sciàtu , pps, agt Definitzione de sciàiri Sinònimos e contràrios irfatu.
sciavédhu , nm: chiaedhu* Definitzione genia de essidura in sa pedhe Sinònimos e contràrios buizola, cicione 2, cravitu, sangiolu, tzoedhu.
sciaviàda , nf Definitzione su sciaviai Sinònimos e contràrios istidhiada, paspiada, schíscinu, strichidhada Frases cust'abbruxadura chi portu in su bratzu est una sciaviada de ollu budhiu Ètimu srd.
sciaviài , vrb: sciviai Definitzione betare (abba o àteru) a ispergiadura, comente si faet de un'istrégiu fintzes cun is manos po isciúndhere su logu innanti de dhu mundhare po no pesare pruine Sinònimos e contràrios paspiare Frases sciviadha, s'arrobba, innantis de prenciai!
scibicítu , nm Definitzione orrugu de orrobba pendhendho, pendhilingione, filicitu Sinònimos e contràrios fibincitu*, pendharitzone.
scibudhàe, scibudhài , vrb Definitzione
essire irbentiadu, chentza fortzas, nàrrere isciolórios, immentigare is cosas
Sinònimos e contràrios
iltasire
/
sciolloriai
Frases
mi nci bollu andai, de innòi, prima de mi agabbai de scibudhai ◊ ses a ferionis o scibudhendidí?!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
dire des bêtises,
retomber en enfance
Ingresu
to talk nonsense,
to go silly
Ispagnolu
decir tonterías,
abobarse
Italianu
dire sciocchézze,
rimbambirsi
Tedescu
Unsinn reden,
verblöden,
verdummen.
scibudhàu , pps, agt Definitzione de scibudhai Sinònimos e contràrios abbambanau, irbentiadu, laredhiau, scibudhiu 2. candu si nci ponint, is féminas, ge ndi bollint de custus ominedhus scibudhaus!
scibudhíu , agt Sinònimos e contràrios scibudhau Frases conca scibudhia, no ti arregordas ca depeus andai a domu de babbai?! Ètimu srd.
scicúta , nf Definitzione
su che pinnigare sa cosa a unu comente faet sa giustítzia, pigare sa cosa a poderiu; su che furare a ccn., secuestru; in cobertantza, fintzes briga manna chi si giaet a unu
Sinònimos e contràrios
imbargu,
imprendamentu,
istasina
3.
s'intendiat su babbu faendi una scicuta a sa filla ca fiat in giru (G.Mura)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
séquestre,
saisie,
réquisition
Ingresu
confiscation
Ispagnolu
embargo,
secuestro
Italianu
sequèstro,
pignoraménto,
requisizióne
Tedescu
Beschlagnahme,
Pfändung.
scicutài scecutài
scicutaméntu , nm Definitzione su scicutai Sinònimos e contràrios scicuta Ètimu srd.
scidàda , nf: ischidada*, scirara Definitzione su scidai / a sa prima scirara = apenas ischidaos Sinònimos e contràrios scidadura | ctr. drommida Frases de unas cantu cidas fadiat sa sprama candu a mengianu sonàt sa trumba de sa scidada ◊ sa scidada sua est discantzosa.
scidadúra , nf Definitzione su scidai Sinònimos e contràrios ischidada Ètimu srd.
scidài schidài
scidanchítzi , nm: scirainchitzi Definitzione gioghitedhu de prata cun ischíglias po giogare is pipios Sinònimos e contràrios spuntadentis Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd.
scidàu , pps: ischidadu Definitzione de scidai; chi no est dormiu; chi est abbistu, chi ischit / avb.: a sa scidada = sendhe ischidados, candho unu est ischidau Sinònimos e contràrios schidu.
scidradúra , nf Sinònimos e contràrios ifritadura*, scidramentu.
scidrài , vrb Sinònimos e contràrios sfridai* Frases s'àcua posta in funtana, in s'istadi, si scidrat ◊ s'àcua fiat fata budhiri e poi lassada scidrai.
scidraméntu , nm Sinònimos e contràrios ifritadura, sfridamentu*.
scídu schídu