segundhàriu , agt: sicundhàriu Definitzione chi benit fatante de su primu siat po comente est postu o fintzes po s'importu chi podet tènnere.
segúndhu secúndhe
segúndhu 1 secúndhu
segúndis secúndhe
segúndu secúndhu
segúnnu secundhe
segunsiànu sagotziànu
segúra , nf: segure,
seguri,
sigui,
sigura,
sigure Definitzione
aina manna, segante, cun sa lama lada unu pagu a bisura de triàngulu, un’ogu ue intrat sa màniga de pigare prus che àteru a duas manos, e impreada a segare, dolare e isperrare linna / min. seguredha / s. istrinta = pichina; segure de iscuadrare truncos = buschiera, istrale larga meda
Sinònimos e contràrios
àscia 1,
destrale,
ghistrale
Frases
donamí sa seguri ca depu segai linna! ◊ su babbu castiaiat su fígiu trabballandho a segure o cun sa sega ◊ at cricau sa segure po ndhe segare un'ílighe ◊ in Ortueri faent is segures po bogare ortigu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Segura, Seguri, Sigura, Siguri
Terminologia iscientìfica
ans
Ètimu
ltn.
secure(m)
Tradutziones
Frantzesu
hache
Ingresu
axe
Ispagnolu
hacha,
segur
Italianu
scure
Tedescu
Beil.
segúra 1 , nf: sigura Definitzione
in is armas, genia de butone o àteru chi, segundhu comente si ponet, impedit de isparare
Tradutziones
Frantzesu
cran d'arrêt
Ingresu
safety catch
Ispagnolu
fiador,
seguro
Italianu
sicura
Tedescu
Sicherung.
seguramènte, seguramènti , avb Definitzione
a sa secura, a coro seguru
Tradutziones
Frantzesu
sûrement
Ingresu
certainly
Ispagnolu
seguramente
Italianu
sicuraménte
Tedescu
sicherlich.
seguraméntu , nm: asseguramentu* Definitzione su assegurare, su giare una seguresa Sinònimos e contràrios asseguradura.
segurànscia, seguràntza, seguràntzia , nf: sicuràscia,
sicuràntzia,
sigurantza,
siguràntzia Definitzione
su èssere seguros de una cosa, su èssere una cosa segura, giare seguresa / po donzi bona siguràntzia = po èssere prus seguros
Sinònimos e contràrios
arree,
firmesa,
seguresa,
siguria
Frases
sas pedras de su runaghe ponent segurànscia de antigória zenia ◊ totu in custa vida passat sena seguràntzia ◊ su naturali suu no tenit segurantza ◊ chirco un'aggarru de sicuràntzia chi mi mantenzat a pilu abba in su mare de sos sónnios (M.Piga)◊ si càmbias sa lampadina, po mellus siguràntzia istacu sa currenti ◊ cussos campant in sicuràscia ◊ in su mundu ita seguràntza nci at?
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
certitude,
fermeté
Ingresu
certainty,
firmness
Ispagnolu
seguridad,
fiabilidad
Italianu
sicurézza,
fermézza,
affidabilità
Tedescu
Sicherheit,
Standhaftigkeit.
segúre segúra
segurèdha , nf Definitzione min. de segure, segure pitica Sinònimos e contràrios iltradizona, istrazone, piuledha, segurisca.
segurèsa, segurèxa , nf: sicuresa,
siguresa Definitzione
su èssere seguros de una cosa, su èssere una cosa segura, fintzes sa trancuillidade chi benit de su ischire
Sinònimos e contràrios
certesa,
segurànscia,
seguria,
seguridade
Frases
custu l'ischimus cun seguresa ca tenimus sas proas ◊ sos murtaresos si mantenent informatos po àere carchi notíssia chi azungat unu pizu de sicuresa a su viazu de Manfred ◊ no dhi podestus arrefaciai cun siguresa chi fut narendi fàulas in calencunu iscopu chi no cumprendestus
2.
sa cultura de sa messarítzia at donau rispostas po fai sèmpiri ugualis is cosas, at donau seguresa ◊ sa connoscéntzia de su sardu no impoberitat sa persona, ma dh'arricat e dhi donat seguresa ◊ Deus at elegidu sas eclésias coment'e logu de seguresa ◊ donnu Bennardinu at fatu óbbrigu de agabbare sos avolotos e preubbiu sas armas, zandhe seguresa a totugantos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
certitude
Ingresu
certainty
Ispagnolu
seguridad
Italianu
sicurézza
Tedescu
Sicherheit.
segúri segúra
seguría , nf Sinònimos e contràrios segurànscia, seguresa, seguridade Ètimu srd.
seguridàde, seguridàdi , nf Sinònimos e contràrios segurànscia, seguresa Frases sa seguridade l'amus solu in sa morte, candho e ue cheret Deu ◊ brillante norte divinu, arca de seguridade Ètimu spn. seguridad.
segurísca , nf: sigurisca Sinònimos e contràrios iltradizona, istraledha, istrazone Frases orrodas seguriscas e fartzones Terminologia iscientìfica ans.
seguróngiu , nm Sinònimos e contràrios assecuronzu, cojancraru, ispalesonzu.