sciscillonàe, sciscillonài , vrb Definitzione
segare e ingòllere iscaligiones in bíngia, o àteru chi si podet arregòllere cun dificurtade, a pagu a pagu
Sinònimos e contràrios
acabidae,
acabigiulare,
acabulare,
apunghitai,
collire,
preulire,
regutzulare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
grappiller
Ingresu
to scrape up
Ispagnolu
juntar
Italianu
racimolare
Tedescu
zusammenkratzen.
sciscillòni , nm: cicillone* Definitzione gurdone de àghina pitichedhu, de cussos chi sa bide bogat prus che àteru a trigadiu Sinònimos e contràrios campaninu, iscalúgia, popurustu, pripixone, scalonina, scrichilloni, sprimpilloni, tzitzicra Frases ci fiat saltau a una bíngia po si segai una pariga de sciscillonis de muscadedhu ◊ genti abbisongiosa andàt apustis de sa binnena a pinnigai sciscilloni iscarésciu.
sciscinài , vrb Sinònimos e contràrios apimpirinai, irfarfaruzare, scirfinai, spamparinai, spimpirallai, spimpiridai.
sciscirinài , vrb Definitzione irfarinare, fàere agiummai a farina, a farinedhos Sinònimos e contràrios apimpirinai, ifàghere, irfarfaruzare, scirfinai, scirinai, sciscinai, spimpirallai, spimpiridai Frases su cíxiri cotu a galiatzu si sciscirinat in buca chi est una bellesa! Ètimu srd.
sciscítu , nm Definitzione
piciochedhu abbistu, scadrallutu
Sinònimos e contràrios
spiscinetu
Tradutziones
Frantzesu
vif,
alerte
Ingresu
lively and witty child
Ispagnolu
chico avispado,
listo
Italianu
ragazzo vispo e spiritóso
Tedescu
munterer und witziger Junge.
scistài , vrb Definitzione
fàere diferéntzia cun àteru, coment'e cosa chi no dhue deghet, no istat bene impare
Frases
custa fuat una piciochedha bella, is làvuras arrúbias scistànt cun sa faci groga de is àterus piciochedhus
Tradutziones
Frantzesu
différer
Ingresu
to differ
Ispagnolu
diferir,
diferenciarse
Italianu
differire,
divèrgere
Tedescu
sich unterscheiden.
scitorài , vrb Definitzione ifridare meda, astrare Sinònimos e contràrios achirdinae, astragare, marmurizai Frases sa tramuntana nc'intrat in is fentanas scitorendu su logu, unu frius de cancarai is ossus! Ètimu srd.
scitoraméntu , nm Definitzione ifridadura forte, abbasciamentu de sa temperadura, nau de tempus Sinònimos e contràrios scidradura, sfridamentu Ètimu srd.
scitoràu , pps, agt Definitzione de scitorai; nau de tempus chi faet, chi est fridu meda, astragau, de travuntana Sinònimos e contràrios arragorau, astradu, astroradu 2. atóngiu scitorau, tragas cun s'undha arregordos nodios! ◊ seu totu scitorada!
scitòre , nm Definitzione ifridadura, fritu meda Sinònimos e contràrios àstragu 2. oe su coro est prenu de scitore (I.Patta) Ètimu srd.
scitulàda , nf Definitzione cropu forte chi faet segada.
scíu , nm Definitzione tega ue naschit e creschet su pisu o granu de unas cantu erbas e laores Sinònimos e contràrios corrischedha, teca, tilibba Terminologia iscientìfica rbr.
sciú! , iscl: isciú!* Definitzione boghe chi si betat a pudhas e pigiones po che dhos fàere andhare, istesiare.
sciuculusciúculu , avb Definitzione nau de abba o àteru deasi, istare iscutulandho de una parte a s'àtera aintru de un'istrégiu in movimentu (candho no est prenu) Frases lah ca su late sciuculusciúculu in is brocas si pistat!… Ètimu srd.
sciucutài scecutài
sciudài , vrb: (sci-u-da-i) Definitzione abbarrare chentza pobidha o chentza pobidhu po morte de s'una o de s'àteru Sinònimos e contràrios agatiare, ifiudare*, imbatiare, sviurai Frases dèu de issu apu sciudau de diora.
sciudhài sciodhài
sciudhànciu , agt, nm: (nr. sciu-dhàn-ciu) Definitzione chi o chie no aguantat cosa segreta, iscóviat, narat totu a totus chentza bisóngiu Sinònimos e contràrios culivala, iscobiante, iscoviadori, lendharzu, pidànciu | ctr. segretu, sizerru.
sciudiài , vrb Definitzione s. musca = catzare sa musca Sinònimos e contràrios isciuliai*.
sciudótu , agt: (sci-u-do-tu) Definitzione sciu totu: nau de ccn., chi si credet tropu, chi faet e narat coment'e chi iscat totu issu Sinònimos e contràrios presumidu, sinsirione Ètimu srd.