A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ragànu , nm: araganu*, oraganu Definitzione passada de tempus malu e abba meda, de bentos fortes, mancari de pag'ora ma a meda Frases inue bi at fatu raganu, s’abba che at trazadu fintzas sa terra.

raganúdu , agt Definitzione chi tenet ràgana, chi est de agguantu a sa pelea, de orropu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu résistant Ingresu resistant Ispagnolu resistente Italianu resistènte Tedescu widerstandfähig.

ragànza , nf Sinònimos e contràrios ammúsciu, morrugnu, raganzada, raunzu Ètimu srd.

raganzàda , nf Definitzione su raganzare Sinònimos e contràrios raganza, raunzu Ètimu srd.

raganzàre , vrb Definitzione nàrrere cosa coment'e chesciandhosi, a murrúngiu Sinònimos e contràrios ammusciare, arraunzare, arrinzare, grujai, morrugnare, musci, ranzidare, smusciai, traganzare.

ragaràga , avb Definitzione agatare a ccn. r. = sighire o agatare a unu faendho calecuna cosa Ètimu srd.

ràgas , nf pl: arragas Definitzione (fintzes sing., sa raga) cartzone de pugiones, bestimentu de ómine, in su costúmene, a bisura de gunnedha curtza curtza totu a gajas (s'andívia) chi si ponet in chintzu apitzu de is cartzones Sinònimos e contràrios arrodedhu, bracas*, cardagula, fraca 1 Maneras de nàrrere csn: ragas de linu = mudandhas; bogare ragas de una cosa = arrennèsciri a fai una cosa; tzacare in ragas = papai a satzadura Frases in ragas de porcarzu e de pastore mancu isse su trabàgliu at inventadu ◊ sa raga fut su petzu prus istrambecu de su costumu, fatu de orbàciu de lana de erbè téssia a telàrgiu e totu a pinnighedhas piticas 2. bae e azúalu tue, chi sinono cussu no ndhe bogat ragas! ◊ totu cussa cosa si che l'at tzacada in ragas isse a sa sola Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu jupon Ingresu short skirt Ispagnolu falda de hombre Italianu gonnellino Tedescu Männerrock.

ragatéri , nm, agt: arragateri*, regateri Definitzione prus che àteru, comporadore a sa grussa, ma fintzes bendhiolu; in cobertantza, brigantinu Sinònimos e contràrios comporadore / briganteri, pretadori.

raghèdha , nf Sinònimos e contràrios túnica.

ràgia , nf: arraja, raja Definitzione prus che àteru, síngia, línia fata a pinna, ma fintzes marcada cun àteru (es. in terra) Sinònimos e contràrios línia, ràglia, raina, sinnale / umiadroxu Maneras de nàrrere csn: passai, essiri de sa r. = andhare prus addainanti de su sinnale, fintzas de su zustu, de su chi si depet pro educassione; sa r. de sa currera de is cuadhus = sa ràglia, su tretu e sinza a ue depent lòmpere, itl. traguardo Sambenados e Provèrbios smb: Raia Ètimu spn. raya Tradutziones Frantzesu ligne, ligne d'arrivée Ingresu line, finishing line Ispagnolu raya, meta Italianu lìnea, traguardo Tedescu Linie, Strich, Ziel.

ragiòla , nf Definitzione genia de màchina, orroda de pòdere apicare a su fusu, fata cun s'oru a canale ue passat una fune chi si tirat a una parte po ndhe artzare pesos mannos acapiaos a s'àteru càbudu Sinònimos e contràrios tagiola

ragiòlla , nf: arragiola, razola 1, regiola Definitzione materiale pranu tostau (terra cota o àteru), prus che àteru a forma retangulare o cuadrada, bonu po fàere (finire) pomentos; fintzes tella, genia de pedra chi essit a pígios Sinònimos e contràrios pianella, pranita / tèglia Frases v'at peri mossos de razola, cantos de padedha e de matone (T.Ziranu) Ètimu ctl. rajola.

ragiólu , nm: arragiolu*, rajolu, razolu Definitzione maladia apicigosa chi benit mescamente a is canes, ma chi podet apicigare fintzes a sa gente (de is canes o de àteros animales cundhios): pigat a is céllulas de su crebedhu, faet ammachiare (si timet s'abba, s'ària) e, si no si curat in tempus cun vacinu o innetzione antiràbbica, si morit; in cobertantza, arrennegu forte, dolore chi tirat a longas, genia de pentzamentu ifadosu, de idea mala a essire de conca; si narat fintzes a s'ossu tra su cambúciu e su cracàngiu (ossu arrabiosu); a logos, rajolu est fintzes unu cane malu Sinònimos e contràrios arràbbiu, arrajoladura / ttrs. rajoru / afuta, arrennegu, bústica, crocone, gormone, studugu / abeju, berinizu, grima / rajosu 2. in totue leadu at possessu su rajolu de fàghere interessu (Grolle)◊ su rajolu sou est cussu puru, ca at tentu dannu e ndhe tenet fintzas neghe isse etotu 3. innoghe apo imbruncadu e mi apo pistu su benúgiu e s'ossu de su rajolu Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu rage, hydrophobie, obsession Ingresu rage, hydrophobia, obsession Ispagnolu rabia, inquietud, desasosiego Italianu ràbbia, idrofobìa, smània Tedescu Tollwut, Hundswut, Ärger.

