segurtàde , nf Definitzione
risposta chi faet a ischire cosa segura, nova, cosa chi si benit a ischire / dare, torrare s.
Sinònimos e contràrios
apolta,
arrespusta,
isorta,
sceda,
segurtànsia,
tzerta
Tradutziones
Frantzesu
confirmation,
réponse,
nouvelle
Ingresu
confirmation,
news
Ispagnolu
confirmación,
noticia
Italianu
rispósta,
conférma,
notìzia
Tedescu
Antwort,
Bestätigung,
Neuigkeit.
segurtànsia, segurtàntzia , nf Sinònimos e contràrios isorta, nova, segurtade Frases addaghi li ant aporridu sa segurtàntzia ndh'est bénnidu isartigadu fatu!
segúru secúru
ségus sécus
segutziànu sagotziànu
seguzàre , vrb: siguzare,
suguzare Definitzione
mòvere, pesare, cumenciare a andhare, fàere mòvere, fàere pesare gente o bestiàmene, ischidare, fintzes fàere naschire sentidos o ideas; nau mescamente de pegus fémina, bènnere in more, cricare mascu / suguzàrendhe una cosa = bogaindhedha de ue est allogada, pònniri a tretu ca serbit o ca podit serbiri
Sinònimos e contràrios
birbillare,
inciulai,
insuai,
tzuntzullare
/
ischidare,
pesare,
sciumbullai,
simudhire,
subuzare*,
sumbuzare
| ctr.
achedare
Frases
sa terra pariat tremendhe che candho si suguzat su vulcanu ◊ eo siguzo chito onzi manzanu, in chirca de achipire ◊ su pastore est suguzendhe sa robba ◊ cussas nues chi ant forma de gigante, e si bident su sole suguzendhe, ista certu chi sunt assinetendhe una tempesta (P.Serra)◊ su pitzinnu fit drommidu ma apustis de duas oras at siguzadu
2.
cantas boltas sa terra chi apeuto in s'ànima suguzat sos ammentos!…◊ sas campanas a repicu mi sunt suguzendhe fiotos de ammentos ◊ est chin s'aficu chi torret su beranu a suguzare ancora isperas noas (G.A.Salis)
3.
a sa sue, si suguzat, li cheret betadu su berre ◊ sa sue est suguzada e no faghet a la bochire como
4.
ndhe cheret suguzada sa frullana ca su fenu est de messare
Tradutziones
Frantzesu
réveiller,
mouvementer
Ingresu
to awake,
to enliven
Ispagnolu
despertar,
animar
Italianu
destare,
risvegliare,
movimentare
Tedescu
aufwecken,
wieder erwecken,
bewegen.
segúzu , nm: siguzu,
suguzu Definitzione
movimentu, moida de cosa, de gente, de animales chi funt movendhosi; fintzes su petire o punnare a calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
apeutu,
ischimuzu
/
cdh. sigúciu
/
abbatúliu,
abbolotu,
agiolotu,
mórigu,
pilisu,
subuzu*,
trambullu,
tregollu
Frases
paret chi intendhe seguzu: depet èssere benzendhe calicunu ◊ passaia oras e oras in sa bidriera de su bracone e dogni seguzu, dogni passu chi intendhia, mi pariat issu ◊ su bentu de su tempus curret chena pasu e ne suguzu ◊ como no drommis prus discuidadu, za ti l'at postu bonu su siguzu daghi oto pudhas ti at isconcadu!
2.
candho faghet die tota sa natura est in suguzu
Tradutziones
Frantzesu
réveil
Ingresu
reawakening
Ispagnolu
despertar
Italianu
risvéglio
Tedescu
Aufwachen.
séi , bvrb Definitzione impr. 2ˆ p.s. de su vrb. sere (cicire) Frases sei, aite ses ritzu?! ◊ sei ca ti cómbido! ◊ sei acurtzu a mie ca ti naro una cosa! ◊ seidiche acurtzu a su fogu ca ti caentas! ◊ seimilu in coa, su pitzinnu!
sèi sèdere
sèi 1 se
séichi sédichi
séida , nf Sinònimos e contràrios sétia.
séida 1 , nf Definitzione carruzu, carramentu, nau prus che àteru de su laore Sinònimos e contràrios assedonzu, carrugonzu, seidamentu Ètimu srd.
seidadòri , agt, nm Definitzione chi o chie faet su carrugonzu, portat su laore messau a s'argiola Ètimu srd.
seidadúra , nf Sinònimos e contràrios assedonzu, carrugonzu, seidamentu Ètimu srd.
seidài saidài
seidaméntu , nm Definitzione su carrare su trigu messau a s'argiola, a sa trébbia Sinònimos e contràrios assedonzu, carrughera, carrugonzu, seidadura Ètimu srd.
seidàre, seidàri saidài
seidàu , agt Sinònimos e contràrios séliu, apensamentadu, tristonzu Frases is piciocas a bortas dhas bis crocabedhadas, totu in sèi arregortas, casi sempri seidadas: fortzis disígiant cumpangia (Gd.Piras).
sèide, sèidi, séidu sàidu