ràlla ràglia
ràlla 1 ràglia 1
rallentài, rallentàre , vrb: arrallentai* Definitzione abbacare sa currera, s'andhata, andhare prus abbellu, menguare sa fuliesa.
ràllia ràglia
ràma , nf, nm: arrama, rambu 1, ramu Definitzione una parte de sa mata, tra is naes e is cambigiolos prus fines: a logos est fintzes su frore de su crecu, de su suérgiu / min. ramigiolu Sinònimos e contràrios arrampu, cambu, nae, ratu 1 Maneras de nàrrere csn: linna de ramu = linna a nae; èssere ramu tortu = (nadu de unu) nae dorta, chi no afilat a deretu, chi fait de conca de cussu e no ascurtat s'arrexoni Frases o àlvure ispinosu chena foza ne fiores in sas ramas! ◊ unu ventedhu caente colat suta de sos ramos fozidos ◊ a Gesús dhi ghetànt prama e rama de olia ◊ su babizonedhu est prenu de linna de ramu ◊ donzunu si ndhe segat sa rama, in s'àlvure rutu! ◊ li at secau sa conca chin d-unu rambu de ozastru 2. beru, so ramu tortu, ma no so poi comente mi credies! ◊ sarbada mi ndhe l'apo ca no ndhe morit mai ramu tortu! (A.G.Solinas) Sambenados e Provèrbios smb: Ramu Terminologia iscientìfica rbr Ètimu itl. rama.
ramàda , nf Definitzione ormina, arrastos de pàgia betaos apostadamente de domo de sa fémina chi torrat su Chi nono a domo de s'ómine iscrucurigau Terminologia iscientìfica sntz.
ramadía , nf, nm: arramatia,
ramatia,
remadia,
remadiu,
romadia,
romadiu Definitzione
genia de male chi benit a nàrigas po àere ingortu fritu: faet a istúrridos e a innisire
Sinònimos e contràrios
afrenamentu,
arrema,
arresfriori,
refreu
/
ttrs. rumadia
Frases
fit una fémina sana chi mancu sa romadia resessiat a li pitzigare
Terminologia iscientìfica
mld
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rhinite
Ingresu
rhinitis
Ispagnolu
rinitis,
resfriado
Italianu
rinite,
infreddatura
Tedescu
Rhinitis.
ramadínu , nm Definitzione male a su gúturu chi faet a sorrogadura Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd.
ramadúra , nf: arramadura* Definitzione cambos, sida; frores e fògia o cambos de amenta e de àteru chi sa gente betat in is orrugas candho passant unu santu in crufessone Sinònimos e contràrios arromada, arromu Terminologia iscientìfica sntz.
ramàgiu , nm Sinònimos e contràrios arramanaju, cardareri, ramanagiolu Ètimu srd.
ramagliète , nm: arramaletu,
gramagliete,
ramaletu,
ramallete,
romagliete,
romajete,
romallete,
romoletu,
tramallete Definitzione
matzu de frores; in css. frutu, duos o tres o prus frutos atacaos apare in su tenaghe: unu r. de cariasa, de supeva, de pira; a logos narant ramallete a sa follaera edra (Hedera helix) ca faet su frore coment'e unu ramagliete
Sinònimos e contràrios
màrtulu,
matzu,
trintzilleri
/
candhelalzu,
èdola,
èllera,
folladedha,
follaera
/
cdh.grédhula
Frases
li at donadu romajetes de oro e oricinas ◊ romaglietes de frores si ndhe ponzat ses o sete ◊ su fiore chi ndh'est rutu promitit romaglietes de frúture
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
bouquet
Ingresu
small bunch
Ispagnolu
ramillete
Italianu
mazzolino
Tedescu
Sträußchen,
Bündel.
ramài , vrb: arramai* Definitzione pònnere sida, cambigiolos, frores e cosas deasi in crésia, in is portales, in is orrugas, fintzes a betadura in terra, mescamente po is festas, inue passat sa crufessone.
ramajòla, ramajólu , nf, nm Definitzione sartainedha de arràmene o fintzes de allumíniu o àteru metallu Sinònimos e contràrios saltàina Frases at postu un'obu a fríghere in su ramajolu ◊ at pulidu frisciolos, ramajolas, labiolos e padedhas Terminologia iscientìfica stz.
ramaletài , vrb Definitzione pònnere ramaglietes po bellesa, fàere bellu cun ramaglietes o matzos de frores friscos Ètimu srd.
ramalètu, ramallète ramagliète
ramàna , nf Definitzione chedhargedhu de arràmene Frases candho si bochiat su polcu, poniant una ramana de abba salida a budhire e bi coghiant sos sàmbenes presos Terminologia iscientìfica stz.
ramanagiólu , nm: raminagiolu Definitzione maistu chi trebballat s'arràmene, faet istrégiu nou, ndhe acònciat béciu Sinònimos e contràrios arramanaju, ramàgiu / ttrs. raminajoru Frases giama unu ramanagiolu: casciarola e labiolu e saltàina li dae a los arrangiare! Ètimu srd.
ramanàju , nm: arramanaju*,
ramenaju,
raminaju,
raminarzu,
remenàgiu,
romanaju Definitzione
maistu chi faet o acònciat is chedhàrgios e àteros istrègios de arràmene
Sinònimos e contràrios
aconcialabiolus,
aconcimu,
arrameneri,
cadhaxaju,
cardareri,
ramanagiolu
/
ttrs. raminàgiu
Terminologia iscientìfica
prf
Tradutziones
Frantzesu
chaudronnier
Ingresu
boilmaker
Ispagnolu
calderero
Italianu
calderàio
Tedescu
Kesselschmied.
ramanèdha , nf Definitzione min. de ramana, genia de istrégiu de arràmene Terminologia iscientìfica stz.
ramasínu , nm: gramasinu, orromasinu, ramusinu, romasinu, rumosinu Definitzione linna chi faet a tupighedha, a fogighedhas piticas e longhitas, fragosu, bonu po giare sabore o fragu coment'e cundhimentu a sa petza orrostia Sinònimos e contràrios arromaniu, cípari / cdh., ttrs. rumasinu Frases fit abbaidendhe fozas de laru e de ramasinu Terminologia iscientìfica mt, cndh, Rosmarinus officinalis Ètimu ltn. rosmarinum.