ragionería , nf Definitzione istúdiu chi pertocat contos, amministratzione, cummérciu; s'iscola ue istúdiant is ragionieris.

ragioniéri , nm: razonieri Definitzione istudiau pràtigu de contos, amministratzione, manígiu de bilàncios.

ragióssu , nm Definitzione s'ossu arrabiosu Sinònimos e contràrios arragiossu, ragiosu*.

ragiósu , nm, agt: rajosu Definitzione ossu arrabiosu, o ossu de su rasorju, de su resóliu, de su rajosu, cussu de s'annoigadórgiu de su cambúciu, tra sa cannedha de sa camba e is ossos de su cracàngiu, chi essit unu pagu a conca a una parte e àtera e po dh'atumbare a logu tostau dolet meda; nau de gente po su naturale, chi si arrennegat meda Sinònimos e contràrios arrabbiosu, arrenignosu, bischiliosu, buzarrosu, croconosu, febosu, felorosu, stacosu, sutzuliu Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu malléole Ingresu malleolus Ispagnolu maléolo Italianu mallèolo Tedescu Fußknöchel.

ràgiu , nm: arràciu, raju, rasu 1, raxu, razu Definitzione ispera o filu de lughe chi mandhat una cosa alluta; parte de un'orroda chi andhat de su muzolu o butu a su cricu; iscàrriga de elétricu de is nues: su foedhu dhu narant meda po arrennegu, po ispantu, a frastimu, e bolet nàrrere fintzes dispraxere mannu po dannu chi si benit a ischire totu a una borta Sinònimos e contràrios arbore 1, lampu, saeta Maneras de nàrrere csn: abbasciai rajus = falare raju, furminare; ite raju faladu! = ita dannu! Frases sos ojos tuos lumeras mandhant cun rajos de amore ◊ sa zente ifundhet in su mare sa pedhe mascarada dae milli ischerdas de rajos ◊ sos rajos de su sole ◊ soli ghetendi rajus parint is ogus tuus! 3. rajos de punta a sorigadura dhi calint! ◊ li podiaizis lampare unu raju! ◊ mancari betet àscias de raju! ◊ m'abbàida cussu raju de molente ite at fatu! ◊ a bi ndh'at de rajos, totu, oe!…◊ nove rajos li achirrent! 4. raju, cantu ti deghet sa cravata! ◊ oh raju, custas bacas sàrtiant su muru e benint chin nois: a ube nos dogamus?! 5. odheu, unu raju mi at faladu candho apo intesu sa chistione! ◊ su raju mi est faladu addaghi apo ischidu chi fit mortu fulanu!◊ raju ibbichitadu li falet! Sambenados e Provèrbios smb: Raggiu, Ragiu Ètimu ltn. radius Tradutziones Frantzesu rayon, foudre Ingresu ray, lightning Ispagnolu rayo Italianu ràggio, fùlmine Tedescu Schein, Strahl, Speiche, Blitz.

ràglia , nf: ralla, ràllia Definitzione sa línia de su fronte de unu trebballu chi si faet a tenta (e po su prus in medas), mescamente marrandho, iscavandho, messandho, arregollindho olia o àteru, e fintzes oru de trèmene; fintzes gente o animales a meda chi andhant totus impare a costau s'unu de s'àteru; oru de calecuna cosa Sinònimos e contràrios tenta / barbacana Maneras de nàrrere csn: bogare ràllia = fàchere barbacana, marrai sa terra a fundu meda e totuganta (pruscatotu po pònniri bíngia); andhare o fàghere a ràllia = a tenta, leare totu pínnigu; sa ralla de su palu = su tretu de aundi partit una currera e aundi si depit lòmpiri; lòmpere a sa ràglia = (fintzas) lòmpere a s'iscopu, a sa fine de una cosa; torrare a sa ralla = a su comintzu; avb. a ràglia = carchi borta, raramente; fàmine a ràglia = a sintzu, a chitu, a meda Frases at bogadu a ralla su cunzadu e l'at fatu a ortu ◊ sos messadores sunt in sa ràglia ◊ l'ant leadu a ràglia a ràglia, su tribàgliu ◊ s'olia, collindhe, la zughiant a ràllia ◊ esside a frimmare sas ràglias de su fogu! ◊ canno los fint iscapanne, sos pitzinnos, pro cúrrere su palu, carcunu at zumpau sa ràglia prima de sos àteros ◊ chin su cadhu ingrilladu a sa ralla de su palu est arribbadu primu isse 2. isbarritzada e mundhada s'arzola, b'isterriant sas mannas e una ràglia de calarinas atelaiat a drotighinu s'apetigu de su laore 3. s'isballiamos torramos a sa ralla! Ètimu ctl. ralla Tradutziones Frantzesu front d'attaque Ingresu work front Ispagnolu frente Italianu frónte, lìnea di attacco di un lavóro Tedescu Front.

ràglia 1 , nf: ralla 1 Definitzione s'incàsciu chi si faet a is doas de una carrada po dhue incasciare is fundhos; fintzes s'arrastu chi lassat sa fera, o is orrodas de unu mezu passandho Sinònimos e contràrios angina, àrgheda, elgatzu, gàrgaru, incartzu, incrava Terminologia iscientìfica fst.