A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

regutzulàre , vrb: arrugutzulare Definitzione arregòllere o buscare ccn. cosa cun dificurtade, a pagu a pagu Sinònimos e contràrios acabidae, acabulare, apunghitai, collire, pelcutzare, preulire, sciscillonae Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu ramasser (par ci par là) Ingresu to scrape together Ispagnolu juntar Italianu raggruzzolare Tedescu zusammenbringen.

rèi re

rèi 1 , nf: lea Definitzione orrugu de terra mannu, coment'essit arandho candho sa terra est tostada Sinònimos e contràrios bàldile, cheba*, ibbàldula, léura, liutza.

reidòri raidòre

réidu , agt Definitzione firmau, poderau.

reíga raíga

reigédhu , nm: reixedhu Definitzione min. de rei, su fígiu de su rei Sinònimos e contràrios príncipe.

reína , nf: arregina Definitzione sa pobidha de su rei; fémina de importu mannu, chi s'istimat meda; si narat meda de Nostra Segnora coment'e mama e isposa de su Rei divinu Frases ti sonniaia reina, reina mia galana ◊ reina de su chelu soberana e de totu su mundhu intertzessora ◊ Reina de Gonare, custa Sardigna nostra libberannolla tue! (M.Bussalay) Sambenados e Provèrbios smb: Reina Ètimu ltn. regina Tradutziones Frantzesu reine Ingresu queen Ispagnolu reina Italianu regina Tedescu Königin.

reinàcros redinàgios

reinài regnài

reixédhu reigédhu

reixína , nf: arraígini*, rexina, réxini Definitzione sa parte de sa mata o de s'erba chi calat a fundhu in terra e ndhe suspit su sustentu (abba, minerales), fintzes su cuménciu de su pilu, de is ungas, ue naschint in sa carre bia; nau in cobertantza, cosa o gente de ue ndhe dipendhet àtera Sinònimos e contràrios arradichina. Maneras de nàrrere csn: fai réxini = betare raighinas; mola de réxinis = sas raighinas de s'àrbure bidas o leadas totu paris; bogai de réxinis = tirare dae fundhu

rèja règa

rèja 1 règra 1

rejàre regràre

rejòne rajòne

rejústa , nf Definitzione genia de èssere fatu a pentzamentu Frases no toches bator muros chi fetant bàtoro contonadas in die chi no siat cudha giusta, ca l'ischis chi passat sa rejusta (L.Castiglia).

reladòre, reladòri , nm Definitzione chie faet una relata apitzu de ccn. argumentu o chistione Tradutziones Frantzesu rapporteur Ingresu speaker, supervisor, proposer of a bill Ispagnolu relator, ponente Italianu relatóre Tedescu Berichter.

relassiòne , nf: relatzione, relatzioni Definitzione su èssere de s'unu cun s'àteru, in su sensu de dhue tènnere tratamentu, de si abbitare, de tènnere ite fàere o cosa de s'unu chi pertocat s'àteru; fintzes cosa chi si mandhat a nàrrere cun ccn., isceda, fintzes relatada apitzu de un'argumentu Sinònimos e contràrios arrolocioni, tratamenta / cumandhu / relata Frases fadiant is perdonantzas po tenni bonas relatzionis tra is duas bidhas 2. dimandhaiant a sos emigrados candho beniant in istiu a bídere si sos parentes lis aiant dadu relassione ◊ candu no dh'ant biu torrendi, is fradis ant donau relatzioni in caserma e funt essius a dhu circai.

relàta , nf, nm: arrelatu, relatu Definitzione totu su chi unu narat o contat a is àteros apitzu de una chistione Sinònimos e contràrios relatada Frases bos fato unu relatu pro faedhare de cadhos Tradutziones Frantzesu relation, rapport Ingresu statement Ispagnolu relación, relato Italianu relazióne Tedescu Bericht.