A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sivinàre sifinàre

sixàntu sigiàntu

sixiliànu sitziliànu

sizérru , agt: suzerru Definitzione nau de unu po sa manera de fàere, chi no foedhat, no iscóviat, poderat su segretu; chi giaet sa cosa a míndhigu, arrestigu / a s. = a sízigu, a istrintu Sinònimos e contràrios mudurcu / segretu | ctr. contaredhu, iscoviadori, lendharzu, pidànciu Frases si est tantu rica como chi est sizerra, mezus si la podiant cultivare!… 2. sa berrita li falat in conca a sizerru Ètimu srd.

sizídu, sízidu , pps, agt Definitzione de sizire; nau de cosa, chi est a istrintu, sidhia, intrada a fortza Sinònimos e contràrios afissu, calcu, sízigu 2. sa gianna est restada sizida 3. dentes sízidas, afissas ◊ pamentas sizidas de trovozu.

sizigliàre sigillài

sizígliu sigígliu

sízigu , agt Definitzione chi est a istrintu, intrau a fortza / a s. = in afissu, astrintu, intradu apare bene sidhidu de no lassare colare nudha, de no si che mòere; fintzas de acordu, cuncordu Sinònimos e contràrios afissu, sidhidu, sizu Frases su tapu tupat bene si intrat a sízigu ◊ cust'ampulla est mala a istupare ca su tapu est intradu a sízigu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu serré Ingresu tight Ispagnolu estrecho Italianu strétto, serrato Tedescu eng, gedrängt.

sizillàdu sigillàu

sizillàre sigillài

sizíllu sigígliu

sizíre , vrb Definitzione tupare, serrare bene, a sízigu, de no passare nudha, acostire duas cosas chi torrant giustas apare; andhare o pònnere acanta, andhare aifatu, fintzes sighire Sinònimos e contràrios serrai, sibbiai / acoltziare, acostai / imbasare, incasciae | ctr. illascare / issuzire Frases sos ojos mios, a s'abbàscia abbàscia, sonnidos, ant finidu de si sizire 2. su pastore no lassat sizire sos grodhes a su masone ◊ si sizit a sa gianna de s'amigu e li falant sas làgrimas ◊ Mariànzela andhat a sizire s'orija a s'istampa de sa giae pro intèndhere cudhos arrejonendhe ◊ ti sizis e mi das unu basu! ◊ camminandhe, su fizu che at sizidu su babbu ◊ sa roda de su tempus ti at siziu! ◊ su tempus sizit a totus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cacheter Ingresu to seal Ispagnolu cerrar herméticamente Italianu sigillare Tedescu versiegeln.

sízu , nm Definitzione su èssere in istrintu, intrau apare bene sidhiu / pònnere o intrare una cosa a sizu = a sízigu, bene istrinta; sizu che… = sceti, petzi Sinònimos e contràrios sidhu, sízigu Frases custas vestes sunt tropu a sizu 2. a Preíderu Antoni lu cheriant bene totu, sizu cudhos chi si fint imbrutados de calchi pecadu malu ◊ s'ebba fit sana fintzas a bidha, ma intrendhe in domo agiummai no mi ndhe betat dae cadhu, ca non la bido sizu che isterrijada, morta! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jonction Ingresu tallying Ispagnolu encaje, adherencia Italianu combaciaménto, aderènza Tedescu Aufeinanderpassen, Zusammenhängen.

slacanài , vrb: illacanare* Definitzione passare is làcanas, essire fora de is làcanas.

slampiàda , nf Definitzione abbaidada lestra, una lampada Sinònimos e contràrios abbaidada, allampada, castiada Ètimu srd.

slangiài , vrb: illangiare* Definitzione essire, fàere làngiu, istrígile Sinònimos e contràrios apedhuncare, irromasire, isminunchire, istincare, scalaxiri, slangiri | ctr. ingrassai.

slangíri , vrb: illangiri* Definitzione essire làngiu Sinònimos e contràrios apedhuncare, illangiare, irromasire, isminunchire, istincare, scalaxiri | ctr. ingrassai Frases at a èssiri sa stanchesa, ma est unu pagu slangia.

slargadúra , nf Sinònimos e contràrios illargadura*.

slargài , vrb: illalgare* Definitzione fàere o essire prus largu Sinònimos e contràrios | ctr. astrínghere, acurtziare Tradutziones Frantzesu élargir Ingresu to widen Ispagnolu dilatar, ensanchar Italianu slargare, dilatare Tedescu erweitern, sich erweitern.

slargaméntu , nm: illargamentu* Sinònimos e contràrios illargadura.