A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ràdhu , nm Definitzione muga, brutore a pígiu grussu Sinònimos e contràrios aradadhu*.

radiadòre , nm Definitzione aparíciu chi serbit a ispainare (o ispèrdere), coment'e is ràgios, calore o àteru.

radiatívu , agt Definitzione nau de unos cantu elementos, chi bogant ràgios alfa o beta, de longària de undha sa prus pitica.

ràdica , nf Sinònimos e contràrios alicarja, arraiga, arraíxini, arrovonellu, rabanella Terminologia iscientìfica rbzc.

ràdica 1 , nf: radicra, raica, ràica, raica, raiga 1 Definitzione (upm) linna de pisu, nae de linna (fintzes canna) a frucagedhu chi si ponet a bide (prus grussa), a pisu (finòngia), a tamatas e àteru po chi abbarrent in artu de terra; arraighina de cosa prantada o matedu Sinònimos e contràrios arradicra, cerboni, fitura, ladicra, paboni 1, palincioni / arradichina, radichina Maneras de nàrrere csn: ràdica cuadra = in matemàtica, númeru chi pro èssere mortipricadu cun cuss'etotu, in raportu a un'àteru, daet custu (es. su 3 est sa r. cuadra de 9); ràdica cúbbica = númeru chi daet un’àteru númeru pro èssere chi est mortipricadu cun cuss’etotu a duas bias (es. su 3 est sa r. cúbbica de 27), ma nadu sempre de unu númeru (es. 9, 27) pro ndhe chircare sa r. Frases est ritzu che raica ◊ sa tzente, de unu brocu ndhe fachet una raica! ◊ a sas pumatas lis ponimus sa raiga 2. ispigas sicadrinas chi cuant in sas chesvas sas ràigas turmentadas de sidis Ètimu ltn. *radica.

radichína , nf: arradichina, raichina, raicrina, raighina Definitzione sa parte de is erbas e matas chi istat asuta de terra ue suspint abba e àteros alimentos e si aguantat; foedhandho de àteru, sa parte prus atesu e funguda de ue benit o naschit una cosa (nau fintzes de pilu, de unga); nau de gente, is antepassaos, is generatziones passadas de su matessi pópulu e logu, s’istória chi at tentu, sa cultura, sa limba, is chistiones / genias de r.: a soca o ispicone (itl. fittóne), a barba (is puntas prus fines: latarola) Sinònimos e contràrios arraígini, raiga 1 / fundhaju Maneras de nàrrere csn: betare, pònnere, istèrrere, fàghere raighinas (nadu in cobertantza, istare a tropu frimmos, chentza si ndhe andhare prus o a pelea); raighina bolàntiga = arréxini chi essit in artu, me in su truncu o is nais de una mata; èssere de mala raighina = èssiri de iscrípia mala; raighina de dente = palone, sa punta ficada in sa càncara de s'ossu de barras Frases segundhu sa linna, su rampu prantadu in terra bogat raighinas ◊ sas abbas de ocannu no li ant sighidu sa raighina a sas àrbures 2. unu cunvincimentu chi at parau reixinas in su sabiori suu dhi narat ca sa vida torrat a nasci ◊ sas raighinas mias sunt restadas francas a chelu in iscassia de lentore 3. Sardos chi ancora sezis in bidóriu e a sa Sardigna nostra azis istima frundhide a fora cussa raighina, canes, dutores e ambulatóriu! 4. si ndhe at bogadu una dente ma si est istuturrada e bi est abbarrada sa raighina Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. radicina Tradutziones Frantzesu racine Ingresu root Ispagnolu raíz Italianu radice Tedescu Wurzel.

radichinàrzu , nm Definitzione logu, terra totu prena de arraighinas, logu chi dhue at matedu meda Ètimu srd.

radícra ràdica 1

ràdio , nm: aràdio*, ràdiu Definitzione genia de aparéchiu chi mandhat is undhas eletromagnéticas (trasmitidore) o dhas arrecit e mudat in sonu e boghe (retzidore) Frases Marconi at imbentau su ràdio.

radiofónicu , agt Definitzione de s'aràdiu, fatu cun s'aràdiu.

radiografía , nf Definitzione lastra, genia de fotografia chi si faet a ràgios X (ics) a un'arremu de sa carena po pòdere bíere o averguare a sa parte de aintru coment'est o ite neghe tenet.

radiogràficu , agt Definitzione chi pertocat s'impreu de is ràgios X (ics) Tradutziones Frantzesu radiologique Ingresu radiologic Ispagnolu radiológico Italianu radiológico Tedescu Röntgen, röntgenologis.

radioscopía , nf Definitzione istúdiu e impreu de is ràgios X (ics) in meighina coment'e sistema de averguamentu.

radioténnicu , nm Definitzione ténnicu, connoschidore e aconciadore de aràdios.

ràdiu ràdio

ràdiu 1 , nm Definitzione elementu chímicu radiativu de símbulu Ra, númeru atómicu 88 e pesu atómicu 225,97.

ràdu , nm: gradu 1 Definitzione genia de bartza o càscia tundha, a costaos prus largos in artu (in is oros) ue girant aintru is molas allobadas e si ponet sa cosa de mòlere, in is molinos de s'ógiu: in sa mola de su trigu, su lacu o càscia, sa parte de fundhu chi agguantat is covecos e arregollet sa farra; giogu de is piciochedhos chi, in duos prantaos a fiancu e allobaos cun is bratzos, castiandho a partes contràrias, girant che is molas / r. de linna = istrégiu po arregòllere sa farra Sinònimos e contràrios molatza Frases puru sas molas a un'ala ndhe sunt rutas solas: forsis chi salvos si siant sos rados ◊ subra de palas cussos vantos mi falaiant che rados de mola ◊ che sunt betendhe s'olia nostra a su radu pro la maghinare.

ràere , vrb Definitzione fàere a rasu in su sensu de fàere a paris a oros cosa in istrégiu Sinònimos e contràrios arrasai 1 Ètimu ltn. radere.

rafèga , nf Definitzione cropu forte de bentu Sinònimos e contràrios irfrusada, ufulada.

ràfia , nf: arràfia Definitzione pigiolu de sa fògia de unas cantu calidades de pramma chi essit a enas fines longas longas, adata po acapiare Frases a prèndhere bide, pumatas e gai si ponet ràfia o fintzas zuncu ◊ a ràfia dhi troghint su tzugu! Ètimu itl. rafia.