A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sciènte, sciènti , nm: ischente Definitzione unu chi est aifatu de ccn. maistu trebballandho e imparandho un'arte o mestieri Sinònimos e contràrios dischente Frases custu depit èssi su scientixedhu de su dotori ◊ serradas is iscolas, fut intrau scienti: s'arti de su maistu de linna dhi praxiat ◊ su scienti dh'at a fai a su maistu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apprenti Ingresu apprentice Ispagnolu aprendiz Italianu apprendista Tedescu Lehrling.

sciènti 1 , agt Definitzione chi iscít, chi ischit de ischire / s. de… Sinònimos e contràrios cabosu Tradutziones Frantzesu conscient Ingresu conscious Ispagnolu consciente Italianu consapévole, cònscio Tedescu bewußt.

scientíficu , agt: iscientíficu* Definitzione chi pertocat s'isciéntzia, chi est fatu a régula de isciéntzia.

sciéntzia , nf: isciéntzia*, sciénscia, siéntzia, siéscia Definitzione totugantu su ischire coment'e frutu de istúdiu precisu, ma mescamente s'istúdiu profundhu chi si faet segundhu régulas rigorosas e métidu a manera de averguare, agatare e cumproare una beridade, connòschere sa realtade / ómine de siéntzia = chi ischit, chi cunsiderat is cosas; est s'arca de sa siéntzia!… (nau de ccn.) = si credet de ndh'ischire meda Frases cussus funt nemigus de sa cultura e de sa sciéntzia.

scientziàu , nm: iscientziadu* Definitzione connoschidore profundhu de calecuna isciéntzia, chi istúdiat totu su chi est ogetu o argumentu de un'isciéntzia.

scifèdha , nf: ischivedha, sciuvedha, scivedha Definitzione genia de istrégiu de terra, largu meda, no tanti artu, ma cun su fundhu tundhu e ladu, meda prus piticu de is oros de pitzu, impreau mescamente po impastare o cumassare sa farra a fàere su pane / min. scifedhita Sinònimos e contràrios lebbreri, pianedha 1, sciacuadera, tavania, todinera Maneras de nàrrere csn: buca de s. = buca de forru, chie zughet buca manna o faedhat meda; èssiri impastaus in sa própiu s. = èssere fatos a sa matessi manera, àere sas matessi ideas e calidades Frases in sa scivedha si fait s'impastadura de sa farra ◊ at postu su saboni a ammodhiai in sa scivedhita ◊ pigu sa scivedha e mi pòngiu a cumossai ◊ sa scivedha de cumassai est sa manna ◊ mamma mia una dí cummossendi iat iscanniu una scivedha 2. ita mi siat diferentis, cussus: funt impastaus in sa própiu scifedha! Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétrin Ingresu basin Ispagnolu artesa, masera Italianu catino, màdia Tedescu Schüssel, Backtrog.

scifedhíta , nf: scivedhita Definitzione min. de scifedha Sinònimos e contràrios cunculina, pianedha 1.

scigài , vrb Definitzione bodhire o arregòllere figu, andhare a figu Sinònimos e contràrios sfigai*.

sciguriài , vrb Definitzione pònnere istrúpiu, guastare Sinònimos e contràrios bisastrare, immelmare, iscariolare, iselmorare, istropiare Frases sa cara sua de s'assíchidu pariat sciguriada ◊ nc'iat donau sa conca a unu serracu e si fut totu sciguriau Tradutziones Frantzesu balafrer Ingresu to disfigure Ispagnolu marcar, desfigurar Italianu sfregiare Tedescu mit einem Stich das Gesicht verunzieren.

sciguriànu , agt Definitzione chi est coment'e sciguriau / s. de prantu = abbadherigadu, tostau de su prantu Ètimu srd.

scilibridamènti , avb Definitzione chentza giare atentzione, chentza atuire, chentza cunsiderare sa cosa, coment'e unu scilibriu, illuinau Tradutziones Frantzesu par mégarde Ingresu carelessly Ispagnolu descuidadamente Italianu sbadataménte Tedescu aus Zerstreutheit.

scilibríri , vrb Definitzione pigare coment'e a su crebedhu, a sa mente, fàere a illuinadura Sinònimos e contràrios atolondrai, atordire, ispabajare, istronae / abbanghelare, immaudinare, isturdinare, scimingiai, stolondrai Ètimu srd.

scilibríu , pps, agt Definitzione de scilibriri Sinònimos e contràrios ibbadhinadu, istontorronau, scimingiau.

scilionài , vrb Sinònimos e contràrios ilbulzare, ilfilighitare, istramai.

sciliotzài , vrb Definitzione pigare a giogu, ingiogatzare, ischidare (pruschetotu foedhandho de su fàere de is mannos cun is pipios) Sinònimos e contràrios ciogare, ingiogaciai.

sciliriài , vrb Definitzione passare in chiliru, chèrrere o issedatzare a chiliru Sinònimos e contràrios cerri, chilibrare.

scilivràe , vrb Sinònimos e contràrios ammachiae, delliriare, dessessire, ischissiai.

scilivràu , pps, agt, nm Definitzione de scilivrae; chi o chie est unu pagu macu Sinònimos e contràrios badhinosu, irvalioti, macacu, machilloto, machisóngiu, macotu, trantziu Tradutziones Frantzesu espiègle Ingresu madcap Ispagnolu chiflado Italianu pazzerèllo Tedescu Springinsfeld.

scillài , vrb Definitzione fàere o arrangiare is chígios (e fintzes tirare su pilu de is chígios po dhos agiustare).

scillàu , agt Definitzione nau de orrobba, chi est totu pendhilingiones Frases portu sa mallieta totu scillada e istramada.