A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ségiu 1 , nm Definitzione logu istabbiliu e fatu adatu po dhue tzerriare is eletores a votare.

segliadúra , nf Sinònimos e contràrios ségliu, sigígliu Ètimu srd.

segliài , vrb Definitzione serrare bene a istrintu, sidhiu Sinònimos e contràrios crosai, sizire | ctr. abbèrrere, desclosai, issizigliare Frases cun sa Cruxi, agguardada siat sa buca de mali: cun custu santu sinnali tenidha sempri segliada Ètimu spn. sellar.

segliàu , pps, agt Definitzione de segliai; chi est bene serrau, sidhiu; nau de ccn., chi s'istat muda, citiu, chi no giaet a ischire segretos Sinònimos e contràrios secretu 2. sa buca… tenidha segliada candu no scis ita nàrriri!

seglièta , nf: sibieta, siglieta, silieta, sillieta Definitzione genia de istrégiu de terra a duas asas po fàere de bisóngiu Sinònimos e contràrios bacinu, orinale, orineri Frases promissas a muntonis, a su mentris chi sa monumentali sillieta si pongat a ispartzinai su fragu ◊ fiat apatau in sa sillieta ◊ nosu a custu dhi naraus su sannori, su cavalleri, su bassinu, sa sibieta… Eh, casi ca no est privilegiau, po nòminis!…(R.Fresia) Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. silleta Tradutziones Frantzesu pot de chambre Ingresu chamber pot Ispagnolu bacín, orinal Italianu vaso da nòtte Tedescu Nachttopf.

ségliu , nm: sélliu, sellu Definitzione aina, e genia de marcu chi lassat in pitzu de calecuna cosa, coment'e po serrare; fintzes fine, acabbu, serrada o cosa, fata chi ponet fine a calecuna chistione Sinònimos e contràrios bullu 2, segliadura, sighidhu, sigígliu, trimbu 2. gheta un'àtera tassa de binu e po como li ponimus su sellu! ◊ s'úrtima curba de una gara a tema, serrendi, dha narant sélliu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu cachet, sceau Ingresu seal Ispagnolu sello Italianu sigillo, suggèllo Tedescu Siegel, Besiegelung.

segnàre sagnàre

segnía sanzía

segnòra , nf: sennora, signora, sinniora Definitzione títulu de arrispetu chi si giaet mescamente a fémina istràngia bestia diferente de is féminas de sa bidha, distinta po fàere vida pagu sacrificada / Nostra Segnora = sa mama de Cristos, mama de totu sos cristianos (a/c. Nostra inoghe no si depet cunsiderare agt. ma títulu e duncas númene); sa manu de sa sennora = in su messonzu, su messadore de s'ala de fora de sa tenta, ue su trigu ch'est messadu Frases su pipiu at ammostau una signora totu apomporissada, cun d-una pedhi de margiani ingiriada in su tzugu, a guantus e capellinu 2. Nostra Segnora mia, azúannos tue!

segnòra 1 , nf Sinònimos e contràrios signurica Terminologia iscientìfica anar, chalcides chalcides.

segnoràza , nf: sennoraza Definitzione is segnores, nau unu pagu a disprétziu Sinònimos e contràrios sannoriu Frases in cue est su logu prenu de segnoraza Ètimu srd.

segnòre, segnòri sannòri

segnoríca , nf: sennorica, sinnorica Definitzione sa fígia de su mere; nau a disprétziu, picioca chi faet sa preitzosa / s. de arriu = parapunta, títula manna Frases a disígiu a èssi chistionendu, sa sennorica!…

segnorícu sannorícu

segnoríle, segnoríli , agt: sennorile, sinnorile Definitzione de signores Frases cussos bestint a sa sennorile.

segóbia , nf Sinònimos e contràrios segadóbiu*.

segógnu , nm Definitzione su segare, su trebballu de segare Sinònimos e contràrios segamentu Ètimu srd.

segòri , nm Sinònimos e contràrios gena, ifadu, ifestu, impéltinu, segamentu.

segossiànu, segotiànu, segotziànu sagotziànu

segrestadúra , nf Definitzione su segrestare; fintzes su bogare in croba sa bide segandhondhe is pértigas chi no si lassant po fàere linna noa Sinònimos e contràrios scimadura, scimamentu Ètimu srd.