A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

remeàlzu , nm: remiarzu, remiazu, reminarzu, rimiàgliu, rimialzu Definitzione muntone de trigu seidau, ma oe prus che àteru muntone de cosas bastat chi siat, fintzes àliga; logu inue si ammuntonat cosa chentza órdine; giuale de bíngia, órdine de bide, filera de matas po fàere aprigu Sinònimos e contràrios muntone, partoxu / linnàgliu / giuali, órdine Frases de custas cosas ndhe tenzo unu remiarzu 2. custu logu est unu remiarzu de bruine ◊ za b'est su remiarzu de s'arga in cussu cuzone!… Sambenados e Provèrbios prb: bàrriu minore, remiarzu mannu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tas, débarras Ingresu pile, receptable Ispagnolu montón, pila Italianu mùcchio, catasta, ricettàcolo Tedescu Haufen, Menge.

remediài, remediàre , vrb: arrimediae, rimediare Definitzione pònnere arremédiu, cambiare in méngius calecuna cosa chi est andhada o andhandho male o no andhat bene Sinònimos e contràrios abboniare, arranzare, mediare, megliorai | ctr. impeorai, pejorare Frases ite dannu, a dolu mannu tou est unu male de no rimediare!

remédiu , nm: arremédiu, rimédiu, rimériu Definitzione cosa chi faet bene o chi serbit a bínchere una dificurtade, chi sanat unu male, acònciat unu guastu, pagat unu dannu o àteru Sinònimos e contràrios médiu Maneras de nàrrere csn: cosa de remédiu = de remeju, de cabbale, de importu; male chentza rimédiu = chi no si bi podet fàghere nudha Frases is malis no si sanant cun mangiucus de erbas, ma cun rimédius chi giuint! ◊ alcantzàdennos, Signora, remédiu pro donzi male! ◊ in dogni cosa bi at remédiu, foras de in sa morte ◊ dona rimédiu a is malis nostus! 2. sincapat li afinat su pessamentu candho depet fàghere una cosa de remédiu! Ètimu spn. remedio.

reméju , nm: remexu Definitzione èssere de r. = de imprastu, de giudu, de valore, bonu, de importu, de cabbale Frases un'imbustu as de remexu in cosinzu e in sestu (P.Pisurzi)◊ su síndhicu nostru est pessone de remeju ◊ fintzas ispennenne pacu podes comporare pintzos de remeju ◊ su tzilleri est prenu de tzente de remeju e remitanos ◊ su fusile pro donzi bannitu de remeju est chei su bachedhu de sos tzios vetzos (A.Pau)◊ a bidha benit fena zente de remexu po custa ocasione Ètimu ltn. remedium.

remenàgiu ramanàju

remenàre , vrb: reminare, riminare Definitzione giàresi a fàere, mòvere, andhare in crica de fàere, cricare de coitare, pònnere contivígiu po fàere sa cosa Sinònimos e contràrios apichiare, atoliare, ghilghisare, impiciai, impressighinire, isbrigai, isvirghinzare, reminire, spodhai Frases solu daghi s'arrejonu che torreit a su carvone resesseit a si reminare in su de nàrrere e a ispiegare pilu pilu comente si faghiat ◊ mi frimmo e bido duos reminendhe de si acostare a nois in disizu ◊ faghiant sas laoreras a su rémina rema cun fadiga (Grolle)◊ chin su casifítziu prenu si deviat reminare ◊ li fit assénnita chin su chicaju e si no si fit reminata a nche brincare sa gianna l'aiat sinnata male Tradutziones Frantzesu se dépêcher, s'appliquer Ingresu to devote oneself, to hurry up Ispagnolu darse prisa, entregarse Italianu sbrigarsi, impegnarsi Tedescu sich bemühen.

remendhàre , vrb Definitzione prantare torra cosa andhada male sa primu borta Sinònimos e contràrios arremíntiri Frases su binzateri at remendhau sa binza chin calidades raras Ètimu spn. remendar.

remendhòne , nm Definitzione mandrone chi costumat a fàere àteru puru pagu de bonu Sinònimos e contràrios arreulau, filísigu, ispiligamba, oreri, praitzosu Frases si est amigada cun cussu remendhone chi costumat a s'imbriagare puru!

remengòne , nm Sinònimos e contràrios famicosu, pedhitzoni, pedulianu Frases che remengone bisadore andho fatu de sas giannas tzochedha chi ti tzochedho ◊ como so che cudhos remengones: ne capoto ne filu de caltzones, ne cosse e ne berrita Tradutziones Frantzesu errant, le pauvre Ingresu poor thing, roaming Ispagnolu pelagatos Italianu errabóndo, poveràccio Tedescu armer Schlucker.

reméngu , agt Definitzione si narat de chie si ndhe istat a solu, a contu suo chentza si addare cun nemos, o de logu ispérdiu, abbandhonau Sinònimos e contràrios arimitu, assoladu, incheremidu, irbandhonadu Frases Bantine at finamentra parte in sos terrinos remengos de sa bidhighedha deserta de Biduvè Tradutziones Frantzesu perdu, solitaire Ingresu secluded, solitary Ispagnolu apartado, retirado Italianu sperduto, solitàrio Tedescu einsam.

reméri , nm Sinònimos e contràrios bogadori 1, remadore Ètimu srd.

reméxu reméju

remiarzàre , vrb: arremiarzare* Definitzione fàere su remiarzu, su muntone de calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbigai, apostorzare, assedare / ammuntonae.

remiàrzu, remiàzu remeàlzu

remigàre , vrb Sinònimos e contràrios matanare, peleai, penai, trumentai Frases sas mamas trazant una betzesa de soledade chin fizos lontanos remigandhe sa vida in terra anzena (P.Soggia).

reminàre remenàre

reminàrzu remeàlzu

reminéri , agt, nm Definitzione chi o chie tenet reminu, incuru, coidu, contivígiu Sinònimos e contràrios apremuradu, coidadosu, pedinosu Ètimu srd.

remíngu , agt, nm Definitzione chi o chie est arrestigu, faet o giaet sa cosa a míndhigu Sinònimos e contràrios aggantzadu, amindigosu, assuriu, limidu, soridu, susuncu Frases za la connosches cantu reminga e de malas intrannas est tia Mariedha! (B.Mazzone) Ètimu itl. remengo.

reminídu , pps, agt Definitzione de reminire; nau de ccn., chi faet sa cosa cun lestresa / r. che una balla = lestru meda, che lampu Sinònimos e contràrios àbbile 1, coidadosu, fúrridu, lestru / furighedhosu | ctr. adasiau, cacallenu, cojanesu 2. est torrendhe insegus, reminidu, minateri, paret chi cherfat atzotare cudhos chi sunt faghindhe male Tradutziones Frantzesu rapide, éveillé Ingresu quick, able Ispagnolu ágil, diestro Italianu svèlto, àbile Tedescu rege.