A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

sciniciài , vrb: ischinnitzare*, scinitzai Definitzione pònnere pentzamentu, tènnere pistighíngiu, coidu, scinitzu, cricare de prànghere, agiummai coment'e faendho s'ischinnitzosu (nau de is pipios); fintzes fàere mòvere, fàere andhare, ischidare / maladia, sciàtica scinitzada = suguzada, móvia, giaendho dolore Sinònimos e contràrios atitivollae, infarnetigai, mòere, sciumbullai, seguzare, subuzare | ctr. assebiai Frases mi seu sciniciada dèu po cussus, ca funta totus piticus e sentza de mama e ni babbu ◊ su sànguni trumbullau scinitzat su sentidu ◊ assurbita assurbita mi scinitzas is venas, mi alluatzas, mi arbigas e mi ponis forrogu ◊ tui, che rosa nodia, acanta mi seis e mi scinitzas e trúmbulas s'ànima (L.Porceddu) 2. bai e scinitza is brebeis a pasci! ◊ si fut gent'e casciais esta a biri ca dhus fera sciniciai! 3. portu ancora sa sciàtica scinitzada, ma mi benit ammarolla a bandai a frigai s’arrobba! (M.L.Serpi).

sciniciósu schinitzósu

sciníciu schinítzu

scinigadúra , nf: scinighidura Definitzione su scinigai Sinònimos e contràrios afinamentu, scinigu Frases intendu una scinighidura a s'istògumu Ètimu srd.

scinigài , vrb: sfinigai Definitzione coment'e bènnere su coro mancu, pèrdere s'atuamentu 2. si babbu miu fuat innòi, immoi no iap'èssi allacanau e scinigau de càschidus ◊ amparai fillus scinigaus de prepoténtzias, pantzius de promissas furadas Ètimu srd.

scinigaméntu , nm Definitzione su scinigai Sinònimos e contràrios scinigadura, scinigu Frases at pigau duas fitas de fogatza po no tenni scinigamentu de ànima ◊ fua a finigonis cun d-unu scinigamentu a s’enna de s’ànima! Ètimu srd.

scinigàu , pps, agt Definitzione de scinigai; chi est a scinigu, tenet fàmene 2. donamí un'unconi de pani e casu, ca soi scinigau! ◊ at a èssi peri scinigada: si dha fàciu una fresa?

scinighidúra scinigadúra

scinígu , nm Definitzione genia de fàmene, de isanimamentu / èssiri a scinigus de ànima = a isanimamentu Sinònimos e contràrios afinamentu, scinigadura, sfinigu* Frases mamma arrustiat calincunu sitzigorru po mi allebiai su scinigu ◊ est légiu su scinigu, ca disigliaus sa cosa mancai no siat cota.

sciniósu sceniósu

scinisài , vrb Definitzione essire in cara che sa tela, in colore de chinisu Sinònimos e contràrios incerai, isarbolire Ètimu srd.

scinisàu , pps, agt Definitzione de scinisai; nau de ccn., chi est in cara mala, irgrisidu, cun sa cara che sa tela Sinònimos e contràrios isarboliu, iscarugiu, ispanàciu 2. malacariu est unu scinisau o grogu a faci.

scinitzài sciniciài

scinitzósu schinitzósu

scinítzu schinítzu

scínsu , nm: chintzu* 1 Sinònimos e contràrios chintòglia, gintone, singedhu, tzinta.

scínta , nf Definitzione genia de devantale, de furesu Sinònimos e contràrios chinta 1.

scintài , vrb Definitzione iscapiare su cintu, su chintórgiu 2. passu su tempus sentz'e scintai s'ogu (L.Maxia).

scíntu , pps, agt Definitzione de scíngiri Sinònimos e contràrios ischintu.

scioberài sceberài