A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

segasínnu , nm Definitzione distruimentu de bestiàmene.

segastréxu , agt Definitzione chi segat s'istrégiu, chi faet dannu Sinònimos e contràrios dannàgliu Ètimu srd.

segavénu , nm Sinònimos e contràrios fuisèssini, lantzinavenu, liscierba, lissialissiaebra, saltiavenu, signurica, tragavenu 1 Terminologia iscientìfica anar, chalcides chalcides Ètimu srd.

seghedàre saidài

seghedàu , pps, agt Definitzione de seghedare; nau de su laore messau, chi dh'ant arregortu e portau a s'argiola.

sèghede , nm: sèghete Sinònimos e contràrios sàidu Ètimu ltn. segete(m).

seghedhàda , nf Sinònimos e contràrios sàdhidu, sédhida.

seghedhàre , vrb Definitzione mòvere, fritire Sinònimos e contràrios sachedhare, sadhiare, sadhie, trèmere, tziricare Frases mortos ndh'avio medas, ma tèteros chi no si ndhe seghedhavat unu! (G.Chironi)◊ at comintzau a apretare s'abba, a érridu, chin lampos e tronos chi seghedhavant su locu ◊ tenet a Bovore a sa giancheta e lu seghedhat.

segheràre saeràre

ségheru , nm Definitzione su si segherare, su si acatare, abbilesa de si sapire Sinònimos e contràrios assebestu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu perception Ingresu perception Ispagnolu percepción Italianu percezióne Tedescu Wahrnehmung.

seghestàre sagrastài

seghéstu sagràstu

seghetàre saidài

sèghete sèghede

seghèto , nm Definitzione aina a dentes pitichedhedhas adata po segare ferru o àteru materiale tostau Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu scie à métaux Ingresu hacksaw Ispagnolu sierra para metal Italianu seghétto Tedescu Metallsäge.

séghi sédichi

seghimbèsse , avb Definitzione fàghere a s. = segare male, a su contràriu Ètimu srd.

ségi sédichi

ségi 1 , avb: setzi 1, tzetzi Definitzione foedhu chi faet pentzare a una possibbilidade o cosa ebbia (a bortas si narat fintzes in su sensu de foras, itl. tranne) Sinònimos e contràrios betzi, detzi, ebbia, feti, isceti Frases ca su continentale nos batit segi male no ndhe cherimus mere! ◊ no bi aiat nessunu: setzi bi fit isse 2. dae sa die, Mariantónia est diventada Meri pro totu, setzi pro sos de famíllia ◊ a sa sola no benit, setzi bi andho deo a ndhe lu batire!

ségiu , nm: seju, sexu Definitzione manera de istare o de èssere de una cosa, su singiale chi abbarrat de comente sa cosa uit posta Sinònimos e contràrios sédiu, sinzolu / assébiu, assentu Maneras de nàrrere csn: lassai a seju, in seju = in pasu, in paxi; leare o pònnere seju, bonu, malu s. = leare ésciu, abbituare a istare postu de una manera, bona o mala; bogare de sexu unu bratzu, unu mermu = bogare de s'incàssiu; àere sos cherbedhos fora de sexu = èssiri pretocau, ammachiau, iscassiadu; pònnere in sexu = assentare, ponner bene, torrai a logu; istare o èssere totu de unu sexu = de su matessi betu, in sa matessi posidura; cambiare sexu = cambiai posidura Frases cussa pínniga at postu o leadu seju e no bi essit prus ◊ tue dae pitzinnu as leadu malu seju ◊ un'imbustu as de remeju in cosinzu e in sestu, siat tou o anzenu: daghi ti at postu seju no ti dat nient'impestu, lu portes istrintu o lenu (P.Pisurzi)◊ bi at robba chi no leat seju mancari li ponzas cosa pesuda meda subra ◊ su pabilu pinnigadu ponet seju e no torrat prus istiradu 2. ohi, làssami sa conca a seju! ◊ su tilipirche no lassat nisciunu coro in seju, arroinat su póberu massaju: no si salvat nemmancu su mudeju! Ètimu ltn. *sedium Tradutziones Frantzesu ordre Ingresu order Ispagnolu orden Italianu sèsto Tedescu Ordnung.