A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sciundadúra , nf Definitzione de sciundai Sinònimos e contràrios irfundhadura*, irfundhamentu Frases ita fadeus, a mundadura o a sciundadura?

sciundài , vrb: issundhare, (sciun-da-i) Definitzione bogare o abbasciiare su fundhu, bogare, isconciare totu de fundhu Sinònimos e contràrios ifundhare*, sciundorai Frases casi casi sciundant totu is crabeturas.

sciundaròla , nf Definitzione prana istrinta Sinònimos e contràrios ispunzalora Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

sciundàu , pps, agt Definitzione de sciundai; chi est chentza fundhu, chi no acabbat mai Sinònimos e contràrios ifundhadu Tradutziones Frantzesu défoncé Ingresu bottomless Ispagnolu desfondado, sin fondo Italianu sfondato, sènza fóndo Tedescu bodenlos.

sciúndi , vrb: insúndhere, sciúndiri Definitzione intrare o pònnere in s'abba, betare abba o cosas deasi / pps. sciustu; pigai ccn. cosa a papasciundi cun… = ifundhindhe e manighendhe Sinònimos e contràrios abbagnare, bagnai, ifúndhere* Frases pregai a Deus chi s'àcua sciundat sa terra! ◊ prus de su chi seu sciustu no mi podiu sciundi ◊ no mi sciundais de làgrimas!◊ tocai, sciundei su pani in sa saba e papai!

sciundiài scendiài

sciúndiri sciúndi

sciundorài , vrb Definitzione bogare o abbasciiare su fundhu de un'strégiu Sinònimos e contràrios ifundhare, sciundai Ètimu srd.

sciundoràu , pps, agt Definitzione de sciundorai; chi ch'est in fundhu meda, agiummai coment'e chi siat chentza fundhu Sinònimos e contràrios sprefundau 2. a mari ti nci ghetu, a mari sciundorau!

sciupèta , nf: iscopeta*, scupeta Definitzione genia de fosile / partes de sa s.: su cannoni, sa càscia, sa pertighita, sa patíglia, sa cascioleta, su granu, s'isparadori, su guardamanu, sa cuàrtziga, sa bruvura, is ballas e perdigonis, sa pígia, sa càrriga, sa carrighera, sa bratzadera, s'iscarrigadori Sinònimos e contràrios fosile, frumminante, isciapete, trumboni, tzistupu Maneras de nàrrere csn: incanai sa s.; a scupeta arrancada = a fusile a codhu Frases no est mancu unu barricellu po èssiri a scupeta! ◊ femu cassadori e tenemu scupeta e mai una beta emu pótziu cassai (E.Pintor Sírigu)◊ una dí custu cassadori bandat a cassa cun sa scupeta arrancada e cun su cani.

sciupètu sciopète

sciuriài sciuiài

sciúrma sciúmma

sciurmàda sciumàda

sciurmài , vrb Definitzione pinnigare o andhare a sciurmas, a chedhas, a cambarada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aller en groupe Ingresu to go in a crowd Ispagnolu ir en grupo Italianu stormeggiare Tedescu sich zusammenscharen.

sciurriài , vrb Definitzione girare a un'àtera parte, su si fàere a un'àtera cosa Sinònimos e contràrios furriai Frases sa tipa s'est sciurriada in frammas Ètimu srd.

sciurrumàglia , nf Sinònimos e contràrios fiotu, sciumada Frases iat tentu una sciurrumàglia de fillus e fiant totus picheparderis coment'e issu.

sciurrunciài sciorroncinài

sciurtunàu , agt Definitzione chi o chie no at tentu o no tenet sorte o fortuna Sinònimos e contràrios deldiciadu, ifoltunadu*, mabassortau, malafadau, malafortunau.

sciusciàda , nf: issussiada* Definitzione su sciusciai, ma fintzes orruta mala a cropu, iscutulada / s. de àcua = bírridu Sinònimos e contràrios irfaghidura, isfata, sfaimentu / arratroxa / abbísciu, issussionzu, tregonada Frases su pirígulu de divisioni fut cumentzau apustis de sa sciusciada de su muru de Berlinu ◊ mi nc'est iscapau s'arrisu puru candu apu biu a Licu fadendu cussa sciusciada! Tradutziones Frantzesu écroulement, averse Ingresu undoing, downpour Ispagnolu derribo, revés Italianu disfaciménto, rovescióne Tedescu Zerstörung, Regenschauer.