ragóti , nm Definitzione in costúmenes de ómine, genia de ragas Terminologia iscientìfica bst.
ràgu , agt Definitzione chi est de sabore pitziosu coment'e de aghedu Sinònimos e contràrios abru 1, àcidu, acru, bíschidu.
ragúnu , nm Definitzione maladia chi pigat su paru brebeghinu Frases su ragunu a su pegus dhi pigaiat a dhi detènnere is cammas de fatu, sa brebè moviat solu is cammas de nanti (L.Mameli) Terminologia iscientìfica mld.
raíca, ràica : ràdica 1
raichína, raicrína radichína
ràida , agt, nf: gràida* Definitzione nau de fémina, chi portat su fedu in corpus, de s'ingendramentu a su partu; nau (mascu puru) de chiesiògiat o css. cosa, chi est prenu, chi portat cosa meda aintru Sinònimos e contràrios impedidu, prignu, próssimu Maneras de nàrrere csn: ràida manna, a mannu = chi s'isetat a presse, chi li cheret pagu tempus a s'illierare; r. a piticu = de pagu; r. in pagu = dae pagu, in comintzu Frases mortu est maridu meu… so ràida e m'istrumo! ◊ tenzo a muzere mia ràida in sete meses ◊ apustis de tempus sa fémina est bénnida ràida ◊ Filumena est ràida: iscetat unu pitzinnu! ◊ tue ses ràida, ses in pagu, ma ses ràida.
raidòlza , nf Sinònimos e contràrios raidore Ètimu srd.
raidòre, raidòri , nm: arraidore, raore, reidori Definitzione cannedhu po aparigiare a oros su laore in sa mesura, medindho Sinònimos e contràrios arrasadore, raidolza, raisidore Frases o siat trigu malu o trigu bonu, degumendhe non giuto raidore ◊ portànt a s'argiola misura, cubedhu, reidori e sacus Ètimu srd.
raídu , pps, agt Definitzione de ràere; nau de istrégiu, chi est prenu a paris de oros.
raidúra , nf Definitzione su ràere, iscucuradura de istrégiu tropu prenu po dhu fàere a oros Ètimu srd.
raíga , nf: arraiga, raighe, reiga Definitzione genia de erba de ortu a arraighina grussa, de sabore chi ispirtit, pitzigorosu Sinònimos e contràrios alicarja, arraíxini, arrovonellu, rabanella Terminologia iscientìfica rbzc, Raphanus sativus.
raíga 1 ràdica 1
raigài , vrb rfl: arraigai* Definitzione istare fuliaos chentza fàere faina Sinònimos e contràrios acochinai, ammandronae, impraitzai / afolfigare.
raigàre , vrb: arradicare* Definitzione pònnere sa raiga a sa cosa prantada Sinònimos e contràrios acerbonai, acradiare 1, apalincionai.
raigàtza, raigàtzu , nf, nm Definitzione
parte de su linu ogronau, s'istupa grussa, sa peus
Sinònimos e contràrios
iltupa,
raigone,
ràjula
Frases
cane mandrone de péssima intragna chi ti dat raigatza pro filare (G.Raga)◊ ses sa peus raigatza de bidha, fatu a fura e betadu in su giannile!◊ s'iscartu de su linu, sa raigatza, beniat tratada pro funes, trobeas e trastes de pagu valore
Tradutziones
Frantzesu
étoupe
Ingresu
hards
Ispagnolu
estopón
Italianu
capécchio
Tedescu
Werg,
Hede,
Kuder.
raíghe raíga
raighína radichína
raighinàmine , nm Definitzione arraighinas a meda, muntone de arraighinas Sinònimos e contràrios arraixinalla Frases est unu terrinu totu pedra e raighinàmine Ètimu srd.
raighinàre , vrb: arraeginare*, rexinai Definitzione betare, pònnere arraighinas Sinònimos e contràrios abbarbigare.