A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sméndu , nm Sinònimos e contràrios dismendhu*, mendha.

sméngua , nf Definitzione su torrare a prus pagu, su fàere prus curtzu, bogare Sinònimos e contràrios chíltzina, méngua*, mímina | ctr. aumentu, créschida Tradutziones Frantzesu décroissance Ingresu decrease Ispagnolu mengua Italianu decrescènza Tedescu Verminderung.

smenguài , vrb: immenguare* Definitzione torrare a prus pagu Sinònimos e contràrios amenguai, ilminorigare, miminare, minorai, torrae | ctr. crèschere Frases no si agatat pagu chi no crèsciat e no si agatat meda chi no sménguat.

smenguaméntu , nm Definitzione su torrare a prus pagu Sinònimos e contràrios chíltzina, irmenguadura, méngua, mímina, sméngua | ctr. creschimónia, creschina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu décroissance, diminution Ingresu decrease Ispagnolu mengua Italianu decresciménto Tedescu Abnahme.

sménguu , agt Definitzione chi at menguau, chi est menguandho, torrandho a prus pagu / luna s. = andhendhe a s'úrtimu cuartu Sinònimos e contràrios menguante Ètimu srd.

smerài , vrb rfl: ilmerare* Definitzione bogaresindhe s'ànima, fàere de totu pommore de unu, su àere smeru po dh'agiudare Sinònimos e contràrios aurzire, desintragnai, immatare, irfrissurare Frases su pastori si smeràt cun is amigus suus sa dí de sa tundimenta, candu si torrànt s'agiudu Tradutziones Frantzesu se prodiguer Ingresu to do all one can Ispagnolu esmerarse Italianu prodigarsi Tedescu sich aufopfern.

smeràldu , nm Definitzione genia de pedra bella, bona po prendha, de colore birde.

smerduladòri , agt, nm Definitzione chi o chie est avesu a pigare s'àteru o is cosas a disprétziu Ètimu srd.

smerèsciri , vrb Sinònimos e contràrios demerèssere | ctr. medèsciri, meressire Frases tui smerescis calisisiat fuedhu bonu (G.Mura).

smermài, smermiài smarmài

sméru , nm: irmeru* Definitzione su cabu o incuru chi si ponet po fàere is cosas a manera chi arresurtent fatas bene, interessamentu Sinònimos e contràrios atenscione, contibizu, incuru Frases su dotori bonu istúdiat cun smeru pommori de is malàdius chi depit curai ◊ su smeru prus mannu nci pongu po chi de prexu su coru mi prengas (G.Solinas) Tradutziones Frantzesu soin Ingresu accuracy Ispagnolu esmero Italianu accuratézza Tedescu Fleiß, Sorgfalt.

smesài , vrb: immesare* Definitzione fàere a metade, imbuidare fintzes a su mesu, bogare sa cosa fintzes a dha torrare a sa metade; ispartzire in duos tantos oguales Sinònimos e contràrios ammesai 1, ismesujare.

smesaméntu , nm: ismesamentu* Definitzione su irmesare, su che ndhe bogare sa metade de una cosa, su dha torrare a su mesu Sinònimos e contràrios ammesadura, irmesadura Tradutziones Frantzesu partage en deux Ingresu halving Ispagnolu división, partición en dos Italianu dimezzaménto Tedescu Halbierung.

smesuràu , agt Definitzione mannu meda, chi est chentza mesura Sinònimos e contràrios illacanadu, isfundharadu, istremenadu, tropu.

smeudhíu , agt Sinònimos e contràrios immaodhau, immeudhiu*.

smínci , vrb Sinònimos e contràrios sminciri.

sminciài , vrb Definitzione istare abbaidandho a bíere fintzes cosas e chistiones angenas Sinònimos e contràrios iscocai, obretare Frases a una parti una telecàmera dhu smínciat cun s'ogu niedhu e luxenti, a s'àtera dhu smínciat un'àtera telecàmera ◊ is cantoris de cida santa prangint po su rei de su dolori smincendi cantu genti nc'est agoa ◊ calincuna grusirarosa, mesu acuara, sminciàt de unu mesu portellitu.

smincída , nf Definitzione su sminciri Sinònimos e contràrios iscofuta, smincidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu démenti Ingresu denial Ispagnolu rectificación Italianu smentita Tedescu Dementi.

smincidúra , nf Definitzione su sminciri Sinònimos e contràrios smincida, smincimentu Ètimu srd.

sminciméntu , nm Definitzione su sminciri Sinònimos e contràrios smincidura Ètimu srd.