scoàu , pps, agt Definitzione de scoai, scoai 1 2. ca nci fiat andada scoada est berus, chi dhui fui istétia dèu!
scobercài , vrb: iscovacare*, scovecai Definitzione tròchere su crobecu, su cobertore, furriare ccn. cosa a s'àtera parte Sinònimos e contràrios furriai, iscopercare, istavacare | ctr. cavacai Frases bai e scovecandi cudha tella po biri ita dhoi at asuta.
scoberidòri , nm: iscoberidore* Definitzione chie at fatu un’iscoberta, faet iscobertas.
scoberiméntu , nm Sinònimos e contràrios iscoberidura Ètimu srd.
scobèrri, scobèrriri , vrb: iscobèrrere* Definitzione fàere iscobertas, arrennèscere a agatare o a ischire calecuna cosa chi no si connoschiat innanti Frases apu girau dogna stampu fraghendi coment'e unu cani de cassa, ma no apu pótziu scoberri nudha!
scobèrta , nf: iscobelta* Definitzione su iscobèrrere o arrenèscere a ischire ccn. cosa; css. cosa chi si benit a connòschere e chi, mancari agatandhosi, no si ndhe ischiat nudha; su logu prus artu de un'edifítziu chi iscoberit is cosas de dónnia parte, de ue faet a castiare a dónnia parte.
scobértu , pps Definitzione de scoberri; chi dh’ant iscobertu / fai o nàrriri sa cosa a sa scoberta = a craru Sinònimos e contràrios connotu.
scobiscài scabiscài
scòca , nf: iscoca, scroca Definitzione fémina chi, po contu de calecunu, ómine, giaet atentzione si podet ischire o cricat de ischire cosa de sa bagadia chi cudhu bolet a pobidha; manera de istare abbaidandho in s'ibertu de calecuna cosa de àtere / èssiri a s. = abarrai a càstiu, istare a oretu Sinònimos e contràrios ascurtu, oretu 2. scint totu, bènis e malis ca funt sempri a scoca, prontas po ascurtai ◊ cussu gatu allenu est sempri ingunis a sa scroca po candu ghetaus a papai a is nostus ◊ sa scroca fut un'usàntzia e, invitaus o nou, andànt a fai su pani de s'isposóriu Ètimu itl.t scolca.
scocài , vrb: iscocai*, scrocai Definitzione fàere sa scroca, abbaidare, istare aifatu iscurtandho e abbaidandho po calecuna cosa faendho finta de àteru Sinònimos e contràrios oretare Frases mamma mi at scocau e mi at biu cun Totoni ◊ cuau asuta de su bangu abarramu oras scochendu su manígiu de su paperi a dexi francus, in butega ◊ ita fais, ingunis, scrochendi su chi faint is àterus?! ◊ a chini ses scrochendi?! ◊ su tiàulu scrocat is intraras de su bixinau.
scocalétu , nm Definitzione
una genia de anade, anadi o strallona bianca: dhi narant fintzes cucumartzolu
Terminologia iscientìfica
pzn, mergus albellus
Tradutziones
Frantzesu
harle
Ingresu
smew
Ispagnolu
serreta chica
Italianu
pesciaiòla
Tedescu
Zwergsäger.
scochidài , vrb: iscochidai*, scochitai Definitzione fàere su scóchidu, una genia de tzàcurru Sinònimos e contràrios tzacarrai, tzocare.
scóchidu , nm Definitzione su tzàcurru de calecuna cosa lenta ma móvia a cropu, a iscutuladura; fintzes su tzacurrare chi faet su fogu abbruxandho Sinònimos e contràrios irfoetada, tzacàrridu, tzóchidu, tzocu Frases su scóchidu de su fuetu, de is tronus, de su fogu abbruxendu.
scochitài scochidài
scociài , vrb: iscotare* 1,
scossai,
scotzai Definitzione
bogare is cotzas de asuta de calecuna cosa; fàere iscostare, istesiare, fàere mòvere a ccn. de unu logu o de una cosa (fintzes postu), mòvere sa terra coment’e istesiandhochedha de calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
irmoventare,
irraighinare,
scotzedhai
Frases
trabballendi apu scotzau su marroni
2.
no ti ses prus scotzara de su treminaxu de sa porta! ◊ a tui no ti ndi scotzat nisciunus de cussu postu!◊ postu chi siat su culu in su scannu est mau a dhu scociai!
Tradutziones
Frantzesu
déplacer
Ingresu
to shift
Ispagnolu
mover
Italianu
smuòvere
Tedescu
umgraben.
scociarràna , nf Sinònimos e contràrios straciarana Terminologia iscientìfica sjl.
scocioladúra , nf Sinònimos e contràrios iscorgioladura Ètimu srd.
scociolài , vrb Definitzione istacare o bogare su scróciu, su corgiolu, mescamente a is linnas Sinònimos e contràrios iscorgiolare Ètimu srd.
scodhoràu , agt Definitzione nau de unu, chi portat is codhos calaos, fintzes istracu meda Sinònimos e contràrios iscodhadu Ètimu srd.