regrésciu, regréssia, regréssu , nm, nf Definitzione
genia de bregúngia, de duritu, chi po arrespetu o àteru consígiat a unu de fàere calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
dobidori,
recatamentu,
refrenu
Frases
su malu fàchere creschet cada die e no bi at regréssia ◊ atatamacàndhesi bi ndhe at medas chene regréssia e a fatza de sola ◊ candho babbu e mama perdent su podere s'umanidade no at prus regréssia ◊ sos pitzinnos si ghetant chei sa musca a su mele e comintzant a carabbatare chene regrésciu perunu cantu prus recatu podent! (M.Gattu Soddu)◊ zente chentza regressu est sa càusa de sos disabios
Tradutziones
Frantzesu
frein,
retenue
Ingresu
qualm,
restraint
Ispagnolu
miramiento,
recato
Italianu
rèmora,
ritégno
Tedescu
Schamgefühl.
reguàldu , nm: reguardu,
resguardu,
rigualdu,
riguardu Definitzione
genia de arrespetu po is àteros, po sa salude o àteru
Sinònimos e contràrios
arraspetu
/
culvenu
Maneras de nàrrere
csn:
a r. de… = pro su chi pertocat a…; èssere chene perunu r. = chentza rispetu nudha, pro neune e pro peruna cosa
Frases
sos dominadores ant chérfidu reservare riguardu a sa Carta De Logu ◊ a Efisina sos minatores la salutaiant chin riguardu
2.
at faedhadu a reguardu de sa matessi chistione
Ètimu
ctl., spn.
resguardo
Tradutziones
Frantzesu
respect,
égard
Ingresu
respect
Ispagnolu
respeto,
miramiento
Italianu
riguardo
Tedescu
Achtung.
reguardài, reguardàre , vrb: arriguardai, resguardai Definitzione interessare calecuna cosa o a ccn. po calecuna chistione; amparare, difèndhere, badrare de unu dannu, de unu male, tènnere contu calecuna cosa e mescamente sa salude Sinònimos e contràrios pertocai / agguardai, badrare, cruvennare Frases custas sunt cosas chi reguardant a tie 2. no si reguardat nudha, custu: ch'essit a fora iscurtzu mancari siat frochendhe! Ètimu ctl., spn. resguardarse.
reguàrdu reguàldu
régula règla
régula 1 , nf: arrégula 1 Definitzione crufessone manna de ànimas de mortos chi nanca iant a essire addenote Sinònimos e contràrios réula, traigógiu.
regulàda , nf Definitzione su regulare Frases fatat sa regulada a sos faedhos malos, si no si cheret bídere presu! Ètimu srd.
reguladòre , agt, nm Definitzione chi régulat, serbit a regulare; aparíciu po regulare calecuna cosa (es. in sa mola régulat su tanti de granu chi calat in su mojolu a manera chi no siat ne tropu e ne tropu pagu)/ pianu r. = genia de lei po regulare totu s'atividade edilítzia de una bidha o citade.
regulàdu , pps, agt: arregulau,
regulau Definitzione
de regulare; chi est postu o impreau su tanti giustu, a régula; nau de ccn., chi portat o ponet sa cosa a régula, ponet su tanti giustu de sa cosa chentza ndhe perdimentare, chi si cumportat a régula
Sinònimos e contràrios
ammodidu,
arrisparmiosu,
mindigosu,
regradu
| ctr.
irreguladu
/
istrubberi,
sperdicieri
2.
zúghela regulada, s'abba, chi no bi at bisonzu de totu cussa! ◊ su binu, bufadu reguladu, faghet bene ◊ amigos mios, betade regulados sos faedhos! ◊ totu, in pesu e in misura, est bene reguladu in sa natura (A.Loy)◊ pensa meda e faedha reguladu! (Cubeddu)◊ in su ispèndiri est un'ómini regulau ◊ cun cussos andha regulada ca sunt malos!
Tradutziones
Frantzesu
réglé,
parcimonieux
Ingresu
regulated,
thrifty
Ispagnolu
regulado,
reglado,
moderado
Italianu
regolato,
parsimonióso
Tedescu
geregelt,
mäßig.
regulài , vrb: arregulai,
regulare Definitzione
pònnere o tènnere régula, fàere una cosa cunforma a una régula a su bisóngiu, manigiare sa cosa a manera de pònnere su tanti giustu chentza ndhe perdimentare; cambiare o pònnere una cosa cunforma a comente andhat méngius de fortza, de apertura o àteru / r. sa boxi = fàere sa boghe segundhu su bisóngiu
Sinònimos e contràrios
afrenai,
medrare,
medrire,
moderai
Frases
in sos andhonzos, nessi réguladi! ◊ régula s'abba, ca est falendhe a tropu! ◊ mi serbis cras manzanu a sas oto: réguladi, si as de fàghere àteru! ◊ faedhendhe ses una disaura: pensa a ti regulare! ◊ de candu si est regulau in su bufóngiu istat mellus ◊ pitzoca, réguladi sos passos!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
régler,
calibrer
Ingresu
to regulate,
to gauge
Ispagnolu
regular,
calibrar
Italianu
regolare,
calibrare
Tedescu
regeln.
regulaméntu , nm Definitzione
su regulare; arregorta de régulas, de normas cun valore de lei
Tradutziones
Frantzesu
régularisation
Ingresu
regulations
Ispagnolu
regulación,
reglamento
Italianu
regolaménto
Tedescu
Regulierung,
Ordnung.
regulàre regulài
regulàre 1, regulàri , agt Definitzione chi est cunforma a una régula.
regularizàre , vrb Definitzione agiustare una cosa, fata fora o contras a una régula o lei, a manera chi arresurtet cunforma.
régulas , nf pl Definitzione orroda de linna cun d-unu fusu a manovella: in su cricu portat de oto a batórdighi sonàgias de brunzu diferentes s'una de s'àtera chi sonant comente si faet girare s'orroda.
régulas 1 , nf pl Definitzione po s'organísimu de sa fémina, tempus a fúrriu de trinta dies chi passat inter duas ovulatziones Sinònimos e contràrios mese, regla 1.
regulàu regulàdu
regutzài , vrb Definitzione torrare a postu sa téula móvia, castiare sa teulada torrandho a pònnere bene sa téula Sinònimos e contràrios mendhare.
regutzaméntu , nm Definitzione su regutzai Sinònimos e contràrios mendhadura Terminologia iscientìfica dmo Ètimu srd.
regutziànu , agt Definitzione chi benit agoa, chi istat agoa, a úrtimu, a trigadiu Sinònimos e contràrios coàinu, redadiu, sagotzianu, tricadibu.