A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

rempéllu , agt, nm: arrepellu, repelle, repellu, rumpellu Definitzione nau de gente o de animale, chi no si lassat cumandhare, chi oponet una fortza a su domíniu, chi no ponet mente; nau de calecuna cosa chi depet mòvere, girare, o àteru deasi, chi est mala a mòvere, a girare, chi dhu faet a fortza; fintzes furriada chi si faet contr'a ccn. o contr'a calecuna cosa Sinònimos e contràrios cantoneri, chertosu, rebelde, screnciosu / ammutighinada, arrempellada / ttrs. rimpedhu | ctr. bolenterosu, coriale Frases respinghesit continu, cun repella voluntade, firmesa e cun onore, pro no cuntzèdere a su binchidore sa fiza sua ◊ un'idea repella ti che at postu in sa tzella! ◊ su fizu de su sabbateri est repellu abberu: no ponet mai mente a su chi li narant 2. deo no so poeta de talentu: candho leo sa pinna… est rempella! ◊ a su friscu li cheret postu unu pagu de ozu: est unu pagu rempellu, depet èssere ruinzadu 3. cal'est sa rejone de custu repellu? chie bos at postu tantu frenésigu? Terminologia iscientìfica ntl Ètimu itl. ribelle Tradutziones Frantzesu indocile, résistant Ingresu tough, unruly Ispagnolu indócil, indómito Italianu indòcile, resistènte Tedescu unfolgsam, widerspenstig.

rempicàre , vrb: arrempicai, repicai, repicare 1, ribicare, ripicare Definitzione sighire a fàere is tocos de sa campana, sighire a sonare is campanas a ora meda, a festa; sonare un'istrumentu musicale bene meda, comente ischit fàere unu maistu; in cobertantza, istare abbetiandho sighindho a nàrrere, arrespondhendho, repitindho su chi si narat cun foedhos diferentes de matessi significau (fintzes coment'e manera de giare significau nou a is foedhos)/ repicai una porta = istare dubbu dubbu a meda pro chi l'abberzant Sinònimos e contràrios strichillonai, trichizare / abbetiae Frases grandhe campana, sempre piús forte repica in sas aeras de Ichnusa! (P.Casu)◊ repicat s'ora dae campanile e no benis ancora! 3. fit note e die repichenne pro la cumbínchere a fàghere su chi cheriat isse ◊ su sardu repicat peràulas de su matessi sinnificadu pro dare piús intinna a s'allega (G.Petazzi)◊ ti ant nadu chi nono e tue repichendhe! ◊ mamma già mi l'at repicadu de lassare sos cumpanzos malos! ◊ at dimannatu unu piachere ma nessune s'est móvitu e tanno bi l’at ribicata 4. custa est s'ora de bènnere a gianna mia a repicare?! Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu tinter, répondre, insister Ingresu to toll Ispagnolu repicar, tocar, replicar Italianu rintoccare, ribàttere Tedescu läuten, schlagen.

rempícu , nm: arrapicu, errepicu, repíchiu, repicu, ripicu 1 Definitzione sonu lestru e sighiu de campanas, alligru, po festa (ma fintzes tocu po unu pipiu mortu o àteru); nau de su foedhare, su arrepitire sa cosa chi si narat, su arrepitire foedhos po giare unu significau diferente (es. longu longu, mannu mannu, curre curre, proe proe) Sinònimos e contràrios istochizu, repicada, tocu Frases aggarreit sa campanedha e leeit a sonare a repicu ◊ intendendi cussu repicu funt curtus debressi ◊ est artziau a campanili po tocai su repicu de su sàbudu santu 2. "mudu e cagliadu", "abbàida a bídere" sunt repicos o repicadas Ètimu ctl., spn. repic Tradutziones Frantzesu itération Ingresu repetition Ispagnolu repique, iteración Italianu iterazióne Tedescu Iteration.

rempiégu , nm Definitzione genia de piega in is bestimentos, parte o tretu pinnigau (es. in pantalones, giacheta) Tradutziones Frantzesu revers Ingresu lapel, turn-up Ispagnolu pliegue, solapa Italianu risvòlto Tedescu Aufschlag.

rempudhàre rampudhàre

rempudhíre rampudhíre

rempúdhu rebúdhu

rémpula rébula

rému , nm: arremu Definitzione in is barcas (e naves antigas), genia de pala istrinta e a màniga longa longa chi s'intrat in s'abba a sa sighia: est in pràtiga una leva cun puntu de arrimu in mesu (fissu, in is costaos de su mezu), puntu de fortza sa punta a ue si aferrat cun sa manu (ambas manos in mezu mannu), faendho unu movimentu a orroda e istandho aintru de su mezu, e puntu de agguantu in sa punta larga chi s’intrat in s’abba, cun s’arresurtau de fàere ispostare su puntu de arrimu, su mezu, illascinandho in s’abba; si narat fintzes in su sensu de médiu bastat chi siat Maneras de nàrrere csn: r. de galera = galerone, cundennadu a sa galera (chi unu tempus fit una zenia de nave, ue a remare poniant sos presoneris); no podo tirare remu! = no ndhe poto prus sa vida! Frases no zuchias su remu de galera pro pastoricare pacos fiados! 2. sos cumpanzos de sartu fint gherrandhe che a issu pro su remu de sa bida (G.Piga) 3. bois batazaizis pro sa mata die e note che remos de galera Ètimu ltn. remus.

rému 1 , nm Definitzione pagu pagu de cosa, un'apenas Sinònimos e contràrios lisca, rena Frases pariat chi no ndhe codiabat remu ◊ tue de gabbanu no ndhe zuches remu.

remúcu , nm: arrembucu, remúlciu, remúrchiu, remurcu, rimurcu Definitzione cosa chi s'ingollet aifatu a tiradura, a tragu; fortza o àteru po tirare, màchina chi tirat / leare a r. = pigai o portai a tragu; cosa, àliga a r. = a meda, a tirai a marra Frases lis aiant serradu sa gianna dae fora cun truncos postos de rugadis e presos a sa gianna cun funes e remurcos 2. su priducu creschet in sos muntonarzos chin sa porcheria a remucu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remorque, remorquage Ingresu tow, trailer Ispagnolu remolque Italianu rimòrchio Tedescu Anhänger, Schleppen.

remuída remonída

remuíre remoníre

remulciàre , vrb Definitzione pònnere o pigare a tragu, atacau a tira Sinònimos e contràrios arrembucai, ramucai*, remusciare.

remúlciu remúcu

remulzàre ramunzàre

remungiàu ramungiàu

remunidórzu , nm Definitzione logu a ue remonire, apartare, pònnere chistia sa cosa, ue cuare Sinònimos e contràrios acucadolzu, costoidorzu Frases ponzo custas cosas in sos remunidorzos de s'ànima Ètimu srd.

remuniméntu remoniméntu

remuníre remoníre