A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scioncàu , agt Sinònimos e contràrios innóchidu, scioncu, scimpri, tontassu Frases lah s'intelligenti… ma poita no curris a marraras, o scioncau?!(A.Simbula)

scionchería , nf Sinònimos e contràrios scionchidadi Ètimu srd.

scionchidàdi , nf: scionchirari Definitzione cosa chentza cabu, chentza fundhóriu Sinònimos e contràrios illériu, istrallóbbiu, istrallogu, istrolichéntzia, machighinada, scioncheria Frases ma no dhu bis ca est nendi scionchidadis: ita dh'ascurtas?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bêtise Ingresu silliness Ispagnolu necedad Italianu balordàggine, scemènza Tedescu Dummheit, Unsinn.

scionchidhisciónchidhi , avb Definitzione èssiri, andai s. = a s'istòntona istòntona Sinònimos e contràrios istrombulistrómbula Ètimu srd.

scionchiràri scionchidàdi

scióncu , nm, agt: iscioncu* Definitzione chi o chie est conchilébiu, pagu de giudu, chi no est tanti giustu de conca Sinònimos e contràrios ammadredhadu, innóchidu, scimpri, tontassu / abbaunzu, peca 1 Maneras de nàrrere csn: fai su s. = fàghere cosa chi andhat tropu male, dannu, (nadu de duos ammorados: pònnere ràida sa fémina innantis de cojare); ischertzus scioncus = brullas malas; fai cropu e scioncu = chentza grabbu, in manera isazerada, a sa maconatza Frases no fait a arriri mancu a unu scioncu ◊ pòberu scioncu, ita creis, ca unu pisci de cussu manniori tengat ganas de si firmai inguni po comodidadi tua? ◊ cussa frasi scionca ofendit 2. po si lassai cojai, mamma, eus imbentau chi emus fatu su scioncu ◊ custus pretendint de fai su scioncu e poi is fillus si dhus depint mantenni is atrus 3. scioncas abbétias lasseus, ca a mama morendi bieus! ◊ cussa est genti scionca ◊ castiai aundi arribbat sa fémina scionca, a narri ca est fastigendi cun mimi e mancu dha connòsciu!◊ ma càstiai custu, fait cropu e scioncu! Tradutziones Frantzesu sot Ingresu stupid, fool Ispagnolu estúpido Italianu stùpido Tedescu dumm.

scióncu 1 , nm Definitzione piredhu o púncia intrada in su bancu de su fusteri po fàere arrèschere sa linna de allisare a prana Tradutziones Frantzesu jéton (techn.) Ingresu bench stop Ispagnolu corchete Italianu grànchio Tedescu Bankeisen.

sciopadórgiu, sciopadróxu , nm Definitzione essia o vena de abba, tretu inue sumit o essit abba (fintzes a meda) in su terrenu Sinònimos e contràrios funtana, mígia 1, mitzadroxu, mitzarxu Ètimu srd.

sciopadúra , nf Definitzione su sciopai Sinònimos e contràrios crebadura Ètimu srd.

sciopài , vrb: isciopai*, scopiai, scopiare Definitzione apèrrere a crepadura, prus che àteru a cropu, po sa fortza chi ispinghet de sa parte de aintru; su si pesare o pònnere totinduna a nàrrere, a foedhare (ma nau cun tzacu) Sinònimos e contràrios cherpai, ciopai Frases is bullucas si sciopant ◊ sa giustítzia dhu sciopit! ◊ cussu est isposau… anchi dh'agatint unfrau e sciopau!

sciopète , nm: isciapete*, sciupetu Definitzione genia de fosiledhu, giogu fatu cun d-unu túturu de samucu istuvonau, ue si ponent duas ballas de ortigu a tupare essia e intrada: faendho intrare de una parte una crae de linna (ispintore o fritighissa) s'ispinghet una balla chi faendho pressione de ària che faet essire s'àtera balla a cropu Sinònimos e contràrios acrabbussu, ischirtzarolu, tzocadore Terminologia iscientìfica ggs.

scioràda , nf Definitzione puburedha, nue de bentu Sinònimos e contràrios fúria, irfrusada, isulvilada Frases una sciorada de bentu at obertu is fentanas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rafale Ingresu gust Ispagnolu racha, ráfaga Italianu folata Tedescu Windstoß.

scioradòri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a ammostare totu su chi tenet o chi at fatu de bellu, a bantu Sinònimos e contràrios scioreri Ètimu srd.

sciorài , vrb: isciorai* Definitzione fàere braga, fàere a bíere sa cosa chi si tenet, bantandhosindhe Sinònimos e contràrios abantai, bagianai, isfartzare Frases sétzius in su friscu, sighint a arrexonai sciorendi de contus de pisca mera ◊ donniunu sciorat su mellus chi tenit! ◊ cussas féminas portant petzus de visoni, po sciorai! ◊ sciorant is piciocas a passillu in s'arruga Tradutziones Frantzesu afficher, étaler Ingresu to show off Ispagnolu ostentar Italianu ostentare Tedescu zur Schau tragen.

sciorbedhadúra , nf: ischerbedhadura* Definitzione su ischerbedhare, su segare sa conca, prus che àteru nau de sa manera de fàere una cosa (bochíere) Frases dhu sparu a sciorbedhadura, lah!

sciorbedhài scerbedhài

sciorbedhàu scerbedhàu

sciorbíri , vrb: sobrire Definitzione suspire o asciutare s'abba (o àteru deasi) passandho orrobba adata in cosa isciusta o limpiare fintzes àteru Sinònimos e contràrios frobbire, istrègere, trèghere Frases est andhadu a si sobrire su nare de su lorodhu ◊ si sobrit su nare paret sonendhe una trumba! ◊ tue ses pronta a li sobrire sas làgrimas! Ètimu srd.

sciorcài , vrb Definitzione ingòllere unu male, bènnere unu male Frases dhi est sciorcau unu puntori e mortu est ◊ bufat a tassa e a frascu a costu de dhi sciorcai canc'unu mabi!

scioréri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a ammostare totu su chi tenet o chi at fatu de bellu, a braga, a bantu; fintzes chi o chie costumat a ispèndhere a meda Sinònimos e contràrios bragheri, pazosu, scioradori, sciorosu Frases ca fiat sciorera puru, iat cumbidau sa cumpàngia po dhi ammostai sa richesa chi iat incungiau (E.Sanna/M.B.Lai) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouffi d'orgueil Ingresu puffed up, pompous Ispagnolu engreído Italianu trónfio Tedescu aufgeblasen.