A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

smarriméntu , nm Definitzione su essire làngios, romasos Sinònimos e contràrios smarridura Ètimu srd.

smarríri , vrb: ilmarrire* Definitzione essire o èssere chentza fortzas de su istare male chentza papare o fintzes de maladias Sinònimos e contràrios irromasire.

smarríu , agt: immarriu Definitzione chi istat male de prupas, làngiu o fintzes istracu meda Sinònimos e contràrios marriu*.

smarronài , vrb Definitzione iscobèrrere o bogare a fora s'ingannu, sa trampa Ètimu itl. marrone.

smàrru , nm: ilmarru* Definitzione cosa male fata, dannu chi si faet chentza dhu bòllere, solu po sa pagu atentzione Sinònimos e contràrios fadhina, fadhu, imbàgliu, malavadhia, malesaura, scascedhu.

smarvàu , agt Sinònimos e contràrios ilgrabbuladu, istramu.

smasciàda , nf Definitzione su smasciai Sinònimos e contràrios corruada, cuidada, dadaolta, furriada, ismàsciu, smasciadura Frases cussu est pilloni chi pintat in s'àiri smasciadas chi no faint àturus pillonis Ètimu srd.

smasciadúra , nf Sinònimos e contràrios smasciada Ètimu srd.

smasciài , vrb: ismarciai* Definitzione cambiare filada o bandha, fintzes furriare o fàere furriare a filada contrària (es. su bestiàmene comente camminat paschendho) Sinònimos e contràrios bortare, girai Frases su sirboni depit èssi feriu, smàsciat, si trògolat, torrat a impunnai currendi.

smasciaméntu , nm Definitzione su smasciai Sinònimos e contràrios ismàsciu, smasciada Ètimu srd.

smatài , vrb: immatai* Definitzione segare is matas, su matedu, illimpiare su terrenu segandhondhe totu Sinònimos e contràrios irbuscare, ispatare.

smatzadúra , nf: immatzadura* Definitzione su smatzai, su ndhe bogare su matzàmene de unu pegus macellau.

smatzài , vrb: immatare* Definitzione bogare sa matza, su matzàmene / s. su fogu = bogare de pare sos titones, istesiare sa bràsia a manera chi no si che sigat a tènnere Sinònimos e contràrios irbudhai, isbuserigare, isbuzare Frases candu apu a morri dèu chi no si permitant de mi smatzai, no bollu a mi ndi bogai ni frisciura e ni matzàmini!

smatzài 1 , vrb Definitzione fàere o ammesturare is cartas e ispartzire su matzu in duos o tres muntonedhos Sinònimos e contràrios acupai, ilgupare, iscupitzare Ètimu srd.

smelài , vrb: irmelare* Definitzione bogare su mele de is casidhos, seberare su mele de sa chera Sinònimos e contràrios isabiare.

smemoriadúra , nf Definitzione su smemoriai Sinònimos e contràrios smemoriamentu 2. feriu a smemoriadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu manque de mémoire Ingresu lack of memory Ispagnolu desmemoria Italianu smemoratézza Tedescu Vergeßlichkeit.

smemoriài , vrb: ismemoriai* Definitzione pèrdere o fàere pèrdere sa memória, pèrdere is sentidos coment'e ammachiandhosi o disimajandhosi; fintzes fèrrere o atumbare a is memórias, a conca Sinònimos e contràrios ammadainare, ammodoinai.

smemoriaméntu , nm Definitzione su smemoriai Sinònimos e contràrios smemoriadura Ètimu srd.

smènda , nf Definitzione su chi si faet o chi si pagat po unu dannu, un'ofesa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu amende Ingresu fine, amends Ispagnolu multa Italianu ammènda Tedescu Schadenersatz.

smendài , vrb: ismendhare* Definitzione pònnere arrimédiu, iscontare, pagare su male fatu, is pecaos Sinònimos e contràrios mendhare, corrígiri Tradutziones Frantzesu corriger, faire amende de ses péchés Ingresu to mend one's pities Ispagnolu enmendar Italianu emendare i peccati Tedescu büßen.