A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

sciusciadróxu , nm Definitzione logu malu inue si betat cosa a fuliadura, po dha fuliare Ètimu srd.

sciusciadúra , nf Definitzione su sciusciai, su isconciare Sinònimos e contràrios issussionzu, sciusciamentu, sciúsciu, sculadura Ètimu srd.

sciusciagiògus , nm Definitzione unu chi, trotu e malu, odiosu, si ponet in mesu po no lassare giogare, po no lassare fàere is àteros, isconciare su giogu o su chi faet s'àteru Sinònimos e contràrios intzodhineri, iscrobosu, sculagiogus Frases cussu est piciochedhu sciusciagiogus Ètimu srd.

sciusciài , vrb: isciusciai* (sciu-sci-a-i) sciusciari Definitzione bogare de pare, distrúere cosa o faina fata; betare a fuliadura, a meda, coment'e afacandho s'istrégiu, fintzes betare de artu, fàere orrúere a terra / sciusciai de cuadhu = betare de cadhu Sinònimos e contràrios acavacai, betae, destrui, idarrocai, imbolare, irfàchere, isciasciai, isconciare, sculai, torrocai | ctr. fàchere Frases nd'ant sciusciau una domu bècia ◊ chi dèu narau "a tuis" a mamma, mi donàt unu cropu de turra a murrus e mi ndi sciusciàt is dentis! ◊ sciusciaus su letu e totu is móbbilis po nci cambiai a sa domu noa 2. custu est carramatzímini de sciusciai a rúmbulus de innòi a bàsciu ◊ cussa cosa sciusciancedha de sa ventana! ◊ no ghetis a pagu a pagu: sciúscia! ◊ si nc'est sciusciau a gisterra ◊ sa pira crua ndi dh'at sciusciada su bentu Tradutziones Frantzesu démolir, démanteler Ingresu to demolish Ispagnolu deshacer, derribar Italianu disfare, demolire Tedescu zerstören, niederreißen.

sciusciaméntu , nm Definitzione su sciusciai Sinònimos e contràrios sciusciadura, sciúsciu Ètimu srd.

sciusciàri sciusciài

sciusciàu , pps, agt Definitzione de sciusciai; chi est isconciau, betau, orrutu Sinònimos e contràrios iscontzau, struessau 2. pariat sutzédiu terremotu, sa crabetura de su castedhu sciusciada, no dhoi iat abarrau una tella posta bèni ◊ cussu est unu muntoni de perda sciusciada, no una domu! ◊ faci a inguni dhu'iat una cresiedha mesu sciusciada Tradutziones Frantzesu démoli Ingresu demolished Ispagnolu deshecho, derribado Italianu disfatto, demolito, diroccato Tedescu zerstört, niedergerissen.

sciuscionài , vrb: sciuxonai Definitzione istare a s'iscòncia iscòncia, sèmpere isconciandho, torrandho a isconciare Sinònimos e contràrios isciusciai, isconciare 2. un'ómini pòburu picigau a terra biviat in una brechixedha totu sciuxonada (M.A.Cappai) Ètimu srd.

sciuscíu , nm: isciusciu* (sciu-sci-u) Definitzione logu artu de ue si che podet orrúere a isciusciadura, iscrébigu; fintzes trèmene o muru chi che calat / a s. = a meda, in abbundhàntzia, a iscàvulu 3. est pruendi a sciusciu ◊ s'annu passau at fatu sciuscius mannus, allaghendi totu!

sciúsciu , nm: (sciú-sci-u) Definitzione su sciusciai Sinònimos e contràrios irdorrocadura, irfaghidura, iscontzadura, iscontzura, sciusciadura Frases oh, Frantziscu, ita tempus de sciúsciu est su nostu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu démolition Ingresu destruction Ispagnolu destrucción, demolición Italianu distruzióne, disfaciménto, demolizióne Tedescu Zerstörung, Demolierung.

sciustigài , vrb Definitzione cricare o forrogare a fustigu, fintzes busigare, fastidiare Sinònimos e contràrios farrogai, iforrogare, sfustigai*, sfustigonai / ifadare, ifastizire 2. tui ses feti sciustighendu sa genti!

sciustighéri , agt Sinònimos e contràrios scruculleri speculizadori.

sciustigonài , vrb: isciustigonai* Definitzione cricare, mòvere, forrogare a fustigu, ma fintzes fàere a foedhare a unu Sinònimos e contràrios farrogai, iforrogare, ifostighinare, isprecolare, sfustigai, sfustigonai Frases est sciustigonendi is furcaxas de is didus.

sciústu , pps, agt: inciustu Definitzione de sciundi; chi portat abba a fora / sciustu coment'e unu pillonedhu, coment'e carroga = ifustu tírchia tírchia Sinònimos e contràrios ifustu, isfustu | ctr. asciutu 2. seu totu sciustu ca mi at cassau s'àcua ◊ ndi seus arribbaus sciustus coment'e carrogas ◊ fragu de terra sciusta a primu proidura Tradutziones Frantzesu mouillé Ingresu wet Ispagnolu mojado, bañado Italianu bagnato Tedescu naß.

sciustúra , nf Definitzione logu o tretu isciustu, su èssere isciustos Sinònimos e contràrios abbadinu, allarzu, bràina, lotzina, sfustura* Frases apu pigau una sciustura manna sa dí chi at própiu.

sciutadróxu , nm Definitzione asciutadura, asciutura, fintzes in su sensu de disígiu chi abbarrat / fai s. = restare a murros assutos (mancu arrennèscere a tastare calecuna cosa) Sinònimos e contràrios cadéliu Frases po chi no ti léssinti fendu sciutadroxu, giòvana che tui atras nd'apu biu! (P.Melas) Ètimu srd.

sciutài , vrb: asciutai* Sinònimos e contràrios abbentai 1, frobbire, sicare Frases sa funtana s'est sciutara.

sciutèi , nm Definitzione (no isciu ita est), nudha, una bótziga Frases si chelegunu est una conca de càuli… bollit nàrriri ca cumprendit sciutei!

sciutiài sciortuài

sciutuài sciortuài