A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scioría , nf Definitzione festa manna, cun cosa meda a papare, bufare e divertire Sinònimos e contràrios scialema, scioru Frases dh'apu nau, dèu, ca si agatamu in grandu scioria, parit isposendi genti! ◊ candu cantat missa Anselminu eus a fai grandu scioria (A.Murru) Ètimu srd.

sciorodhài , vrb Definitzione nàrrere o fàere is cosas a improdhu, fàere improdhos, betare is cosas a s'afaiu, chentza órdine Sinònimos e contràrios aciapuciae, acoredhai, afioncai, impiastai, improdhai, inciorodhare.

sciorodhàu , pps, agt Definitzione de sciorodhai; chi no atuit prus, chi no est cumprendhendho prus nudha, chi portat sa mente cunfúndhia Sinònimos e contràrios spraudiu Tradutziones Frantzesu bouleversé Ingresu upset Ispagnolu trastornado Italianu sconvòlto Tedescu erschüttert, verwirrt.

scioródhiu , nm: iscioródhiu* Definitzione cosa chi narat unu chi no est arrexonandho bene, chi est pagu giustu de crebedhu, chi no est pentzandho cun atentzione Sinònimos e contràrios dellíriu, ischíssiu, sciollóriu, varione.

sciorósu , agt Sinònimos e contràrios scioreri Ètimu srd.

sciorrài , vrb: isciorrai Definitzione bogare de su forru (nau de su crabone, bogare de sa fogaja iscarragiada) Sinònimos e contràrios irfurrare | ctr. iforrare* 2. bint custu bellu craboni niedhu, pariat sciorrau própiu tandu de sa fogaja! ◊ tocat e donat su primu pani sciorrau a unu pòburu

sciorraméntu , nm Definitzione su sciorrai Sinònimos e contràrios irfurrada, sciorrara, sforradura Frases candu su craboni est fatu, in sa fogaja, si fait su sciorramentu Ètimu srd.

sciorràra , nf Definitzione su sciorrai; un'atzione arrepítia tantis bortas in d-unu tanti de tempus Sinònimos e contràrios irfurrada*, sciorramentu / scarrigada.

sciorrocàda sciarrocàda

sciorrocài sciarrocài

sciorrocàu , pps, agt Definitzione de sciorrocai; chi paret unu sciorrocu, chi faet unu fracassu o sonu de pàrrere isconciandho o orruendho cosa meda (a us'e tronu) Sinònimos e contràrios iscontzau, sciusciau, sderrocau / tronosu 2. portat in manus caròngius mannus sciorrocaus de campanibi ◊ sa citadi fiat totu sciorrocada de is bombas e sa genti isparéssia 3. dogna tanti ndi arribbat su corróxinu sciorrocau de cancu burricu.

sciorrócu sciarrócu

sciorrodhàu , agt Definitzione its Frases est totu sciorrodhau ◊ ita ant a cumprendi cussus sciorrodhaus! (A.Murru)

sciorrogài , vrb: farrogai* Definitzione murigare, mòvere sa terra o àteru coment'e cricandho cosa Sinònimos e contràrios corrovai, farrogai, iscrucuzonare, isforronciare, sciorroncinai, sforrogonai Frases fuat andada a sciorrogai po ndi bogai su scusórgiu.

sciorroncinài, sciorronciuài , vrb: sciurrunciài Definitzione su forrogare e ispartzinare chi faent is pudhas cricandho cosa de bicare, andhare cricandho, tocandho; passare o andhare friga friga Sinònimos e contràrios iforrogare, isforronciare, isterronciare, scarrovai, scorrovonai / scrabutzinai Frases is pudhas sciorrónciuant sa cosa ammuntonada ◊ sciorrónciua sciorrónciua, sa pudha at aghetau unu sodhixedhu in su lodami ◊ is perdixis bandant a sa stua a sciurrunciai ◊ unu caboni nci essit e sciurrúncia sciurrúncia arribbat acanta de unu boscu 3. me in bidha sa piciocalla sciorrónciuat a totu dí me is arrugas. Tradutziones Frantzesu fouiller, gratter le sol, se frotter Ingresu to scratch about, to rub oneself Ispagnolu hurgar, frotar Italianu razzolare, strusciarsi Tedescu scharren, sich streifen.

sciòrta , nf Definitzione pasia de trebballantes in logu chi si trebballat a turnos, fintzes su tempus de trebballu de dónnia pasia / donai sa s. = dare su càmbiu Frases candu dhi tocàt sa sciorta a merí e su pobidhu torràt su noti, s'aspetu fiat peus ancora 2. Agnesa at donau sa sciorta a Francisca apustis de ai billau totu sa noti.

sciortadòri , agt, nm Definitzione chi o chie si betat a fémina a poderiu po si ndhe aprofitare Sinònimos e contràrios sbuzarreri Frases cussu si bantat de èssiri unu sciortadori, ma gi est acabbau in presoni! (G.Mura) Tradutziones Frantzesu violeur Ingresu rapist Ispagnolu violador Italianu violentatóre Tedescu Vergewaltiger.

sciortài, sciortàri , vrb Definitzione coment'e iscapiare, iscarragiare; nau de su chi podet fàere un'ómine a una fémina, su dhi leare e mescamente guastare sa verginidade, betandhosidhi a poderiu po si ndhe godire / sciortai su pipiu = catzarecheli sas fascas, bogàreli sa trogadura, s'imbussadura; sciortai is tallus, una cosa de àtera = ispartzire, istagiare, seberare Sinònimos e contràrios irberzinare, sbuzarrai, sflorai Frases cumentzeus a sciortai is tallus: dèu seu Nassiedhu, cussu est Arrichetu, fillu miu, e cussa est pobidha mia! (T.Addari)◊ si sciortat su trigu de sa palla, sa cosa maba de sa bona 2. chi est berus ca dh'at sciortada, depit arruri in giustítzia! (G.Mura) Tradutziones Frantzesu violenter Ingresu to rape Ispagnolu violar Italianu violentare Tedescu vergewaltigen.

sciortòri , nm Sinònimos e contràrios acrolaju, bíndhalu, chíndhalu, tocubaju Ètimu srd.

sciórtu scióltu