corda, a bateria, a lughe, analógicu, digitale; relógiu de soli = itl. meridiana; partes de s'arrellórgiu: sa càscia, su cuadranti, su ponti, is turnus, is àscias, su fusu, su tamburru, su barriletu de sa molla maista, sa molla, sa corda, sa flècia o ispigoni, su balantzinu, is rodas, sa crai Sinònimos e contràrios cdh. irrilóciu, rilóciu Maneras de nàrrere csn: su r. est andhendhe, est frimmu, li cheret dadu corda; andhare che r. = èssere pretzisos, fàghere sas cosas bene a puntinu; a punta de rellozu = pertzisu Frases che unu rológiu bene carrigadu tue fist in continu movimentu 2. tzucaiat e ghiraiat in ora e mesa a punta de rellozu Terminologia iscientìfica ans Ètimu ctl., spn. rellotge Tradutziones Frantzesu montre Ingresu watch, clock Ispagnolu reloj Italianu orològio Tedescu Uhr.