A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sciloriàu , agt: sciolloriau* Definitzione chi acostumat a nàrrere isciolórios Sinònimos e contràrios illeriadu, irbentiadu, isambrulidu, sciallocau.

scimadúra , nf: scimidura Definitzione su segrestare Sinònimos e contràrios scimamentu, segrestadura Ètimu srd.

scimài , vrb Definitzione segare is chimas, is puntas (de is naes, de is matas); menguare, essire prus pagu, bènnere mancu sa cosa, ispaciare su binu in sa carrada (es. budhindho, lassandho s'istrégiu istupau) Sinònimos e contràrios isbitare, ischimare*, scirrai / abasciai, amenguai, immeltzare, irmenguai, miminare, torrae | ctr. ammerare, annànghere, crèschere Ètimu itl. scemare.

scimaméntu , nm Definitzione su scimai; sa méngua de su binu in is carradas Sinònimos e contràrios segrestadura / méngua, mímina Ètimu srd.

scimbrégu sciambrécu

scimidúra scimadúra

scimingiadúra , nf Sinònimos e contràrios scimíngiu Ètimu srd.

scimingiài , vrb: insimingiare, sciumingiai Definitzione fàere a iscimíngiu, a illuinu, pèrdere su sentidu, pigare coment'e a conca de no cumprèndhere bene fintzes po cosa imbusticada, difícile meda, chi giaet pelea manna Sinònimos e contràrios abbadhinare, ammolighinare, atambainare, ibbadhinare, imbatzinare, ingadhinae Frases est scimingedisí sa conca in mesu de is libbrus ◊ e dèu scimingendumí sa conca circhendi cussa cosa! ◊ càstia ca no tengu tempus de mi scimingiai cun su chi bolis tui! ◊ custu fragu de sigarru mi est peri scimingiandu ◊ a dh'acabbas de bati cussa cosa, ca mi scimíngiat sa conca?! ◊ acabbadha de girai ca mi scimíngiat su logu! Tradutziones Frantzesu abasourdir Ingresu to stun Ispagnolu aturdir Italianu stordire, scervellare Tedescu betäuben, sich den Kopf zerbrechen.

scimingiàu , pps, agt: iscimingiau Definitzione de scimingiai; chi est coment'e pigadu a conca de no cumprèndhere bene, de si pàrrere orruendho, de no istare prantau Sinònimos e contràrios ibbadhinau, istontorronau, scilibriu. Maneras de nàrrere csn: conca scimingiada (nadu de unu)= chi est irbentiadu; s. che unu mobenti = irbadhinadu che àinu a fortza de zirare sa mola

scimingiósu , agt Definitzione chi faet o pigat a illuinu Frases sa pressioni de su sànguni arta meda est scimingiosa Ètimu srd.

scimíngiu , nm: insimíngiu*, sciumíngiu Definitzione coment'e furriamentos de conca, genia de immarridura a conca; fintzes pentzamentu mannu po ccn. cosa, cosa chi istrobbat o faet pentzare meda Sinònimos e contràrios abbadhinamentu, ammolighinzu, atambainamentu, badhinedha, batzinu 1, imbatzinamentu, loinu, luinore, scimingiadura / apeleu 2. puita connada mia si ndi pigat sciumíngiu?

scimíri , vrb Definitzione ispaporare, pèrdere fortza, nau de una sustàntzia Sinònimos e contràrios ilbentiare, scimai.

scimprài , vrb: assimprare, scimpriai Definitzione fàere essire iscimpru; fintzes pèrdere o fàere pèrdere in parte su sentidu, is atuamentos Sinònimos e contràrios allocai, ammachiae, sbalossai Frases labai ca is iscimprus faint scimpriai is àbbilis! ◊ seu scimprendimidha circhendu cussa cosa! ◊ funt arrabiaus e su pensamentu dhus acabbat de scimprai Ètimu srd.

scimpràu , pps, agt Definitzione de scimprai Sinònimos e contràrios allocau, allochiau, alloriau, atontau 2. scerau, scimprau comenti est no connoscit mancu sa mulleri!

scimpredàdi , nf: scimpridadi Definitzione su èssere iscimpros, cosa de iscimpros Sinònimos e contràrios scimpresa, scimpróriu / ttrs. iscimpiumu Frases s’at a parri scimpredadi ca pongu in menti a unu machiori! ◊ medas oi nant ca certas cosas de su passau funt scimpridadis ◊ cun is scimpridadis cosa tua oi abarraus chen'e pràndiri! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bêtise Ingresu nonsense Ispagnolu tontería Italianu sciocchézza Tedescu Dummheit.

scimprègu sciambrécu

scimprèsa , nf: simpresa Definitzione su èssere iscimpros, cosa de iscimpros, su èssere chentza malítzia peruna Sinònimos e contràrios bovéntzia, isambrúliu, isempiúmene, lolluine, scimpridadi Ètimu ctl., spn. ximplesa, simpleza.

scímpri , agt, nm: scimpru Definitzione chi o chie dhi fartat meda s'inteligéntzia Sinònimos e contràrios bichillocu, cadhuabba, carusci, innóchidu, ispistulonadu, listrone, macu, scioncu, simple*, tontarrone, trasciadu | ctr. àbbili, abbistu, intelizente Frases ma it'est, scimpru o basucu tontu, ca no cumprendit nudha?! ◊ mi at pigau coment'e unu macu, coment'e unu pipiedhu scimpri! Ètimu ctl. ximple Tradutziones Frantzesu sot Ingresu dumb Ispagnolu tonto Italianu scémo Tedescu dumm.

scimpriài scimprài

scimpríbi , agt, nm Sinònimos e contràrios babbasucu, imprupudhu, scimprotu Frases cussu chi at imbrutau sa funtana est unu scimpribi! ◊ no dhu potzu suportai: coment'e scimpru mi at pigau, coment'e scimpribi mi at lassau (F.Pilloni) Ètimu srd.